La grip aviària no «és un virus com el de la covid-19» i les dades actuals no apunten a una pandèmia

Davant l’increment del risc de grip aviària a Espanya, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va decretar el passat 13 de novembre un seguit de mesures per evitar la propagació de casos en les granges d’aus, com la prohibició de mantenir les aus de corral i captives a l’aire lliure. 

La infecció pel virus de la influença aviària d’alta patogenicitat (IAAP) és una malaltia que afecta principalment les aus. Des de l’1 de juliol fins al 17 de novembre s’han detectat a Espanya 106 focus de contagi, sobretot en aus silvestres (87) i en aus de corral (14), i tots del subtipus H5N1 del virus, molt contagiós i amb altes taxes de mortalitat entre les aus a les quals infecta. A més, aquesta setmana el ministeri ha notificat el primer cas en un mamífer, una guineu salvatge, d’aquesta onada de contagis.

Aquesta situació ha fet que es comparteixi a les xarxes un alt volum de missatges que alerten dels possibles perills que això pot suposar, tant per als humans com per al mercat de productes avícoles.

«La grip aviària és un virus com el de la covid»

És el cas dels missatges que adverteixen que la grip aviària la provoca un virus com el de la covid-19, i que, per tant, pot provocar una pandèmia com la del coronavirus del 2020. És FALS.

L’origen de la comparació prové d’una cita atribuïda a un granger, sense coneixement declarat per fer aquesta afirmació, en un reportatge d’El Mundo i que s’ha difós descontextualitzada en grups de Telegram on sovint circula desinformació. Segons declaracions del Departament de Salut a Verificat, “la grip aviària no té res a veure amb la COVID”. Principalment perquè “no es produeix pel mateix virus, ni són virus semblants”. 

El cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla,  explica a Verificat que, d’una banda, el SARS-Cov2 és de la família Coronaviridae, mentre que la grip aviària, com altres tipus de grip, és provocada per un virus de la família Orthomyxoviridae. “Són dos virus diferents que produeixen dues malalties diferents. La covid es diferencia de la grip aviària perquè, tot i un possible origen en animals, és bàsicament una malaltia dels éssers humans”, assenyala Trilla.

Contagis humans poc freqüents

Els casos de contagi a mamífers i humans de grip aviària són poc freqüents, com ja explicàvem en una verificació anterior. Trilla explica que els contagis es produeixen “per contacte directe amb una au infectada”,  principalment per via respiratòria en persones que estan en contacte freqüent amb els animals, com els treballadors de granja, i és “altament improbable contagiar-se per consum d’aliments”. 

Natàlia Majó, especialitzada en virus aviars, investigadora en cap del programa Sanitat animal de l’IRTA-CReSA i professora de la UAB, explica a Verificat que “no hi ha evidència científica de cap humà que s’hagi contagiat per consum”, tots han sigut per contacte amb una au morta o infectada. Des de l’OMS assenyalen que “els ous, la carn i els productes carnis es poden menjar sense risc si es cuinen correctament”, a més de 70 °C de temperatura.

Segons les darreres dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre 2003 i 2025 s’han confirmat 991 casos d’infeccions amb l’H5N1 —la variant majoritària present a Espanya i Europa— en humans al món, amb una mortalitat del 48%.

La directora del grup de recerca de Virus respiratoris i Grip de l’Institut de Salut Carles III, Inmaculada Casas, explicava en una sessió informativa del Science Media Center (SMC) Espanya que, «per ara, tots els casos es deuen a un ingrés [transmissió] directe des d’una au”, és a dir, que “perquè es produeixi una transmissió entre humans, el virus hauria de canviar força, i això ara com ara no ha passat». 

Trilla afegeix que el risc d’una pandèmia com la del coronavirus és molt baixa ara mateix per les característiques actuals de l’H5N1. De totes maneres, des del Departament asseguren que es duen a terme “plans de preparació i resposta per fer front a qualsevol mena d’escenari i en aquest sentit tots els agents infecciosos coneguts i també no coneguts poden formar part d’un escenari de possible pandèmia, incloent-hi la grip aviària”.

Des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyalen que “es tracta d’un virus que evoluciona contínuament i no es pot descartar que s’acabi transmetent amb facilitat entre les persones” i si això passés podria desencadenar-se una pandèmia per grip, com ja va passar el 1918 amb la grip espanyola o el 2009 amb la grip A (H1N1). A diferència de la covid-19, però, en aquest cas existeixen fàrmacs antivirals, com el Tamiflu, i ja hi ha vacunes contra l’H5N1 autoritzades a Europa.

La mort d’una guineu no preocupa els experts

El cas de la guineu trobada morta ha omplert titulars i publicacions a les xarxes, sovint acompanyada de missatges alarmistes sobre la possibilitat que aquesta onada arribi a altres mamífers, entre els quals els humans. 

Aquest cas, però, no és pas únic: en la darrera onada de contagis el 2023 el virus va ser capaç de contagiar diversos mamífers en els darrers mesos, des de llúdries fins a ossos, passant per guineus i foques. En declaracions a l’agència EFE, la veterinària Úrsula Höfle, investigadora experta en malalties víriques d’aus a l’IREC-Universitat de Castella-la Manxa, explica que la transmissió del virus a la guineu és un senyal que el virus està circulant amb força, però “no és preocupant” ni “alarmant”. Forma part del que ja s’ha vist en altres onades de grip aviària, i l’animal s’hauria infectat en exposar-se a concentracions molt altes del virus, consumint aus mortes infectades.

Natàlia Majó detalla a Verificat que la hipòtesi més probable és que “la guineu hagi consumit alguna carcassa d’au que s’ha mort per grip aviària i s’hagi contagiat d’aquesta manera”. Reitera que “el risc continua sent baix” i que no hi ha evidència que un humà s’hagi contagiat mai pel consum de carn. “Això el que ens diu és que el virus està circulant força en el medi natural, en les aus salvatges que emigren i també hi pot haver alguns casos esporàdics com aquest de la guineu en carnívors salvatges, però el risc per als humans continua sent baix”, assegura.