Gran reemplaçament i bromes sobre el colonialisme: l’odi racista es reprodueix a les xarxes durant el Mundial

El racisme en el món de l’esport i el futbol no és un fenomen nou, i les xarxes han permès que aquests comentaris puguin expressar-se directament contra els jugadors amb una audiència de milions de persones i de manera anònima. La FIFA hi ha posat xifres: a través d’un detector automatitzat als comptes dels jugadors de les seleccions, ha identificat 89.000 comentaris ofensius, l’11% dels quals han estat racistes, en els 21 dies que ha durat la fase de grups del Mundial.

Per protegir els membres de les seleccions nacionals, la FIFA va engegar durant el Mundial de Qatar el 2022 un servei voluntari basat en intel·ligència artificial que monitora els comptes dels jugadors que s’hi apunten. La IA detecta comentaris ofensius i discriminatoris a les seves publicacions i els amaga automàticament, i la FIFA els denuncia, si escau, a les plataformes. L’organització explica que han detectat 13 vegades més comentaris ofensius que el 2022, tot i que cal tenir en compte que aquest any hi ha 16 seleccions més jugant i que la intel·ligència artificial haurà estat perfeccionada i haurà canviat en aquests quatre anys.

Aquest servei, però, només inclou els comentaris als comptes dels participants. Entrant a qualsevol xarxa, com X o TikTok, és fàcil i habitual trobar publicacions de racistes en el context dels esdeveniments esportius. De fet, no és difícil trobar usuaris que fins i tot celebren l’augment del racisme al futbol, una dada que no es pot verificar.

La llei de Serveis Digitals de la Unió Europea (DSA) busca protegir els seus drets fonamentals en línia i obliga a les plataformes a eliminar el contingut il·legal o que infringeixi drets, és a dir, publicacions de caràcter racista que també constitueixin un delicte de discurs d’odi, una categoria penal que ha sigut històricament difícil de jutjar en relació amb els continguts en línia, eminentment anònims.

Meta (Facebook i Instagram), TikTok i X prohibeixen el discurs d’odi per raó de raça, ètnia i origen nacional (entre altres atributs protegits), amb definicions similars: atacs directes, deshumanització, insults i estereotips danyosos. Meta retira llenguatge deshumanitzant, insults i estereotips danyins amb arrels històriques d’exclusió, i TikTok aplica una definició similar, però destaca per un sistema de detecció mixt (humà i automatitzat) que revisa qualsevol format de contingut, inclosos vídeos i gestos. X també prohibeix atacs per aquests motius, incloent referències a esdeveniments violents com l’Holocaust, però es diferencia de les altres dues plataformes per un enfocament menys proactiu i depèn més de les denúncies dels usuaris que d’una detecció activa pròpia.

Atacs a les seleccions europees amb jugadors racialitzats i lloances als que no en tenen

Un dels discursos habituals consisteix en assenyalar seleccions europees com la de França o Anglaterra perquè molts dels seus jugadors són racialitzats. Aquests usuaris posen en dubte que França sigui una “selecció europea”, com sí que consideren que ho és Polònia, perquè només té jugadors blancs, i afirmen que els “francesos de veritat” no donen suport a la seva selecció. Altres, en canvi, critiquen que els ciutadans d’un país europeu animin a una selecció suposadament europea formada “per jugadors africans”, tot i que la tenir la nacionalitat és un requisit per formar part de qualsevol selecció nacional. 

Una altra narrativa apunta que els jugadors racialitzats o d’origen migrant són pitjors que els blancs i que estan empitjorant la qualitat del joc de les seleccions europees. Algunes publicacions, per exemple, fan servir imatges de la selecció alemanya o francesa de fa anys, quan només hi participaven jugadors blancs, per afirmar que l’equip era millor en aquell moment, per exemple, després que Alemanya fos eliminada als setzens del Mundial. Una de les comparacions estrella d’aquesta narrativa és la que contraposa la imatge de Kylian Mbappé, de la selecció francesa, nascut a França de pare camerunès i mare algeriana, amb Erling Haaland, de la selecció noruega, blanc i, suposadament, millor jugador per als aficionats que se centren en el color de la seva pell. La comparació entre els dos jugadors, per les seves habilitats és un dels temes de debat al món del futbol actualment, com va publicar la UEFA recentment en una comparativa amb dades.

Moltes publicacions afirmen que la participació de jugadors del Mundial amb famílies originàries d’Àfrica a les seleccions europees és una clara representació del Gran Reemplaçament, una teoria conspirativa àmpliament desmentida, com hem explicat a Les mentides alimenten l’odi, que afirma que hi ha un pla orquestrat per les elits per substituir la població europea amb immigrants, majoritàriament del continent africà. Per defensar-ho, alguns usuaris apunten a una suposada propaganda sobre l’èxit esportiu dels africans, qüestionant la qualitat esportiva de les persones d’aquest origen que participen en les seleccions de tot el món.

Mems racistes i que banalitzen el colonialisme

En paral·lel, circulen continguts sobre el Mundial que es presenten com a «humor» però reprodueixen estereotips racistes clàssics, com les burles sobre la higiene o la intel·ligència de les persones pel seu color de pell, o referències despectives a l’origen africà o llatinoamericà de jugadors. El format del mem facilita que aquest contingut es difongui ràpidament i es pugui defensar com a sarcàstic, quan en realitat normalitza la desinformació i els imaginaris racistes.

També circulen extensament bromes que banalitzen o fins i tot reivindiquen la colonització. Moltes de les seleccions que participen al Mundial representen països que van ser colonitzats per potències europees que també hi competeixen: el Marroc, Algèria, Senegal, Costa d’Ivori o Camerun van ser colònies franceses; Nigèria, Ghana o Egipte ho van ser de l’Imperi britànic; l’Argentina, Mèxic, Colòmbia o Equador ho van ser d’Espanya.

Malgrat això, és habitual trobar a xarxes comentaris i mems de comptes de països colonitzadors que es burlen de seleccions d’antigues colònies. Les publicacions comparteixen imatges, muntatges o vídeos curts que es presenten com a humor, però que en realitat reprodueixen estereotips racistes clàssics com un suposat endarreriment en el desenvolupament del país, associacions amb la pobresa o la “barbàrie”, i fins i tot, bromes que banalitzen agressions i crims comesos durant la colonització (com ara el genocidi congoleny a mans de Bèlgica).