Les màscares LED no serveixen per tractar tots els problemes de pell

Les últimes setmanes, revistes de moda i bellesa i influencers amb milions de seguidors a les xarxes han lloat l’eficàcia d’un dispositiu domèstic que promet mantenir la pell sana: les màscares LED. Algunes d’elles apareixen lluint-les mentre fan altres tasques; d’altres, directament recomanen fer-ne un ús continuat com a part de la rutina diària de skincare per tractar qualsevol mena d’alteració cutània, des de les arrugues fins a les cicatrius provocades per una intervenció quirúrgica, i asseguren que estan avalades per estudis dermatològics.

Ara bé, els articles científics sobre el tema són pocs, difícils de comparar entre si i ofereixen evidència poc sòlida de la seva utilitat, segons les expertes consultades per Verificat. El que s’ha estudiat més és la teràpia clínica amb llum LED, duta a terme per professionals en casos concrets per millorar algunes afeccions de la pell, i que és més energètica que l’emprada per les màscares. Tot i això, s’utilitza en combinació amb altres tractaments i presenta una eficàcia limitada. T’expliquem què diuen l’evidència científica i les dermatòlogues consultades per Verificat sobre aquesta tecnologia i les seves limitacions.

L’ús continuat de les màscares LED està avalat científicament i serveix per tractar tota mena d’alteracions de la pell.

Les màscares LED són dispositius cosmètics que emeten llum visible de diferents colors  –habitualment blava, vermella o infraroja– i que s’han popularitzat a les xarxes com a tractament per millorar l’aspecte de la pell. Segons els fabricants i publicacions a internet, poden ajudar a tractar problemes com l’acne, la inflamació o l’envelliment.

Tot i que, a causa de la seva baixa potència, l’ús d’aquestes màscares no comporta grans riscos, poden arribar a provocar cremades i ser contraproduents en alguns casos, com en persones amb fotosensibilitat. Per tant, és molt important seguir les recomanacions del fabricant i informar-se amb un especialista en dermatologia abans del seu ús.

Uns efectes limitats i desconeguts a llarg termini

Sovint, les publicacions que promocionen les màscares LED destaquen que l’eficàcia d’aquesta tecnologia està avalada per estudis dermatològics. Tanmateix, l’evidència científica és limitada: els estudis disponibles són pocs, utilitzen aparells i paràmetres diferents i sovint inclouen un nombre reduït de participants i períodes de seguiment curts. “Tot són evidències indirectes o poc sòlides. Cadascun utilitza energies i protocols diferents: no hi ha res establert”, assegura a Verificat Anna López Ferrer, dermatòloga a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “La majoria dels estudis disponibles estan fets a poques setmanes, amb la qual cosa el benefici és limitat i poc conegut a llarg termini”.

A més, bona part d’aquesta recerca s’ha fet amb equips utilitzats en l’àmbit mèdic, molt més potents que les màscares LED que es promocionen a les xarxes. “Cal tenir en compte que els dispositius d’ús domèstic […] deixen anar una energia de llum fixa, que sol ser poca”, apunta López Ferrer. En canvi, coincideix Sara Gómez Armayones, dermatòloga i codirectora de la clínica Invita Dermatology a Barcelona, “els dispositius clínics acostumen a tenir potències superiors, i sempre han d’estar indicats i monitorats pel professional mèdic”.

A la pràctica clínica, la llum LED s’utilitza sobretot com a tractament complementari en algunes afeccions dermatològiques, com certs tipus d’al·lopècia, l’acne, la rosàcea o el fotoenvelliment, apunta Gómez Armayones. Tot i això, ambdues expertes coincideixen que la seva eficàcia és limitada i que l’evidència científica disponible encara és escassa i poc homogènia. “La fototeràpia és una subespecialitat de la dermatologia que s’utilitza per moltes malalties, però el LED concretament […] té una eficàcia limitada i, a més, poc estudiada”, ressalta López Ferrer.

Diferents colors i aplicacions: quina és l’evidència?

Aquestes màscares funcionen amb llum LED (light emitting diode), una tecnologia capaç d’emetre llum d’un determinat color amb precisió. Per això, solen incloure diversos colors, cadascun associat a un rang de longituds d’ona i, segons els continguts de xarxes i els mateixos fabricants, a possibles beneficis sobre la pell. Així, la llum blava (415-470 nm) ajudaria suposadament a reduir l’acne; la cian (490-500 nm), a calmar la pell; la verda (520-530 nm), a unificar-ne el to; la groga (570-580 nm), a reduir vermellors i la taronja (590-620 nm), a revitalitzar-la. La vermella (630-660 nm), la més popular, es promociona amb efectes antienvelliment, i l’infraroig proper (700-850 nm) apareix en alguns models com a complement de la vermella per afavorir la regeneració de teixits.

Tanmateix, només hi ha certa evidència científica per als efectes de les llums vermella iblava. Alguns estudis clínics petits (entre 35 i 60 participants) mostren que, després de l’ús durant 12-16 setmanes, les màscares LED amb llum vermella i infraroja poden reduir significativament les potes de gall, i que la llum vermella i blava pot disminuir més del 50% de les lesions provocades per acne lleu o moderat. Una metaanàlisi publicada recentment a JAMA Dermatology confirma que, malgrat el nombre reduït de participants i un seguiment limitat, els estudis disponibles suggereixen beneficis modestos dels dispositius domèstics de llum LED per tractar l’acne.

Algunes publicacions científiques amb experiments realitzats in vitro han arribat a proposar mecanismes d’acció per aquests dos tipus de llum. La blava podria reduir l’acne actuant sobre el bacteri Cutibacterium acnes (antigament Propionibacterium acnes), mentre que la vermella estimularia processos com la síntesi de col·lagen. Tot i això, les expertes demanen prendre aquestes troballes amb cura. “Els efectes dels colors són més aviat teòrics i poc contrastats”, conclou Anna López, ja que, en molts casos, el mecanisme exacte és desconegut i els estudis clínics només n’avaluen les conseqüències.

Pocs riscos, però existents

Com que les làmpades LED domèstiques tenen poca potència, el seu ús no comporta gaires riscos. “La realitat és que no veiem gaires complicacions a les nostres consultes per l’ús d’aquests dispositius”, explica Sara Gómez, d’Invita Dermatology.

Tanmateix, hi ha certs casos on poden ser contraproduents. En algunes persones amb malalties de la pell que impliquen fotosensibilitat, com el lupus o altres malalties autoimmunes, o que prenen medicaments fotosensibilitzants, l’exposició a la llum LED podria induir o empitjorar els símptomes. A més, amb dispositius més potents, existeix el risc de patir cremades. “No oblidem que això és llum, i n’hi ha que estan molt a prop de l’infraroig”, adverteix Anna López.

El melasma és una altra condició fotosensible que cal tenir en compte. Encara que alguns dispositius promocionen la llum LED groga per al seu tractament, no hi ha evidència científica que en recolzi l’ús. “Podríem induir efectes negatius més enllà del mínim efecte positiu que potser podríem aconseguir”, afegeix la dermatòloga, especialment en persones amb fototips alts (pell fosca) o en tractament hormonal.

En cas de dubte, millor consultar l’especialista

Algunes influencers presenten les màscares LED com a efectives i segures, i suggereixen fer-ne un ús continuat dins de les rutines de skincare sense avisar de les contraindicacions. Ara bé, el manual d’una de les màscares més freqüentment promocionades aconsella clarament sessions de no més de 15 minuts, entre 3 i 5 dies a la setmana, i alerta de situacions en què no s’haurien d’utilitzar, com ferides, pell inflamada o fotosensibilitat. Això evidencia que, en molts casos, les recomanacions que circulen online ni tan sols segueixen les instruccions del fabricant.

Per això les expertes aconsellen, davant del dubte, consultar amb l’especialista. “Hem de tenir en compte, amb tot el que té a veure amb les xarxes socials, que les persones que ho anuncien estan fent una publicitat amb la qual obtenen un benefici econòmic”, emfasitza Anna López.

Veure com no s’aconsegueixen els resultats promesos pot generar frustració i dependència a conseqüència de la pressió estètica exercida per les narratives d’autocura de les xarxes socials.