Que Catalunya tingui més radars no és una prova d’espoli fiscal: les multes de trànsit les gestiona la Generalitat

Heu preguntat a través del WhatsApp de Verificat (+34 666 908 353) per un missatge que afirma que Catalunya és la comunitat autònoma amb més radars d’Espanya. Això provaria, segons suggereix la publicació, l’espoli fiscal de Catalunya per part d’Espanya.

T’HO EXPLIQUEM. Catalunya és la comunitat amb més radars de trànsit segons un estudi que analitza les vies urbanes i interurbanes, però la segona segons dades oficials de vies interurbanes. En qualsevol cas, els diners que es recapten per multes de trànsit no van a l’Estat, sinó a la Generalitat a través del Servei Català de Trànsit (SCT).

“A Catalunya tenim el 25% de radars del país […] Però això no és per recaptar més, dels de sempre, i no t’atreveixis a parlar d’espoli [fiscal]”

No és correcte parlar d’una hipotètica espoliació fiscal per part de l’Estat perquè Catalunya té més radars que altres comunitats autònomes. La Generalitat ostenta les competències totals de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària a través de l’SCT des de l’1 de desembre del 2000 (Reial Decret 391/1998), segons ha confirmat l’organisme a Verificat. 

Més concretament, la gestió de les multes també recau en el mateix SCT, creat el 1997 (Llei 14/1997). A més, el 2017, la recaptació executiva de les multes de trànsit no pagades va passar a estar en mans de l’Agència Tributària de Catalunya (Decret 157/2017, de 24 d’octubre). Fins aleshores se n’encarregava l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). Per tant, avui dia, tot el que té a veure amb la recaptació per sancions de trànsit es queda a la comunitat catalana. 

A més, el que s’ha recaptat es destina, entre altres coses, a mesures i campanyes de seguretat viària, segons va explicar Ramon Lamiel, director de l’SCT, a Catalunya Ràdio. Les multes es reconeixen a l’article 7 de la Llei 14/1997 com un dels procediments d’obtenció de recursos de l’organisme.

Catalunya és l’autonomia amb més radars, segons un informe privat

Les dades que reflectia el missatge viral sorgeixen de l’informe III Observatori de radars de Coyote, una empresa dedicada al desenvolupament de tecnologies per a alertes i avisos de radars. La companyia ha facilitat a Verificat l’última versió del seu informe (el IV), en què es mostra que Catalunya és la Comunitat Autònoma amb més radars d’Espanya, amb 902. La segueixen Andalusia, amb 450, i Castella i Lleó, amb 356. A la seva metodologia —obtinguda a partir de l’informe de l’any previ—, especifiquen que les xifres tenen en compte els radars que apareixen en pàgines oficials, com la Dirección General de Tráfico (DGT), l’SCT i Trafikoa (del País Basc), així com els que són competència dels ajuntaments.

La DGT és la responsable d’instal·lar radars a les vies interurbanes espanyoles, és a dir, fora dels municipis, encara que no en els casos de Catalunya i el País Basc, on les competències recauen a l’SCT i Trafikoa, respectivament. L’SCT i la DGT han explicat a Verificat que només gestionen les dades de vies interurbanes —és a dir, entre ciutats—, que és l’espai on tenen competències. Però a les vies urbanes —dins dels pobles i ciutats— la competència és municipal: són els ajuntaments els que instal·len radars, posen sancions i regulen el trànsit (article 7 del Reial Decret Legislatiu 6/2015, del 30 d’octubre), i no existeix un registre centralitzat oficial de tots aquests radars.

Si ens centrem només en vies interurbanes, les dades oficials de les webs de la DGT i l’SCT de radars fixos, mòbils i de tram, divergeixen en relació amb l’informe de Coyote. Segons la DGT, Andalusia és l’autonomia amb més radars a vies interurbanes, 418, seguida per Catalunya, amb 376.

Tot i això, malgrat que l’informe de Coyote assegura mostrar tots els radars, mentre que els de la DGT només els de vies interurbanes, una comparació entre les dues xifres mostra incongruències. Per exemple, autonomies com Aragó presenten una xifra de radars més alta a la DGT que a l’informe de Coyote, quan hauria de ser al revés.

En el cas del País Basc, Trafikoa, l’organisme autonòmic amb les competències en matèria de seguretat, recull que hi ha 91 radars, però només té en compte els fixos.