Mercats de predicció: com les apostes sobre Sánchez, Trump o les eleccions es transformen en titulars
Empreses com Polymarket i Kalshi llancen els seus propis serveis informatius a partir de probabilitats derivades d’apostes, mentre alguns països europeus n’han restringit l’accés i creixen els dubtes sobre el seu impacte en la desinformació
Empreses com Polymarket i Kalshi llancen els seus propis serveis informatius a partir de probabilitats derivades d’apostes, mentre alguns països europeus n’han restringit l’accés i creixen els dubtes sobre el seu impacte en la desinformació

Apostar sobre si Pedro Sánchez esgotarà la legislatura, qui guanyarà les eleccions a Castella i Lleó o si es prohibirà la tauromàquia ja no és només una especulació política: és un mercat de predicció. Plataformes com Polymarket i Kalshi permeten invertir diners en esdeveniments futurs i, a partir d’aquestes apostes, generen percentatges que presenten com a probabilitats. El pas següent ha estat convertir aquestes xifres en titulars informatius i difondre’ls a xarxes socials com si fossin notícies. T’ho expliquem!
Aquest negoci, valorat en milers de milions de dòlars, ha guanyat molt de pes als Estats Units i comença a expandir-se a Espanya, on encara no hi ha operadors autoritzats per a aquest tipus d’apostes. En paral·lel, països com França i els Països Baixos han reaccionat: han limitat o bloquejat l’accés a aquestes plataformes en considerar que operen fora del marc legal.
Els mercats de predicció no són una invenció de les noves tecnologies, tot i que aquestes han permès que siguin oberts a tothom i d’un immens abast temàtic. Recentment, els operadors d’apostes nord-americans han llençat els seus propis serveis informatius, amb titulars de futur generades a partir de les apostes, adreçant-se, també, als castellanoparlants amb comptes de xarxes socials específiques.
Els mitjans de comunicació convencionals expliquen esdeveniments que ja han passat, mentre que les notícies que produeixen les plataformes de prediccions comuniquen una suposada probabilitat fent-la passar com un fet.
La manera en què generen aquesta informació parcial, sense citar fonts ni contextualitzar-la, pot contribuir al soroll mediàtic i fins i tot, a la desinformació. Especialment pot passar quan es confonen anàlisis de prediccions, sovint presentades com a fets, amb continguts informatius, només publicats quan afecten d’una manera o altra un mercat d’apostes relacionat. Per exemple, Kalshi va informar sobre l’estat de salut de Pedro Sánchez, ja que podria influir en el mercat sobre si deixarà la presidència abans de 2027.
En un cas de generació de contingut, Polymarket va publicar que Trump era el candidat més probable del Partit Republicà a les eleccions del 2028, tot i que la Constitució dels Estats Units prohibeix un tercer mandat.
De l’aposta al pronòstic: què són els mercats de predicció?
Els mercats de predicció són plataformes de microapostes on els usuaris participen en juguesques sobre esdeveniments futurs. El benefici depèn de la quantitat invertida, així com de la probabilitat d’encertar, que la plataforma calcula a partir del comportament de la resta d’usuaris. Per exemple, en el moment de publicar aquesta publicació, Polymarket destaca aquesta aposta: “El règim iranià caurà abans del 30 de juny?” Qui aposti que sí, s’endurà 2,13 dòlars per cada dòlar apostat, i qui pronostiqui que no, guanyarà 1,85 dòlars per dòlar apostat.
Es basen en el concepte de “la saviesa de la multitud”, que estableix que el coneixement col·lectiu és molt més encertat que el coneixement d’un sol individu, com defineix un article del 2011 publicat a la revista de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units (PNAS), que avalua la seva confiabilitat.
Si, a més, entra a l’equació l’incentiu dels diners, “la teoria suggereix que els resultats seran correctes” a l’hora d’endevinar el futur, explica a Verificat Fernando Payró, economista i investigador a la UAB. La lògica d’aquestes cases de prediccions és que ningú es jugarà els diners en un pronòstic en el qual no creu.
Tot i això, la teoria dels “ramats racionals” de l’economista Christophe Chamley, recollit en un llibre publicat per la Universitat de Cambridge i a l’article de la PNAS, indica algunes limitacions d’aquesta “saviesa de la multitud”. La més rellevant a l’hora de fer les apostes és que els usuaris coneixen les opinions dels qui han apostat abans que ells, fet que inevitablement els influenciarà. És el conegut com a efecte d’arrossegament: “la propensió d’un individu a adoptar el punt de vista de la majoria fins i tot si la seva opinió és diferent”, explica un estudi publicat el 2022 pel Journal of Business Research.
Els mercats de predicció no són necessàriament superiors en qualitat de la informació, i els estudis científics han revelat preocupacions sobre la seva susceptibilitat a la manipulació de preus, així com la seva debilitat davant la desinformació, que pot afectar l’opinió dels usuaris i, per tant, les seves apostes, analitza un estudi realitzat per investigadors de l’Exèrcit de l’Aire dels Estats Units.
“Les apostes es prenen molt seriosament”, afirma Payró, “i em sorprendria molt que hi hagués algun assessor polític que no les fes servir”, tot i que, reconeix, encara s’estan estudiant i no hi ha moltes publicacions acadèmiques sobre els mercats de predicció oberts a tots els públics i no només als experts.
Els estudis acadèmics sobre els mercats de predicció professionals, és a dir, aquells en què només participen experts en el tema sobre el qual s’aposta, han conclòs que es pot extreure informació valuosa i que tenen un alt grau d’encert, però que alhora no poden proporcionar dades qualitatives com sí que fan les enquestes d’opinió, segons un estudi publicat a Judgment and Decision Making el 2023.
Tot i això, apunten els investigadors, la “màgia dels mercats de predicció podria estar en uns millors mètodes d’agregació de dades més que en una més alta qualitat o informativitat de les respostes”.
Actualment, en les apostes sobre temes d’Espanya, Polymarket ofereix la possibilitat d’apostar sobre el resultat de les eleccions a Castella i Lleó, sobre si José Luis Rodríguez Zapatero serà detingut abans del 31 de març, si Pedro Sánchez continuarà sent president a finals d’any, o si es convocaran eleccions anticipades.
A Kalshi es pot apostar sobre els resultats de les eleccions generals previstes pel 2027, si es farà un referèndum per abandonar la UE abans de 2030, si Sánchez deixarà la presidència, si es prohibirà la tauromàquia o si Elon Musk serà imputat a Espanya o a França. En total, a 25 de febrer hi ha 310.000 euros involucrats en les apostes sobre Espanya (sense comptar les esportives) en ambdues plataformes.
Els serveis de notícies basats en mercats d’apostes
A causa de l’èxit que han tingut en la predicció d’alguns esdeveniments, més recenment a l’elecció presidencial de Trump, i del suport dels estudis acadèmics pels mercats de predicció professionals (formats per acadèmics especialitzats en el seu àmbit), Polymarket i Kalshi han llençat el seu propi servei de notícies. Kalshi promet ser “la font definitiva per informar-se sobre el futur”.
De fet, l’empresa ha signat un contracte de col·laboració amb la CNN sota el nom “El futur de les notícies”, amb el qual proveiran el servei de notícies amb “dades de probabilitats sobre esdeveniments futurs en temps real”.
Integrar probabilitats extretes de les apostes en mitjans consolidats pot donar a aquestes dades una aparença d’objectivitat comparable a les enquestes, i als titulars que publiquen, una fiabilitat semblant a la d’un mitjà de comunicació tradicional.
En conjunt, les dades dels mercats de predicció tenen el potencial d’afegir una capa d’informació quantitativa en temps real sobre com certs grups perceben esdeveniments futurs, però no tenen la capacitat de desgranar detalls qualitatius per aportar més informació sobre els membres del grup ni la motivació rere les seves percepcions.
De l’aposta a la desinformació
Aquestes plataformes es presenten com a complement de la informació tradicional, però el seu funcionament es basa en la producció de continguts a partir de dinàmiques d’agregació de percepcions, cosa que pot afavorir la circulació de desinformació. Si bé les prediccions poden representar una informació rellevant, sovint es presenten com si fossin fets provats o com a probabilitats calculades amb mètodes estadístics rigurosos. En aquest marc, els continguts adopten forma de notícia tot i no respondre a dades de cap font d’informació robusta.
Per exemple, el 25 de gener Kalshi va publicar : “Vox té un 15% de probabilitats de guanyar les properes eleccions a Espanya”. La redacció pot ser enganyosa perquè es presenta com una predicció sòlida quan és només una estimació puntual i canviant (a 25 de febrer, les probabilitats segons les apostes són del 8%).
A més, aquest titular pot ser interpretat com a fet gràcies a la promoció que fan les plataformes de la seva suposada fiabilitat, contribuint a crear un clima d’opinió favorable. No hem trobat cap baròmetre demoscòpic que estimi una victòria de Vox en unes eventuals eleccions al Congrés, i cap empresa enquestadora el situa més amunt de la tercera posició.
En un altre exemple, Polymarket va publicar el següent titular a X, el 24 de febrer: “Trump continua sent principal candidat a les eleccions presidencials del 2028, mentre que el vicepresident Vance té menys probabilitats”. Segons la constitució dels Estats Units, Trump no pot presentar-se a les properes eleccions presidencials, ja que d’aquí a tres anys ja haurà esgotat el límit de dos mandats. A més, la manera en què està redactat, podria donar a entendre que aquest és un anunci oficial.
Un manuscrit publicat per la Universitat de Cornell —que no compta amb la revisió per parells— assenyala que els mercats de predicció poden oferir una il·lusió de neutralitat i transparència que no reflecteix realment la incertesa o els biaixos inherents al sistema, un fenomen que els investigadors han denominat “blanquejament de prediccions”: una transformació de senyals subjectives i de forta incertesa en una probabilitat aparentment neta i fàcil de consum. Això crea una sobrestimació de la fiabilitat de la informació i pot alimentar la confusió pública sobre què es consideren fets verificats.
A diferència dels mitjans periodístics establerts, que tenen processos d’edició, verificació de fonts i responsabilitat ètica, els mercats de predicció i els seus canals de distribució a xarxes socials sovint operen amb menys restriccions. Aquesta dinàmica pot generar narratives atractives però poc fonamentades que s’escapen de la verificació rigorosa, un problema que converteix aquests sistemes en potencials vectors de confusió en contextos sensibles com eleccions o crisis internacionals.
L’ambigüitat com a estratègia comunicativa i noticiable
Els comptes de xarxes socials de les empreses d’apostes i predicció barregen publicacions noticioses amb projeccions probabilístiques i continguts altament viralitzables. Així, en un mateix dia, el compte de Polymarket publica un titular sobre l’actualitat política estatunidenca (sense fonts ni cos de la notícia), un missatge futurible sobre què prediuen les apostes que passarà a l’Iran, i una actualització del mercat que prediu la “tornada de Jesús el 2027”.
Aquestes publicacions a xarxes són un canvi clau que pot afectar el panorama informatiu: una suposada probabilitat passa a presentar-se com un fet. Els titulars noticiosos de les operadores solen repetir informació de fets que han passat (malgrat que alguns cops s’han acabat desmentint), tot i que el fet que no citin fonts ni desenvolupin el cos de la notícia genera una zona grisa que impedeix a l’usuari verificar l’origen de la dada.
A més, provoca una confusió directa entre el que és una notícia contrastada i el que és una simple predicció especulativa perquè mai cap és acompanyada de la seva font.
Per altra banda, els anuncis sobre el futur utilitzen un llenguatge propi dels mitjans (“última hora”, “acaba de passar”) i el barregen amb termes probabilístics (“està projectat”, “és probable que”), però sense explicitar clarament que es basen en apostes.
Entre els futuribles habitualment s’hi troben notícies. Les operadores no informen de tota l’actualitat, ni tan sols de tots els aspectes d’un esdeveniment. Les notícies que publiquen solen estar vinculades a un mercat d’apostes obert, i podrien influenciar les apostes, augmentant els diners invertits en el joc de predicció.
Per exemple, el 23 de febrer, Kalshi en Espanyol va publicar que Pedro Sánchez “porta mesos sent tractat en secret per una malaltia cardiovascular” i després el 26 de febrer va informar que Sánchez havia “negat problemes de salut” i que “acusa la dreta de difondre mentides”. El 25 de febrer, va informar sobre les declaracions d’Alberto Núñez Feijóo al Congrés dels Diputats, parlant de “falta de transparència” i “els suposats casos de corrupció”. Totes aquestes notícies podrien influir en les apostes sobre si Pedro Sánchez continuarà sent el president d’Espanya el 2027 o no.
Apostes des d’Espanya, sense garanties
Per poder operar a Espanya, els mercats de predicció han d’obtenir una llicència de la Direcció General de l’Ordenació del Joc (DGOJ) com a operadors d’”altres apostes de contrapartida”, és a dir, aquelles sobre esdeveniments no esportius, informa a Verificat l’advocada especialitzada en joc i apostes Alla Serebrianskaia. En aquesta categoria no hi ha registrat cap mercat de predicció de temes polítics, econòmics, o relacionats, segons el registre d’operadors de la DGOJ.
Serebrianskaia explica que “no hi ha constància que [Polymarket o Kalshi] en tinguin”, i això “deixa desprotegits legalment als participants espanyols”, que poden actualment entrar als webs i emplaçar apostes. Verificat no ha trobat constància del registre de cap de les dues ni les seves empreses matriu al registre de la DGJ.
La llei estableix que està prohibit oferir la possibilitat d’apostar sobre esdeveniments que atemptin contra els drets fonamentals, esdeveniments que no tenen un resultar prou clar com per ser acreditats per un tercer imparcial i esdeveniments en què no es pugui acreditar que l’operador no pot influir en l’organitzador de l’esdeveniment per manipular el resultat. Sense la llicència, la DGJ no pot controlar la fiabilitat dels mercats, explica Serebrianskaia.
Països d’Europa ja prohibeixen Polymarket
A França, l’Autoritat Nacional del Joc va emetre el 24 de febrer un avís formal sobre els mercats de predicció, afirmant que “no estan autoritzats” i que són “il·legals”, i ha imposat un geoblocatge per impedir-ne l’accés des d’una connexió a França. També ho va fer, només per a Polymarket, l’Autoritat Nacional del Joc dels Països Baixos el 17 de febrer, imposant sancions i ordenant aturar les seves operacions al país. S’uneixen a la llista de 34 països des dels quals no es pot apostar a Polymarket i entre els quals no consta Espanya.
Verificat ha contactat el departament de premsa de Polymarket i Kalshi, però en data de publicació no ha rebut resposta.
Aquests materials han estat desenvolupats el 2026 per al projecte Prebunking at Scale, amb el suport de la European Fact-Checking Standards Network.