La farmacèutica CureVac no ha pujat en borsa per l’hantavirus: el gràfic és antic i no hi ha vacuna

El brot d’hantavirus en un creuer està generant soroll i desinformació a les xarxes, principalment sobre les possibles vacunes i les empreses farmacèutiques. Circula a X (antic Twitter) una publicació amb més de 200.000 visualitzacions d’un suposat gràfic de les accions de l’empresa biofarmacèutica CureVac, assegurant que han augmentat de valor “durant les últimes dues setmanes” perquè l’empresa té la vacuna contra “l’acabat d’inventar hantavirus”. És FALS.

La imatge que s’ha fet viral és de les accions de CureVac fins aquest gener, no de les “últimes dues setmanes”. L’empresa CureVac va ser adquirida el desembre del 2025 per BioNTech i des de principis del 2026 cotitza a borsa com BNTX, les accions de la qual han perdut valor en les darreres dues setmanes. 

“La patent de la vacuna contra l’acabat d’inventar hantavirus el té una empresa que es diu CureVac. Mireu quina pujada a les seves accions durant les últimes dues setmanes.”

La captura de pantalla de la publicació prové del portal financer MarketScreener, que informa dels valors de cotització en borsa, i que mostra com CureVac va deixar de cotitzar el 6 de gener del 2026, en ser adquirida per BioNTech. Per altra banda, el valor de cotització de les accions de BioNTech se situa als 95 dòlars, segons aquest portal, un valor que ha baixat un 14% en les darreres dues setmanes. Les dades de Nasdaq, l’índex borsari on cotitza l’empresa, confirmen aquesta tendència.

Ni CureVac ni cap altra empresa tenen una vacuna autoritzada per l’hantavirus

El missatge de xarxes socials defensa que el (fals) augment sobre la cotització de CureVac respon al fet que la farmacèutica té patentada una vacuna contra l’hantavirus. 

És cert que, fent una cerca avançada a Google Patents, Verificat ha trobat que existeix una patent dipositada per CureVac l’any 2022 “per desenvolupar ARNm i proteïnes per al tractament o la profilaxi d’infeccions causades per virus de la família Bunyaviridae”, a la qual pertanyen els hantavirus. Ara bé, en biotecnologia, les patents solen registrar-se en fases inicials del desenvolupament d’una tecnologia per protegir-ne la propietat intel·lectual, però la publicació d’una patent no implica que un producte hagi sigut provat en humans, autoritzat ni, encara menys, comercialitzat. 

L’empresa BioNTech no té cap vacuna en fases preclíniques, clíniques (I, II, III) o comercials sobre els hantavirus, segons es pot comprovar en el cercador de productes en investigació de la seva web. Verificat ha contactat amb l’empresa per obtenir més informació sobre patents i investigacions relacionades amb l’hantavirus, però en el moment de la publicació no hem obtingut resposta. 

De totes maneres, no hi ha cap tractament ni vacuna que hagi estat autoritzat contra la infecció, assenyalen des de l’OMS. Sí que hi ha diverses línies de recerca mñes avançades, com per exemple de l’Organització de Vacunes i Malalties Infeccioses (Canadà), que està treballant en tres enfocaments de vacunes diferents contra l’HCPS, la síndrome cardiopulmonar provocada per l’hantavirus, i un estudi clínic de fase I a l’Hospital de South Hampton (Regne Unit) per determinar la seguretat i les respostes immunitàries d’una nova vacuna basada en el virus Vaccinia Ankara modificat (MVA, que s’utilitza en vacunes contra la verola i la verola del mico). Per determinar que les vacunes són segures per comercialitzar-se, cal que superin estudis de fase III.

Des de Verificat també hem desmentit que hi hagi evidències que Pfizer tingui “resultats prometedors” per a una vacuna contra l’hantavirus, com afirmaven publicacions virals.

Què és l’hantavirus? 

Per altra banda, l’hantavirus “no s’acaba d’inventar”, com afirma el missatge: es coneix des de la dècada dels setanta, segons explica una revisió de literatura científica de la revista MDPI Diseases. 

Els hantavirus són un grup de virus que provenen de rosegadors i que poden causar malalties greus en humans, detalla la web de l’Organització Mundial de la Salut. No són nous, sinó que, tal com recull la revisió de la revista MDPI Diseases, el descobriment del virus Hantaan, causant de la febre hemorràgica amb síndrome renal, es va fer per primer cop a Corea del Sud el 1978. Posteriorment, es van anar identificant altres virus similars i el 1987 el Comitè Internacional de Taxonomia de Virus va crear oficialment el gènere Hantavirus. 

Es transmeten principalment a través del contacte amb l’orina, la saliva o els excrements dels rosegadors, però la variant dels Andes, que es va identificar per primer cop el 1995 a l’Argentina i està present a Amèrica, és l’única de la qual s’han registrat contagis entre humans. Aquesta és la soca present en lespersones infectades del creuer MV Hondius. 
Els contagis entre persones són rars, passen sovint amb un “contacte proper i prolongat, especialment entre membres de la llar o parelles íntimes” i en personal sanitari, sobretot en la fase inicial de la malaltia, apunta la web de l’OMS sobre els hantavirus.