Les narratives d’Angie Corine, la influencer que ha convertit el rap en altaveu de Vox

Angie Corine, influencer i cantant, s’ha fet viral en els últims mesos després de penjar una fotografia a Instagram amb Santiago Abascal, líder de Vox, amb el peu de foto “Mis padres, viva España”, seguida de vídeos posicionant-se a favor d’aquesta formació. “M’agrada molt el discurs d’aquell partit, admiro molt a Santiago Abascal”, deia Corine en una entrevista al podcast Esto es muy heavy, de la plataforma Bipartidismo Stream, gestionada per la Fundació Disenso de la qual Santiago Abascal n’és president.

Corine, de 26 anys, acumula més de 2,3 milions de seguidors a YouTube, Instagram i TikTok, amb curts que superen el milió de visualitzacions i videoclips que arriben a les 230.000 visites. 

En un dels seus posts més virals a TikTok, explica els motius que la fan donar suport al partit d’Abascal, i la base de l’argumentari de les seves cançons: els impostos (“no estan ben gestionats”), la immigració (Vox, assegura “no està en contra de la immigració, només de la il·legal” perquè impacten, suposadament, en els serveis públics, el mercat laboral i la seguretat, tres narratives que hem desmentit al portal Les mentides alimenten l’odi) i la política (les crítiques, més o menys directes, al govern d’Espanya). “Parlo de totes les mentides que, des del meu punt de vista, ofereix l’esquerra”, resumia en entrevista a El Español el passat octubre.

Aquests tres grans temes de les lletres de Corine coincideixen amb les preocupacions dels votants de Vox, segons el Baròmetre d’Opinions d’octubre de 2025 del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Per a ells, el major problema actual és el govern i certs partits i polítics, seguit de la immigració, l’habitatge i els problemes polítics en general, i la corrupció i el frau (que Corine vincula amb els elevats impostos).

Algunes de les narratives que promou Corine amb les seves cançons, molt similars a les que utilitza Vox en els seus discursos i xarxes socials, s’emparen en desinformacions o dades tretes de context. A continuació, desgranem quatre versos dels raps de Corine per a contextualitzar-los.

“Amb Pedro es cobra amb sobres sortint“

Un dels temes més recurrents a les lletres de Corine són els impostos. “A mi m’afecten coses com la pujada d’impostos”, explicava a Esto es muy heavy. Al tema “ESPAÑA” canta sobre rebre els sous en sobres en efectiu perquè, assegurava la cantant durant l’entrevista, la “política fiscal de Pedro Sánchez […] incita a fer els pagaments en B i no en A”. 

Aquesta és una narrativa habitual entre els líders de Vox, que s’han referit repetidament a Hisenda com un “infern” o “espoli” fiscal en repetides ocasions (aquí, aquí o aquí). Els qualificatius són una opinió que queda fora de l’àmbit de la verificació, però la càrrega fiscal a Espanya és similar o menor que a altres països europeus. T’HO EXPLIQUEM!

La ràtio d’impostos sobre el PIB d’Espanya el 2024 va ser del 37,3%, 3,1 punts sota la mitjana europea, del 40,4%, i inferior a 16 estats membres. Espanya queda molt lluny dels països amb la càrrega fiscal més alta, Dinamarca (45,8%), França (45,3%) i Bèlgica (45,1%), i està per sota de països de l’entorn com Itàlia (42,6%), Grècia (41,7%) o Croàcia (38,6%), segons dades d’Eurostat. 

L’estudi més recent sobre l’economia submergida del Centre per la Recerca en Política Econòmica (CEPR), del 2025, estima que a Espanya els pagaments en ‘B’ equivalen al 24% del PIB. De manera similar, el Fons Monetari Internacional va estimar que el 2019 l’economia submergida espanyola equivalia al 19,9% del PIB, cinc punts per sota de la mitjana europea, un percentatge que no variava des del 2000. 

“De tot el que guanyo, la meitat per a la veïna i l’altra meitat per al Pedro“

“De tot el que guanyo, la meitat per a la veïna i l’altra meitat per al Pedro”, rapeja Corine a “ESPAÑA 2”, la seva cançó més coneguda. La narrativa que la meitat dels salaris que reben els treballadors se’n van en impostos és ENGANYOSA.

Els impostos sobre els salaris corresponen a l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF) i varien en funció dels ingressos i la comunitat autònoma de residència, que pot fixar una part de l’impost. 

Si bé els trams màxims (a partir dels 300.000 euros, en la taula estatal) poden arribar a taxar el 50% dels ingressos, la immensa majoria de la població mai no haurà d’abonar la meitat dels seus guanys. Inclús els que superin aquest llindar, només hauran de pagar el tipus màxim en la part dels ingressos que el sobrepassin. Tant el llindar com el tipus varien segons l’autonomia. A Catalunya, el tipus màxim és precisament del 50% (combinant el propi amb l’estatal) i només el tributen les rendes que superen els 175.000 euros, segons l’Agència Tributària.

Per altra banda, el cost de les cotitzacions socials per la banda de l’empresa solen equivaldre al voltant del 36% del salari brut i no es consideren part del salari. Les que paga el treballador i tenen impacte en el salari que percebrà són del 6,83%.

Un informe de l’Institut Juan de Mariana suma les cotitzacions a l’IRPF, les cotitzacions socials i l’IVA per oferir la xifra que l’impacte fiscal sobre el sou mitjà és del 47,8%, però aquesta suma no correspon l’impost als gravàmens dels salaris.

Entre els altres impostos que critica Corine destaca l’IVA, que a la seva cançó “ESPAÑA 3” diu que “Sánchez va prometre baixar l’IVA i no ho ha fet”. És ENGANYÓS. Pedro Sánchez va anunciar al seu debat d’investidura el 2023 que mantindria fins al juny de 2024 la rebaixa de l’impost sobre els aliments, que va complir. A la legislatura anterior Sánchez també va aprovar baixades de l’IVA sobre llum o el gas. El govern de Sánchez no ha reduït l’IVA permanentment per a cap categoria, però tampoc ho havia promès.

“T’imagines? Que entro a casa i tinc un okupa a la cuina“

A “ESPAÑA 2”, Corine parla del fenomen de les ocupacions il·legals d’immobles. Des de Vox s’ha afirmat en diverses ocasions (aquí o aquí) que les ocupacions són una de les principals preocupacions dels espanyols, que augmenten de manera severa i que la reforma legal perjudica els propietaris dels immobles i no dona prou capacitat d’actuació a la policia. T’HO EXPLIQUEM!

Les ocupacions no són una principal preocupació entre els espanyols. Segons el darrer Baròmetre d’Opinió del CIS, l’ocupació d’habitatge és la trenta-quatrena preocupació dels espanyols, amb un 1% considerant-ho un dels tres problemes més greus que pateix Espanya.

Per altra banda, la situació que Corine descriu a la seva cançó no és una ocupació, sinó una violació del domicili: és el delicte que es comet quan s’entra o s’ocupa la llar on viu algú, inclús en segones residències. És un delicte (art. 202 del codi penal) que es castiga amb multes i penes de presó entre sis mesos i dos anys si s’ha fet sense violència, i d’un a quatre anys si es fa amb violència. En canvi, una usurpació d’un immoble, coneguda com a ocupació, consisteix en entrar i ocupar un immoble on no viu ningú (art. 245 del CP) i es castiga amb penes de presó d’entre tres i sis mesos sense violència, i d’un a dos anys si és amb violència.

A més, si una violació de domicili es denuncia en un període breu després que passi (que no està delimitat per la llei, però els col·legis d’advocats han proposat que siguin 48 hores), es considera delicte flagrant i, segons explica el document d’actuacions dels Mossos d’Esquadra, es pot entrar a l’immoble i fer-hi escorcolls sense consentiment del titular ni resolució judicial.

El 2010 hi va haver a Espanya 2.702 denúncies per violació de domicili i usurpació d’immobles, d’acord amb les dades del Ministeri d’Interior. El 2018, pujaven fins a les 10.069 (un augment de 7.367), arribant al seu màxim el 2022, amb 16.765 denúncies, mentre que el 2024 van ser 16.426 (6.357 més que 2018, i un descens respecte al màxim del 2022), afectant el 0,06% del parc immobiliari.

L’informe del 2023 de l’Institut Cerdà del Col·legi d’Economistes vincula el fenomen de les ocupacions a la crisi financera del 2008, a l’actual crisi de l’habitatge i a la vulnerabilitat social. La Llei d’habitatge del 2023 va modificar els requisits per demanar desallotjaments per part dels propietaris, posant en relleu la vulnerabilitat de la persona que ocupa o si el demandant és un gran tenidor, però no ha fet augmentar el nombre de denúncies. 

“A todos prometí el oro y sin querer puse una M delante“

El rebuig cap als migrants també és un tema central a la seva música i discurs. Juntament amb les taxes, culpa a l’arribada de migrants irregulars d’un suposat augment de l’economia submergida, perquè els “empresaris recorren a contractar-los” perquè les nòmines són, diu Corine a Esto es muy heavy, un cost massa alt per a l’empresa. 

A la seva cançó més nova, “ESPAÑA 3”, canta una estrofa actuant com si fos Pedro Sánchez: “A todos prometí el oro y sin querer puse una M delante”, entona, apuntant a la narrativa falsa que el govern actual no només ha empobrit Espanya sinó que ha afavorit l’arribada de migrants, una informació que hem desmentit a Verificat. “Salam Aleikum por si viene un matón”, rapeja en una altra cançó, fent-se eco de l’associació entre els parlants d’àrab i la criminalitat, que també hem desmuntat al portal Les mentides alimenten l’odi. 

Apropiació de símbols de lluita social 

“Faig servir el rap per explicar les meves vivències i el meu discurs, és llibertat d’expressió”, afirmava Corine al pòdcast, parlant de les crítiques de qui diu que el rap és un estil de música que va emergir de barris obrers i de rendes baixes com una via per la queixa i la crítica social. A l’assaig “La rebel·lió s’ha fet de dretes?”, Pablo Stefanoni fa una anàlisi de com els discursos “antiestat” estan protagonitzant una “revolució a la política occidental” perquè s’han posat de moda, han capitalitzat la “indignació i la rebel·lió que abans eren la marca registrada” de partits “d’esquerres”.

Corine utilitza un to i una estètica habituals de la moda urbana (tatuatges, piercings o cabells tenyits de colors lluents) per introduir-se en una tradició musical, el rap, que històricament s’havia associat amb la rebel·lió política, a la lluita contra l’statu quo i a les reivindicacions socials. 

D’un post d’Instagram a cantar al Palacio de Vistalegre

Fins a publicar la foto a Instagram amb Abascal, Angie Corine no s’havia posicionat públicament sobre temes polítics, tot i haver estat a l’esfera pública des d’abans del 2019, com a cantant i youtuber amb el sobrenom La Vaquita Queen (arribant al milió de subscriptors a la plataforma, tot i que no hem pogut trobar cap vídeo anterior a 2022). 

Nascuda als Estats Units a una família polonesa, va emigrar a Espanya als 6 anys des de Polònia, com explica ella mateixa a Esto es muy heavy. El passat 13 de setembre, va cantar al Palacio de Vistalegre durant un esdeveniment organitzat per Vox, fet que es va fer viral “tot i haver aparegut a actes anteriors del partit”, segons exposa Vox al seu web. Va ser a l’esdeveniment Europa Viva 25 que, sota el lema “Comença la Reconquesta”, va congregar a Madrid als membres del grup parlamentari europeu Patriotes per Europa, del qual formen part, entre d’altres, Vox, el Front Nacional de França, la Lliga Nord d’Itàlia, CHEGA de Portugal i Fidesz d’Hongria.

A data de publicació d’aquest article, ni el departament de premsa de Vox ni la representació d’Angie Corine han respost a la sol·licitud de comentaris a la publicació de Verificat.