Llibres fets amb IA: el repte de distingir entre autoria humana i tecnologia

Sant Jordi es presenta enguany amb un repte afegit sobre la taula: l’impacte de la intel·ligència artificial generativa en la creació literària i en l’autoria dels llibres. En aquest context, un dels primers casos mediàtics que ha encès la polèmica és Shy girl, una novel·la de terror autopublicada, inicialment, el febrer del 2025 per Mia Ballard. Després del seu llançament al Regne Unit, crítics i lectors van començar a afirmar que el llibre semblava haver estat escrit per una IA, tot i que ella ho va negar, com explica el New York Times. L’obra, que acumulava 5.000 qualificacions a GoodReads, es va enretirar del mercat.

La popularització de la IA generativa ha obert una nova realitat en què els llibres d’autoria humana coexisteixen amb els escrits parcialment o total amb aquestes tecnologies. Amb l’expansió dels grans models de llenguatge (LLM) com ChatGPT, l’escriptura generada amb IA és present, sobretot, en plataformes d’autopublicació com Amazon Kindle. Reuters ja en va detectar fins a 200 a Amazon el 2023, i els estudis més recents troben que el fenomen va en augment. Concretament, la investigació d’Originality.ai, una plataforma especialitzada en la detecció de contingut sintètic, va trobar el 2025 que sectors sencers, com ara els llibres de salut i remeis naturals, podrien estar majoritàriament generats per IA, amb percentatges superiors al 80%.

El cas de la periodista britànica Sophia Smith Galer n’és un altre exemple. Galer, però, es va trobar a la venda a Amazon una biografia seva feta amb intel·ligència artificial que, segons explica, està plena d’errors i al·lucinacions.

El segell d’autoria humana

Que molts dels textos que circulen en el nostre entorn estan generats o modificats per IA és evident, però per a Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la clau és la transparència. “Els lectors tenen dret a saber quines obres han estat generades amb IA i quines amb autoria humana”, reivindica. Amb aquest objectiu, a partir del març del 2026, The Authors Guild, una de les associacions d’escriptors més grans dels Estats Units, ha impulsat el segell “Human Authored”, que certifica llibres escrits per humans. 

Des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, però, opten per una fórmula que, en lloc de fer extraordinària l’escriptura humana, posi l’èmfasi en la detecció d’aquelles publicacions generades amb IA, perquè aquestes siguin les que surtin de la norma. 

Tal com hem explicat en altres ocasions, no hi ha una eina 100% fiable per detectar si un contingut ha estat generat amb IA. En aquest escenari, és voluntat dels escriptors dir-ho o no. Actualment, Amazon i la seva editorial d’autopublicació, Kindle, demanen que s’informi d’aquell contingut generat amb IA. Però, prenent un dels exemples que mostra la investigació de l’empresa encarregada de detectar IA (Orginality.ai) sobre els llibres de salut i remeis naturals, no hi ha rastre del segell IA.

Pot la IA ser autora d’un llibre?

El debat sobre l’autoria en les obres literàries no és nou, però la IA l’ha intensificat. Qui és realment l’autor d’un text? La persona que el signa, qui en té la idea original, o també les eines que han contribuït a donar-li forma? Un article de The New Yorker planteja que la creació literària sempre ha estat el resultat d’una combinació d’eines, processos i influències, i que la IA només fa més visible aquesta realitat. 

Des d’una perspectiva més crítica, però, Portell, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, defensa que l’autoria individual continua sent un element essencial. Segons ell, tot i que la literatura sempre ha estat un treball influït per múltiples factors, la figura de l’autor permet atribuir responsabilitat sobre allò que es publica. “L’autoria única”, sosté, és clau perquè hi hagi una instància clara que respongui pel contingut, tant en termes ètics com legals.

L’ús de la IA per a tasques no creatives

El 51% dels novel·listes publicats al Regne Unit creuen que la IA podria substituir la seva feina en el futur, tal com recull un informe de la Universitat de Cambridge. Aquest neguit, però, no treu que en facin ús: el mateix informe evidencia que un 33% afirma fer servir la IA en el seu procés d’escriptura, principalment, per a tasques no creatives com la recerca d’informació o la revisió de textos.  En la mateixa línia, dades proporcionades a Verificat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana indiquen que, a finals del 2024, un 25% dels escriptors feien servir la IA com a suport en processos com l’estructuració o la correcció. 

De fet, el segell de The Authors Guild no invalida un ús mínim de la IA en tasques com la correcció d’esborranys i altres tasques d’edició. De fet, la mateixa organització proposa una sèrie de bones pràctiques per a l’ús de la IA durant el procés d’escriptura, en què subratlla la importància d’informar el lector si s’ha incorporat contingut generat amb IA. 

Els drets d’autoria: el gran debat

Un altre front obert és l’ús de llibres per entrenar models d’IA, una realitat ja evident segons l’acadèmia, com evidencia un article de la revista Research into New Media Technologies. De fet, recuperant la investigació de Cambridge, el 59% dels novel·listes del Regne Unit creu que les seves obres han estat emprades sense permís ni compensació.  

En aquest context, Portell, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, explica que és pràcticament impossible garantir que tots els textos utilitzats per entrenar aquests sistemes comptin amb l’autorització corresponent, siguin transparents i assegurin una remuneració justa als creadors. Per a l’escriptor, es tracta del repte més gran per als drets d’autor des de l’arribada d’internet.

La qüestió s’aborda actualment en el Reglament Europeu sobre Intel·ligència Artificial, que entrarà plenament en vigor l’agost de 2026, i que incorpora principis com la transparència en l’ús de dades. En paral·lel, el Parlament Europeu va aprovar aquest mes de març noves recomanacions per reforçar els drets d’autor davant la IA, amb l’objectiu de garantir control, remuneració justa i capacitat de decisió per als autors.Tot i aquests avenços regulatoris, la seva aplicació efectiva és un dels principals reptes. El debat se centra en la capacitat real per garantir transparència, atribució i compensació en un ecosistema literari cada vegada més híbrid entre autoria humana i irrupció de la IA.