Les mentides alimenten l’odi
Desmentim els rumors que més circulen a Catalunya sobre la immigració, un dels col·lectius més afectats per la desinformació i et donem arguments perquè puguis defensar-te del soroll que ens confronta. Consulta les verificacions sobre migració.
Menors no acompanyats
Totes les dades sobre el col·lectiu més representat a les xarxes
“Els menas van ser els autors del robatori a Decathlon durant les manifestacions contra les mesures Covid-19”
“Hauríeu de conèixer Hussain i el seu cas d’èxit a Espanya. Va arribar de manera il·legal fa quinze dies i ha descobert la manera de ser “empresari” sense que li apugin la quota d’autònom i cobrant una pagueta”
Aquestes són només dues declaracions agafades a l’atzar de totes les que hem trobat que acusen els menors estrangers no acompanyats d’haver comès un delicte que no han fet ells. Igual que en aquest cas s’acusa el suposat Hussain d’haver arribat a Europa de manera recent, també es va dir que l’home que va degollar un professor a París l’octubre, havia entrat per Lampedusa recentment. També era fals.
Cada any, arriben a Catalunya centenars de menors sense les seves famílies. El col·lectiu, conegut popularment amb l’acrònim “menas”, és el principal focus de la desinformació relacionada amb persones migrants a Catalunya. Una cerca ràpida d’aquest terme a Google retorna amb 18 milions de resultats en poc menys de mig segon. Només a Twitter, en el mateix temps hi apareixen 97.400 entrades. El col·lectiu, que des del moment en què es registra passa a ser tutelat per la Generalitat i ocupa al voltant del 30% de les institucions judicials per a menors a Catalunya, és un dels principals objectius del discurs d’odi a les xarxes. Però, qui són, realment? Aquestes en són algunes dades.
El pic d’arribades de menors no acompanyats va ser l’estiu del 2018, però com es veu al gràfic de Google Trends, aquest 2020, tot i haver registrat moltes menys entrades, se n’ha parlat molt més.
Prestació a joves extutelats
“El Parlament pagarà una pagueta de 600 euros al mes als MENAS”
Un dels mantres que s’ha repetit a les xarxes els últims mesos fa referència a una suposada paga de 664 euros pels menors estrangers no acompanyats. La “paguita” és la prestació per a joves extutelats, aprovada el 2006, una prestació que té l’objectiu de “donar suport econòmic” a les persones que, mentre eren menors d’edat, han estat tutelades per la Generalitat. L’ajuda busca que aquests joves “puguin viure d’una manera autònoma i es puguin integrar gradualment en la vida laboral i social” un cop acabada la tutela de l’Administració i “sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics ni familiars”.
Per tant, és una prestació que reben tots els joves extutelats per la Generalitat. El juliol del 2019, el Parlament va aprovar per unanimitat l’ampliació d’aquesta prestació fins als 23 anys (enlloc dels 21). A més a més, la reforma rebaixava a un any el temps de tutela necessari per rebre aquesta prestació (abans calia haver estat tutelat durant tres anys). En cas d’haver estat tutelats durant menys d’un any, els joves tenen dret a rebre l’ajuda durant 12 mesos, però les dades demostren que la mesura no va tenir cap efecte crida.
Dos de cada tres beneficiaris són espanyol
Les xifres demostren que la majoria de persones s’ha beneficiat d’aquesta ajuda en els últims anys són persones amb nacionalitat espanyola i els estrangers només representen una tercera part del total, segons les memòries anuals de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET).
La majoria arriben amb 15 anys
Les modificacions aprovades pel Parlament el 2019 podien respondre a dos motius. En primer lloc, existia una problemàtica que afectava especialment als menors estrangers no acompanyats, la majoria dels quals arriben a Espanya amb més de quinze anys. Segons les dades de la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, el 70% dels estrangers no acompanyats que han arribat a Catalunya des del 2015 tenien entre setze i divuit anys. Quan accedien a la majoria d’edat no portaven tres anys sota tutela de la Generalitat i només tenien dret a sis mesos de la prestació. Això feia que es quedessin sense recursos i sense acompanyament mig any més tard de complir la majoria d’edat.
D’altra banda, els joves que sí que cobraven la prestació fins als 21 anys podien rebre l’antiga renda mínima d’inserció a partir del moment que perdien la prestació d’extutelats; la Llei de la renda mínima d’inserció recollia a l’article 6d que l’edat mínima per rebre-la eren els 25 anys, però afegia que també hi podien accedir els menors de 25 que estiguessin en “situació de desemparament o de risc social”. Tanmateix, el setembre del 2017 es va aprovar la renda garantida de ciutadania, que només és pels majors de 23 anys (article 7). Així doncs, entre els 21 i 23 hi havia dos anys en què aquests joves no tenien ajudes.
Les “patrulles veïnals”
La característica que comparteixen la majoria de les desinformacions sobre els menors no acompanyats és que sovint se’ls relaciona amb fets delictius que no han comès. Per exemple, el robatori de bicicletes a una botiga del centre de Barcelona durant una manifestació o el saqueig d’una botiga Lacoste a Logroño durant una altra protesta la mateixa setmana. Un fenomen trobem a les xarxes i que contribueixen a assenyalar col·lectius d’immigrants sense prou proves són les anomenades “patrulles veïnals”, grups de persones que viuen al mateix barri que sovint experimenten un augment de la percepció d’inseguretat i la magnifiquen a les xarxes socials.
Són els casos, per exemple, de la Patrulla Vecinal Mataró (que també té presència a Facebook) o de BCN Helpers. Han destacat la nacionalitat, per exemple, de persones d’origen sud-americà o magrebí. Aquestes plataformes poden ser l’origen de rumors com el que va córrer l’octubre del 2020 i que afirmava que un menor de 15 anys havia estat degollat per un exmenor estranger no acompanyat marroquí. Els Mossos d’Esquadra van confirmar a Maldita.es que que no era un antic menor no acompanyat, que l’agressor era espanyol i que la víctima era de nacionalitat marroquina.