‘Salvador’ o com les xarxes socials condicionen la teva ideologia

Salvador és la nova minisèrie que protagonitza converses entre famílies i grups d’amics. Número 1 d’entre les més vistes a Netflix, la producció explica la història d’un pare que descobreix que la seva filla forma part dels White Souls, una formació caracteritzada com a “grup violent d’ultradreta” que agredeix persones racialitzades sota el pretext dels confrontaments entre hooligans de diferents equips de futbol. 

Més enllà de la violència física exercida pel grup, la sèrie posa en evidència com aquestes formacions justifiquen les seves accions a partir d’un relat construït amb discursos d’odi, especialment, cap a les persones migrades. Aquestes idees es monopolitzen a l’esfera digital, on la manipulació de missatges i la polarització de discursos hi juguen un paper destacat.

En un context social en què el 95% de la població catalana de més de 16 anys és usuària habitual d’almenys una xarxa social (6,3 milions de persones), com influeixen les plataformes i els discursos que hi circulen en la conformació de les nostres idees? T’ho expliquem!

L’algoritme premia emocions fortes com la por i la ràbia

La recerca en psicologia a l’entorn mediàtic fa dècades que estudia quina relació hi ha entre la informació i les emocions. Sabem que el contingut que apel·la aquelles més intenses (especialment, la por, la ràbia o la indignació) capta més l’atenció que el contingut neutral, tal com evidenciava ja el 2001 un article de la revista Review of General Psychology de l’Associació Americana de Psicologia (APA, per les seves sigles en anglès). La informació negativa es processa més profundament que la positiva, i deixa més empremta. 

Jose Ramon Ubieto, psicoanalista, professor col·laborador de la Universitat de Barcelona (UB) i autor del llibre Soledades digitales, explica que, com a humans, els sentiments de por i rebuig ens impacten molt més que altres. Tot allò que ens provoca incomoditat o que percebem com a “fora” de nosaltres, assenyala, crea fronteres simbòliques i desperta emocions intenses, com la por o el rebuig.

En aquest sentit, les xarxes socials amplifiquen els continguts més intensos i provocadors, seguint la mateixa lògica del que ens mou com a humans. Una anàlisi dels continguts a Facebook i YouTube de més de 1.000 mitjans de comunicació europeus entre el 2018 i el 2023, publicada a Nature, apunta que hi ha un consens ampli en la literatura científica: la polaritat del sentiment i la ressonància emocional, sobretot, les emocions negatives o el contingut extrem, són factors clau per entendre què es fa viral. 

Un document de treball de Munich Society for the Promotion of Economic Research indica que, quan els algoritmes prioritzen els continguts amb més interaccions, incrementen la participació, però també la polarització i la desinformació. Els missatges que generen emocions fortes es difonen més i creen un bucle que reforça posicions extremes. Això pot distorsionar la percepció entre els usuaris i relegar informació de qualitat.

Les xarxes socials: un aparador d’idees conservadores 

Un estudi publicat a Nature a partir d’un experiment realitzat el 2023 conclou que l’algoritme d’X (abans Twitter) tendeix a promoure continguts d’activistes políticament conservadors i a reduir la visibilitat de publicacions procedents de mitjans tradicionals.

La investigació analitza els efectes del canvi introduït després que Elon Musk comprés la plataforma i s’implantés el feed algorítmic “Per a tu”, que substituïa l’ordre cronològic d’aparició de continguts per un sistema de recomanació automatitzat. En un experiment amb prop de 5.000 persones, es compara allò que apareixia al mur “Seguint” (cronològic) amb el de “Per a tu” (algorítmic). Els resultats apunten que el feed algorítmic exposa els usuaris a publicacions amb posicionaments conservadors.

Aquestes dades s’han de llegir en un context en què, segons el Digital News Report del Reuters Institute, els joves s’informen principalment a través de xarxes socials, concretament, el 44% d’entre 18 i 24 anys arreu del món. Això reforça el pes que tenen els algoritmes en la construcció del relat informatiu de les noves generacions. Un discurs que, a més, els investigadors qualifiquen per ser conservador.

De la pantalla al carrer: quan el discurs d’odi es coordina 

Els algoritmes amplifiquen els continguts més emocionals i polaritzadors, però també poden condicionar qui i què marca el terreny del debat. Així ho explica Alexandre Pichel-Vázquez, investigador predoctoral a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’expert apunta cap a una transformació de la clàssica “cambra d’eco”: “Ja no és només que vegis el que penses, sinó que determinats marcs s’imposen i guien la conversa dins de les plataformes”.

En una investigació de la Universitat Jaume I sobre debats de gènere entre homes votants del PP i de Vox (conservadors i radicals, segons l’estudi), Pichel-Vázquez va detectar que els més radicals van intervenir primer a la conversa i van fixar un marc antifeminista. A partir d’aquí, els conservadors també van acabar discutint dins d’aquest marc, fins i tot, quan no el defensaven inicialment. “Qui controla l’inici i el to, controla els límits del debat”, resumeix. 

Segons l’investigador, aquesta dinàmica és extrapolable a les xarxes: si, com suggereix l’estudi publicat a Nature, els sistemes de recomanació tendeixen a prioritzar continguts conservadors, influiran en les idees que s’acabin normalitzant. 

El risc, alerta l’expert, i com apunta la ficció de Salvador, és que la consolidació d’aquests relats faciliti l’execució d’accions violentes coordinades fora de la pantalla. És a dir, passar de l’odi digital a una acció violenta física. Ho hem vist aquests darrers dies amb la comunitat de joves que afirmen sentir-se psicològicament i espiritualment identificats amb un animal no humà: els therians. La trobada d’aquest col·lectiu el passat dissabte a Barcelona va acabar amb aldarulls i quatre persones detingudes.