Disputa entre Salvador Illa i Sílvia Orriols: qui és el màxim responsable de la seguretat a Ripoll?
El govern és l’òrgan superior de Catalunya en matèria de seguretat, però en un municipi els alcaldes també representen l’autoritat
El govern és l’òrgan superior de Catalunya en matèria de seguretat, però en un municipi els alcaldes també representen l’autoritat
Què s’ha dit?
Tant Sílvia Orriols com Salvador Illa defensen tenir la màxima responsabilitat en la seguretat de Ripoll.
Què en sabem?
No existeix un sol càrrec que sigui el “màxim responsable” de la seguretat en un municipi: cada institució té diferents competències, que no s’estructuren de manera jeràrquica.
La presidenta d’Aliança Catalana i batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, van protagonitzar un intercanvi de retrets sobre les respectives responsabilitats en matèria de seguretat durant la sessió de control al Parlament del dimecres 29 d’abril (minut 34:10). Orriols li va recordar al president que és ella “la màxima responsable en seguretat” a Ripoll, el municipi que governa des del 2023, mentre que Illa va respondre que aquesta responsabilitat li correspon a ell en tota Catalunya, “també a Ripoll”.
En realitat, no existeix un sol càrrec que exerceixi la màxima responsabilitat en un municipi, segons explica a Verificat Josep Maria Aguirre, professor titular de dret administratiu a la Universitat de Girona. Tant la Generalitat com els ajuntaments tenen diferents competències en l’àmbit de la seguretat, que “no s’estructuren de forma jeràrquica”. T’ho expliquem!
“Li he de recordar que soc jo la màxima responsable en seguretat del meu municipi, senyor Illa?”
Sílvia Orriols, Aliança Catalana
“El màxim responsable de la seguretat a Catalunya no és vostè, soc jo, també a Ripoll.”
Salvador Illa, president de la Generalitat
“No hi ha un màxim responsable de seguretat en un municipi”, recorda Aguirre. Tant els Mossos d’Esquadra, sota el comandament del govern, com les policies locals, dirigides pels alcaldes, tenen unes funcions assignades per llei. Mentre que el govern té la responsabilitat de garantir la seguretat ciutadana en tot el territori, els alcaldes són els màxims comandants de les policies locals.
Distribució de competències sense una clara jerarquia
El govern és l’òrgan superior de Catalunya en matèria de seguretat, segons disposa l’article 4 de la Llei de Seguretat Pública aprovada pel Parlament el 2003. Dins el govern, qui dirigeix la política de seguretat és la consellera d’Interior i Seguretat Pública, actualment, Núria Parlon. Qui, a la vegada, depèn orgànicament del president, Salvador Illa, com estableix la Llei de la presidència del 2008. La consellera també exerceix el comandament superior dels Mossos d’Esquadra.
El mateix article de la llei de seguretat pública, però, indica que els alcaldes “són també autoritats superiors en matèria de seguretat en el marc de llurs competències”, i els atribueix la direcció de la política de seguretat del seu municipi i la presidència de la junta local de seguretat, on col·laboren i es coordinen tots els cossos en una localitat. Com a alcaldessa, Orriols també té el comandament superior de la policia local de Ripoll.
Ara bé, la mateixa llei matisa que la coordinació de totes les policies locals recau en la consellera d’Interior, i que les alcaldies han d’actuar d’acord amb “les competències respectives i en el marc de les determinacions del Pla general de seguretat de Catalunya”. Definir aquest pla és competència exclusiva d’Interior i una de les seves funcions és, precisament, dissenyar les directrius per als plans locals de seguretat.
Altres marcs reguladors, com la Constitució o l’Estatut, fan referència al paper com a coordinador del govern de la Generalitat, però no detallen les delimitacions de responsabilitats. L’article 164 de l’Estatut, que desenvolupa competències constitucionals, indica que “li correspon a la Generalitat el comandament suprem” del cos dels Mossos d’Esquadra i “la coordinació de l’actuació de les policies locals”.
Per determinar els criteris i els límits d’aquesta coordinació i fer possible que els ajuntaments puguin elaborar reglaments interns propis es va crear la Llei de les policies locals de Catalunya del 1991. Aquesta normativa estableix que “la legislació específica de règim local, tant l’estatal com l’autonòmica, consagra el principi d’autonomia municipal i atorga als municipis competències pròpies en matèria de seguretat en llocs públics, ordenació del trànsit i protecció civil”. Afegeix, també, que la policia local ha de ser “comandada operativament pel cap del cos, sota el comandament superior de l’alcalde”.
Altres actors també tenen responsabilitats en seguretat
Malgrat que el govern té potestat sobre els Mossos i els ajuntaments la tenen sobre les policies locals, hi ha més actors institucionals amb competències sobre la policia i la seguretat. N’és exemple la policia judicial, que actua sota ordres de jutges i jutgesses, tribunals i la fiscalia. Composta per agents de tots els cossos de seguretat, té la funció “d’esbrinar delictes” i efectuar detencions, segons l’article 126 de la Constitució. Sobre aquestes funcions, ni la consellera d’Interior ni l’alcaldessa d’un municipi tenen competències.
D’altra banda, el ministeri de l’Interior també pot tenir responsabilitats de seguretat en municipis catalans, segons exemplifica Aguirre. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que depenen de l’Estat, tenen algunes competències en seguretat a Catalunya, com detalla una guia de la Diputació de Barcelona. Mentre que la Guàrdia Civil s’encarrega d’investigacions sobre armes i explosius, contraban o el transport de presos, el Cos Nacional de Policia té responsabilitats en matèria d’estrangeria, el control de fronteres o la persecució de delictes de drogues.