Les verificacions del debat electoral de ‘La Vanguardia’ i RAC1

La Vanguardia i RAC1 han organitzat, aquest divendres, el primer debat de la campanya electoral per a les eleccions del pròxim 12 de maig al Parlament a Catalunya. Hi han participat Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts+), Ignacio Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs), i Alejandro Fernández (PP).

A continuació, podeu consultar les verificacions que hem fet de les seves intervencions, d’acord amb la nostra metodologia.

“La seva gestió ha fet que durant molts anys s’hagi expulsat a més de 800 empreses de Catalunya”

Ignacio Garriga (Vox)

El candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha afirmat que des de l’inici del procés s’han “expulsat més de 8.000 empreses de Catalunya”, una declaració que fa anys que es repeteix. Però és enganyós.

Des de l’octubre de 2017, 9.860 entitats han traslladat la seva seu social fora de Catalunya, però 4.627 més les han mogut cap aquí des d’altres comunitats autònomes, segons dades del Col·legi de Registradors. El saldo total és, doncs, de -5.233.

En tot cas, el trasllat de la seu social no implica una mudança de les oficines, ni tampoc el tancament d’una empresa. No hi ha evidències que s’hagin perdut llocs de feina: com ja va explicar Verificat, els centres productius no tenen per què traslladar-se i, en molts casos, ni tan sols les direccions de les empreses van canviar d’oficina.

“Ada Colau, que va presentar-se a aquelles eleccions assegurant que aquesta mena de polítiques [d’habitatge], absolutament delirants, aconseguirien rebaixar substancialment el preu del lloguer. El resultat vuit anys després és que s’ha doblat.”

Alejandro Fernández (PP)

Alejandro Fernández, candidat del PP, ha assegurat que els preus dels lloguers de Barcelona “s’han duplicat” en els vuit anys de govern dels Comuns a la capital catalana, tot i les polítiques d’habitatge de l’exalcaldessa Ada Colau.

És ENGANYÓS. Durant aquell període, el preu va pujar un 55%, no un 100%: dels 734,94 euros, el 2015, als 1.136,40 euros, el 2023, segons dades del Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

“Avui els catalans tenen més llistes d’espera i pitjors serveis”

Ignacio Garriga (Vox)

Garriga ha indicat també que Catalunya té “més llistes d’espera” en sanitat. És ENGANYÓS, ja que tot i tenir el rècord de persones a l’espera del Servei Català de la Salut, el temps d’espera mitjà actual per a intervencions quirúrgiques i per a consultes externes no és el més elevat dels últims anys.

De fet, el temps mitjà d’espera per operar-se és el més baix des que hi ha registres. D’altra banda, el temps per a consultes va ser superior el 2016 i durant els anys de pandèmia.

“Qui ha posat 15 impostos a Catalunya que no té cap altra comunitat autònoma? Junts.”

Alejandro Fernández (PP)

Fernández ha dit que Junts ha “posat 15 impostos a Catalunya que no té cap altra comunitat autònoma”. És una informació enganyosa. Quan Junts per Catalunya va arribar a la Generalitat, el 2017, Catalunya tenia 12 impostos propis. L’any següent, la xifra va augmentar fins als 15.

De 2017 a 2018, la Generalitat va incloure quatre nous tributs propis, mentre que un altre que ja gravava va ser declarat inconstitucional. En definitiva, sota el mandat del partit de Puigdemont van sumar-se tres nous impostos propis, i no 15 com atribueix Fernández. Actualment, Catalunya té 11 impostos propis i es manté com la comunitat autònoma que més en té.

Els tributs inclosos el 2018 van ser:

1. Impost sobre begudes ensucrades
2. Impost sobre emissions de diòxid de carboni de vehicles de tracció mecànica
3. Impost sobre actius no productius de persones jurídiques
4. Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics

El que es va declarar inconstitucional gravava la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicació electrònica i de foment del sector audiovisual i la difusió de la cultura digital.

Fernández també ha recriminat a Rull que Junts hagués apujat l’IRPF als catalans. També és ENGANYÓS. El Govern de Quim Torra va pujar el tram autonòmic d’IRPF a les rendes d’entre 90.000 i 175.000 euros el 2020. La franja de 90.000 a 120.000 euros va passar de tributar el 21,5% al 23,5%, mentre que la de 120.000 a 175.000 ho va fer del 23,5% al 24,5%, entre 2019 i 2020, segons dades de l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest canvi va afectar a menys del 10% de la població.

“El Sr. Aragonès es vanagloriava d’una gestió que condemna avui els catalans a escollir entre encendre una rentadora o banyar els seus fills perquè la Generalitat els multa per les restriccions d’aigua que, vull recordar, fa més de 15 anys que no inauguren cap infraestructura perquè avui Catalunya no tingui sequera.”

Ignacio Garriga (Vox)

Garriga ha asseverat que la gent ha de decidir entre “encendre una rentadora o banyar els seus fills perquè, si no, la Generalitat els multa”. És FALS.

Cap normativa prohibeix posar rentadores o omplir la banyera. A més, la Generalitat no pot multar individus, només poden fer-ho els ajuntaments.

El Govern pot multar els consistoris dels municipis en situació d’emergència per sequera que excedeixin el consum mitjà permès per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 200 litres per persona i dia, excepte en 12 municipis de l’Empordà (en nivell 2 d’emergència), amb un màxim de 180 l. Aquest límit inclou el consum domèstic, les equipacions municipals o els comerços.

El consum mitjà actual és de 117 litres. Cada ajuntament té la seva pròpia normativa i règim sancionador. Sovint, si reben una multa, se sanciona les persones que gasten en excés, segons ha explicat l’ACA a Verificat. No està prohibit omplir una banyera o encendre una rentadora.

“[Catalunya té] l’atur més baix dels últims 15 anys i un pressupost un 30% més alt que a l’inici de la legislatura”

Pere Aragonès (ERC)

El president Aragonès ha explicat que el pressupost que es va presentar per a 2024 era “un 30% més alt que a l’inici de la legislatura”.

És ENGANYÓS, ja que el seu càlcul no té en compte la inflació. En números absoluts, el pressupost per a aquest any hauria estat un 34% més elevat que el de 2021, però si descomptem l’efecte de l’Índex de Preus de Consum (IPC), l’increment és, en realitat, d’un 19%. A més, si fem el càlcul de pressupost per càpita, l’augment seria del 15%.

Tanmateix, és cert que la taxa d’atur actual és la més baixa dels últims 15 anys a Catalunya.

“Catalunya és la regió amb més immigrants il·legals. Ha disparat exponencialment la inseguretat i això és el que volem combatre, acabar amb aquest l’efecte crida.”

Ignacio Garriga (Vox)

Les persones migrades arribades recentment a Espanya són enviades a diferents comunitats autònomes en funció de les places lliures dels centres d’acollida. Catalunya és la sisena regió amb més places disponibles. En té deu vegades menys que Andalusia.

La distribució es fa en funció de les places disponibles i no hi ha cap evidència d’un efecte crida, com Verificat ja ha explicat en altres ocasions. L’arribada de població estrangera està més relacionada amb els períodes de prosperitat econòmica espanyola o amb la situació política del país d’origen. Tampoc no hi ha cap registre de persones en situació irregular i, per tant, no es pot afirmar que Catalunya sigui la comunitat autònoma amb més persones en aquest estat.

“L’any 2021 i el 2023, el nivell d’incompliment dels pressupostos generals de l’Estat a Catalunya va ser extraordinari. De cada 100 euros se n’executen 30. A Madrid, de cada 100, [se n’executen] 180.”

Josep Rull (Junts+)

El Ministeri d’Hisenda no ha fet públiques les dades íntegres del nivell d’execució de les inversions pressupostades des del 2021.

Entre 2015 i 2021, a Catalunya es van executar el 60% de les inversions previstes, mentre que a la Comunitat de Madrid l’execució va arribar al 122%.

Oficialment, es desconeix el grau d’execució a partir d’aquest any. El Diari ARA va accedir als informes de 2022 i del primer semestre de 2023 i en va publicar les dades. D’acord amb aquesta publicació, la inversió mitjana entre 2021 i 2022 va ser del 39% a Catalunya i del 182% a la Comunitat de Madrid. No en podem incloure 2023 perquè no és la dada definitiva.