Una estafa suplanta la imatge d’El País per vendre criptomonedes amb una notícia falsa
Fer servir la imatge de mitjans de comunicació o de persones famoses per vendre actius financers és una estafa habitual

Fer servir la imatge de mitjans de comunicació o de persones famoses per vendre actius financers és una estafa habitual

Què s’ha dit?
Una suposada notícia del diari El País parla sobre la detenció de dues dones a l’Aeroport de Barajas amb milers d’euros dins les maletes, que havien aconseguit invertint en una plataforma de criptomonedes recomanada per Elon Musk.
Què en sabem?
El contingut suplanta la identitat del mitjà de comunicació per intentar vendre una criptomoneda.
Un lector ha fet arribar a Verificat a través de WhatsApp (+34 666 908 353) una suposada notícia del diari El País sobre la detenció de dues dones a l’Aeroport de Barajas (Madrid) amb milers d’euros dins les maletes. El text assegura que les detingudes havien aconseguit aquests diners invertint en una plataforma que hauria recomanat el director general de Tesla, Elon Musk, i encoratja el lector a invertir en aquesta plataforma.
És FALS. No hi ha registre al web d’El País de cap notícia similar. El contingut suplanta la identitat del mitjà de comunicació per intentar vendre una criptomoneda, un actiu financer de molt alt risc. Tampoc hi ha evidències que Elon Musk hagi recomanat la plataforma.
“Dues dones han estat detingudes a l’Aeroport de Barajas amb centenars de milers d’euros no declarats provinents del comerç de criptomonedes, segons informa ‘El País’”
En una primera lectura de la notícia, veiem que el text explica breument la detenció i passa a continuació a explicar com aconseguir els mateixos diners que tenien les detingudes a les seves maletes i fins i tot ofereix un formulari per inscriure’s a una plataforma. Això genera sospites sobre la seva veracitat. Fent una cerca avançada a Google de paraules clau dins el domini web d’El País, no trobem cap notícia semblant a la de la fotografia que circula. La notícia no existeix.
Per altra banda, sota el logo del diari, el contingut fals afegeix les paraules EL PERIÓDICO GLOBAL. Es tracta d’una qualificació que apareix a la portada del mitjà, però no al cos dels articles, ni des de l’ordinador, ni des del mòbil. La tipografia del titular tampoc coincideix amb l’emprada pel diari.
A més a més, el contingut que suplanta El País cita com a font de les suposades detencions el Ministeri d’Interior del Govern d’Espanya. El gabinet de comunicació del Ministeri, preguntat per Verificat, informa que tota notícia que publiquen es penja a la sala de premsa de la web. Fent una cerca a Google de paraules claus en el domini web del ministeri, no trobem cap notícia similar.
La informació falsa intenta vendre una presumpta manera d’aconseguir molts diners en poc temps amb una “plataforma” denominada Matrix AI. La plataforma promociona una criptomoneda, un producte financer de molt alt risc. Tot i això, la peça no cita Matrix AI com una criptomoneda en cap moment. Existeix una pàgina web oficial d’aquest criptoactiu, i diversos portals financers inclouen la moneda dins les seves opcions d’inversió.
Un calc d’altres notícies falses
Buscant la notícia a Google, hem trobat una publicació a Facebook que enllaça una notícia amb el mateix titular que la que suplanta la imatge d’El País, aquest cop publicada el 30 de juliol de 2024. L’enllaç ja no està operatiu, però la publicació de Facebook adjunta un vídeo on apareixen escenes d’una detenció. Al vídeo, a l’uniforme d’un policia d’esquena es pot llegir “POLICE” en anglès. Als aeroports espanyols, treballen policies de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra, segons l’operadora pública Aena. Cap dels tres cossos tenen “POLICE” escrit en anglès als seus uniformes.
Si agafem una de les fotografies que apareix en la notícia falsa que usa la imatge d’El País (l’adjuntem a continuació) i fem una cerca inversa a Google Images, trobem cinc resultats. Tots els textos estan editats en xinès.
Els textos en xinès fan referència a una detenció de dues dones també per portar molts diners a la maleta, però no l’Aeroport de Barajas, sinó a l’Aeroport de Toronto (Canadà). Continuant amb la lectura, la notícia també diu que les detingudes havien aconseguit els diners en una plataforma, però que no és Matrix AI, sinó que aquest cop és Finance Phantom. També citen una presumpta declaració d’Elon Musk dient que “qualsevol pot ser milionari en tres o quatre mesos”, de la qual tampoc hem trobat proves.
Aquesta suposada notícia cita com a font l’Agència de Duanes del Canadà. El gabinet de comunicació del Canada Border Services Agency (CBSA) respon per correu a Verificat que tampoc tenen constància d’aquest suposat incident: “La informació citada no va ser publicada ni proporcionada per la CBSA”.
La notícia que suplanta la imatge d’El País i les trobades en Internet són continguts que tenen una aparença de veracitat per intentar vendre actius financers d’alt risc a usuaris donant el fals missatge que es poden guanyar molts diners en poc temps. És un tipus d’estafa habitual, tal com va publicar Verificat fa dos anys.
Actius financers de molt alt risc
Les Autoritats Europees de Supervisió, en un comunicat el 2022, van advertir als consumidors que “molts criptoactius són de molt alt risc i especulatius”. Expliquen que les persones que inverteixen en aquestes monedes digitals “enfronten la possibilitat real de perdre tots els diners invertits” i afegeixen que sovint es fa publicitat enganyosa d’aquests actius per xarxes socials i persones influents. “Haurien de ser especialment cautelosos amb les promeses de rendiments ràpids o elevats, especialment aquells que semblen massa bons per ser veritat”, alerta el comunicat als usuaris.
Als últims mesos, hi ha hagut diversos escàndols derivats de fluctuacions brusques en el preu de les criptomonedes que han fet perdre milers de milions de dòlars en qüestió d’hores. Un exemple és la criptomoneda “$LIBRA”. El president de l’Argentina, Javier Milei, va promocionar en les seves xarxes socials aquest actiu, fent créixer exponencialment en un 1.300% el seu preu en poques hores, per després desplomar-se en qüestió de segons. Alguns pocs usuaris van fer fortuna amb aquest actiu, mentre que la majoria dels inversors van perdre els diners que hi havien dipositat.