“La crema solar és tòxica per als humans”? Desmuntem els principals mites

Els mites i la desinformació sobre les cremes solars no són nous, però generen una forta interacció a xarxes socials com TikTok, i desperten desconfiança cap a un producte àmpliament recomanat per les associacions dermatològiques per evitar danys en la pell. 

Així ho assenyala un estudi publicat aquest mes de juny que ha analitzat prop d’un miler de vídeos d’aquesta plataforma que contenien algun dels hashtags més populars relacionats amb les cremes solars. Tot i que els continguts que critiquen els protectors solars són una minoria comparats amb els que les recomanen, es tracta d’un grup “molt reduït, però molt influent, de creadors de contingut” que, amb vídeos “provocadors i addictius”, generen i amplifiquen desinformació.

Entre la desinformació en anglès analitzada a TikTok, i també detectada per Verificat en català i castellà en altres xarxes socials com X o Instagram, destaquen aquells missatges que assenyalen que la crema solar és perjudicial per als humans o que neutralitza els beneficis que ens aporta la llum del sol.

Són tòxics, alguns ingredients de les cremes solars?

La radiació ultraviolada (UV) del sol és la principal responsable dels danys a la pell i pot tenir conseqüències immediates i a llarg termini, com per exemple el melanoma maligne, un tipus de càncer de pell i una de les complicacions més greus.

Com hem explicat des de Verificat diverses vegades, l’ús de cremes de protecció solar és una pràctica promoguda per diferents associacions científiques d’arreu del món per prevenir els càncers de pell, juntament amb altres estratègies de fotoprotecció com evitar l’exposició al sol durant les hores de màxima radiació, estar-se a l’ombra o protegir-se la pell amb roba transpirable.  

Tot i l’evidència que recolza l’eficàcia de les cremes solars davant l’exposició a la radiació ultraviolada, diversos vídeos i continguts a les xarxes socials assenyalen que els protectors solars contenen compostos químics nocius per al cos, com disruptors endocrins que alteren les hormones o productes cancerígens, i fins i tot hi ha qui ho presenta com un argument per no fer-los servir. És ENGANYÓS.

“Qualsevol crema o producte que ens estem posant a la pell, tant si es ven a farmàcia o supermercat, compleix la normativa espanyola i europea i no té substàncies que estiguin demostrades que perjudiquin l’organisme ni a nivell extern ni a nivell intern”, assenyala a Verificat Anna López Ferrer, dermatòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La metgessa puntualitza, però, que sí que hi ha certa controvèrsia amb “algunes substàncies que porten els fotoprotectors que podrien simular algunes hormones que tenim a l’organisme i produir certs efectes” en el sistema hormonal, tot i que encara està per demostrar del tot. 

És el cas de l’oxibenzona (o benzofenona-3), un compost químic orgànic conegut per la seva habilitat per absorbir els rajos UV, amb la qual cosa és un dels filtres UV més emprats als protectors solars. És cert que hi ha evidències que les benzofenones presenten propietats que poden alterar les hormones, tal com conclou una revisió de la revista Environment International. 

López Ferrer puntualitza, però, que és “un mecanisme d’acció que podria passar, però no hi ha una evidència clara” perquè s’ha vist sobretot en estudis fets in vitro, és a dir, en cèl·lules crescudes en un ambient de laboratori, i no en pacients directament. 

De tota manera, davant les sospites, el 2022 el Parlament Europeu va decidir reduir els límits màxims segurs d’alguns filtres UV que podien contenir els productes cosmètics, després d’assessorar-se mitjançant un informe del Comitè Científic sobre Seguretat dels Consumidors (SCCS). 

Segons el mateix informe del SCCS, les dades disponibles fins ara (tant els models informàtics com els assajos en laboratori) no permeten determinar amb prou seguretat si la benzofenona-3 actua o no com a disruptor endocrí en humans. Tot i així, van recomanar reduir-ne els límits màxims a Europa aplicant el principi de precaució.

“És una cosa que està regulada i que cada cop es regula més. Quan es detecta que hi ha un producte d’aquests que pot ser perillós com les benzofenones,es retira dels fotoprotectors. Podem estar segurs”, detalla López Ferrer.

Revisions com la d’Environment International recomanen que mentre no hi hagi una evidència clara, no es deixi d’utilitzar protector solar quan ens exposem al sol, perquè els beneficis de la fotoprotecció estan demostrats. Alhora, la dermatòloga remarca que des de la medicina “estem a favor que la gent no s’exposi al sol de manera perjudicial” i que “no és saludable posar-se al sol, sense fotoprotecció i sense res perquè aleshores sabem segur que la radiació solar produeix càncer de pell”.

La crema solar no ha augmentat la incidència de melanomes

En les darreres dècades, la incidència de casos de melanoma ha augmentat a Espanya, passant dels 4,4 casos per cada 100.000 habitants el 1993, als 6,6 casos el 2016, segons la ràtio d’incidència estandarditzada per edat (ASR, de l’anglès) de l’Agència Internacional per la Recerca sobre el Càncer (IARC-OMS).  

Alguns continguts a les xarxes socials, difosos per personalitats influents com el futbolista Marcos Llorente, defensen la teoria no demostrada que la vitamina D prevé alguns tipus de càncer i apunten que l’ús de crema solar bloqueja la producció d’aquesta vitamina. La conclusió, segons aquests missatges, és que l’ús de fotoprotectors provoca càncers de pell.És FALS. 

Com ja vam verificar el 2023, fer servir crema solar no augmenta el risc de patir càncer de pell sinó que, al contrari, ens protegeix dels danys induïts per la radiació solar. Les cremes solars absorbeixen la radiació UV, i no causen dèficit de vitamina D, tal com expliquen dues revisions científiques d’estudis del 2019 (1, 2) i la Skin Cancer Foundation. D’altra banda, tot i que alguns estudis havien suggerit que la vitamina D tenia capacitat preventiva vers alguns tipus de càncer, l’assaig clínic més gran sobre el tema va concloure que els suplements de vitamina D no tenien cap efecte protector. 

L’augment dels càncers de pell s’atribueix, en gran mesura, com apunta un estudi publicat a la revista Cancers el 2024, “a una major exposició al sol (per activitats com prendre el sol i treballar a l’aire lliure) i a una millor detecció precoç”. Val a dir, a més, que les dades de la IARC no mostren un augment de la mortalitat: de 0,89 morts per melanoma per cada 100.000 habitants el 1993, a 0,89 el 2016, i al 0,83 el 2022 (les dades més actuals).