No hi ha evidència que la Xina hagi distribuït ajuda humanitària sobre Gaza: són vídeos trets de context

Heu preguntat a través del WhatsApp de Verificat (+34 666 908 353) per un vídeo que circula a TikTok on es veu com es llencen uns paquets sobre una població des de la part posterior d’un avió. Tot seguit, hi ha un altre tall on es mostra com unes caixes cauen del cel penjades de paracaigudes negres. Aquest i altres vídeos a xarxes socials que ensenyen el llançament de paquets des del cel s’utilitzen per afirmar que la Xina ha enviat ajuda aèria a Gaza i que ha aconseguit saltar-se el bloqueig a l’ajuda humanitària que exerceix Israel. 

És FALS. El vídeo en realitat mostra el llançament d’ajuda humanitària per part de Jordània el novembre de 2024 i un enviament de paquets d’ajuda que ha circulat per internet almenys des de l’any passat, però que no té un origen clar. Per altra banda, no hi ha evidència que la Xina hagi enviat ajuda humanitària aèria a Gaza recentment, com demostra una cerca a les fonts oficials i consultes a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). 

FALS “Aquest vídeo mostra com la Xina ha enviat ajuda humanitària aèria a Gaza”

Una cerca inversa de les primeres imatges que surten al vídeo, havent esborrat les lletres que hi ha a sobre, retorna una publicació del mitjà nord-americà de notícies VOA News del 27 de novembre de 2024 on es veu la mateixa gravació, amb crèdits de Reuters. Són unes imatges de les Forces Armades de Jordània distribuïdes per l’agència de notícies britànica, i mostren la descàrrega d’ajuda humanitària jordana sobre el nord de Gaza, com es pot comprovar a la notícia d’aquell succés a la pàgina web de Reuters. També hi ha un comunicat de les Forces Armades de Jordània explicant l’entrega a Gaza. 

“Dos avions C-130 pertanyents a la força aèria jordana van llançar la càrrega, que comprenia gairebé set tones d’aliments i altres ajudes essencials, a les zones que les agències de les Nacions Unides van identificar com les més necessitades”, va dir aleshores l’Exèrcit a Reuters. 

Per altra banda, una cerca inversa del segon fragment del vídeo remet a una publicació del mitjà de verificació palestí Kashif, membre de la International Fact-Checking Network (IFCN, en anglès) a la qual també pertany Verificat. En el video s’, on explica que aquest vídeo ja es trobava en línia el 15 de setembre del 2024, quan va ser penjat per un usuari a TikTok, que no el vinculava amb la Xina. A més, una publicació del mitjà de comunicació turc Yeni Safak mostra el que passa al vídeo des d’un altre angle. Segons el portal, es tracta d’un llançament d’ajuda humanitària el 25 de març de 2024 a Gaza, en què la gran majoria dels recursos van acabar al mar.  

Coincidint amb aquesta versió, la CNN informava dos dies després, el 27 de març de 2024, que almenys 12 palestins havien mort ofegats en intentar recuperar els paquets d’ajuda humanitària que els hi havien llençat des de l’aire. La CNN deia que “no quedava clar quin país va efectuar dilluns el llançament aeri específic que va provocar víctimes mortals. Egipte, Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, Singapur i una missió conjunta dels Emirats Àrabs Units i Jordània van fer llançaments aeris sobre Gaza dilluns, tot i que les Forces de Defensa d’Israel van dir a la CNN que no poden confirmar els horaris exactes dels llançaments aeris per part dels diversos països”.

Segons el mateix article, el Pentàgon va informar després que tres paquets d’ajuda, dels 80 lliurats durant el llançament aeri dels Estats Units sobre Gaza aquell dilluns, havien acabat al mar després d’una avaria del paracaigudes. Verificat no ha pogut arribar al vídeo original que permeti confirmar amb exactitud quan es va gravar, malgrat que ha pogut descartar que es tracti d’una escena actual.

No hi ha evidència que la Xina trenqués el bloqueig 

Per altra banda, no hi ha evidència que la Xina hagi distribuït ajuda humanitària a Gaza les últimes setmanes i que trenqués el bloqueig per part d’Israel, malgrat que hi ha hagut diversos vídeos descontextualitzats afirmant el contrari.  

Israel mantenia un bloqueig des del 2 de març a l’entrada d’aliments, aigua, combustible i medicines a Gaza. Les agències de l’ONU a Gaza van confirmar aquest dijous que l’ajuda humanitària ha començat a arribar a magatzems de l’enclavament “després de 80 dies de bloqueig per part de les autoritats israelianes”. Un portaveu de l’Organisme de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA, en les sigles en anglès) va desmentir a Snopes, mitjà de verificació membre de la IFCN com Verificat, que hagués entrat “ajuda o subministraments comercials” a Gaza durant el bloqueig.

Tampoc hi ha rastres de vídeos sobre la suposada ajuda xinesa a les xarxes oficials del Govern de la Xina com X -abans Twitter-, Facebook o a la pàgina web del Ministeri d’Exteriors xinès. Les agències de notícies xineses tampoc tenen cap constància d’ajuda humanitària xinesa, ni les darreres setmanes ni des dels atacs de Hamas pels quals Israel va escalar els atacs sobre Gaza.

Altres vídeos sobre una suposada ajuda de la Xina han estat verificats per EFE Verifica o Maldita, membres de la IFCN com Verificat, com per exemple unes imatges que en realitat eren un enviament d’ajuda dels Emirats Àrabs Units o unes altres que mostraven un exercici militar entre Xina i Egipte a prop de les piràmides d’Egipte.

En conclusió, el vídeo que mostra la suposada descàrrega de paquets d’ajuda humanitària a Gaza provinents de la Xina és fals, ja que en realitat mostra l’enviament d’auxili per part de Jordània el 2024 i un llançament que almenys circula des de març del 2024 sense vincular-se amb la Xina. A més, no hi ha evidència que la Xina trenqués el bloqueig d’Israel sobre Gaza.