Les pluges del març han tornat a provocar desinformació sobre les previsions de l’Aemet: ha estat un hivern sec, tot i els missatges virals

Corren per xarxes molts missatges que ridiculitzen la predicció estacional de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) pels passats mesos de desembre, gener i febrer, a partir de la qual diversos mitjans van titular al desembre que l’hivern seria una estació “calorosa i seca”. Les publicacions virals assenyalen les pluges dels primers dies de març per evidenciar una suposada manca d’encert en el pronòstic. També alguns portals com Libertad Digital o La Gaceta han escrit sengles textos en què parlen d’un “error en la predicció” o inclús un “engany climàtic”.

Les publicacions són ENGANYOSES. El pronòstic hivernal de l’Aemet fa referència als mesos de desembre, gener i febrer, el qual es coneix com a hivern climatològic. Les pluges abundants dels primers dies de març corresponen a la primavera climatològica i, per tant, no cauen dins el rang de la predicció ni la contradiuen. De fet, el passat hivern  s’ha confirmat com a “molt càlid” i “sec en el conjunt d’Espanya”. A més a més, les prediccions estacionals es donen en termes probabilístics i tenen una precisió “limitada” a Espanya.

“L’«engany» climàtic: de l’hivern «sec» que pronosticava l’AEMET a un mes de març que pot batre tots els registres de pluja a Espanya“

“La predicció estacional pel trimestre desembre-gener-febrer […] mostra com a escenari més probable el de temperatures superiors al normal a tot el país”, explicava l’Aemet al seu web el 12 de desembre del 2024.  “Quant a precipitacions, l’escenari més probable és el d’un hivern amb menys pluges de l’habitual. Les probabilitats són d’un 40 a un 50% que sigui així, per la qual cosa les incerteses en el pronòstic són molt elevades”, continuava l’Agència, que precisava que “no hi ha una tendència clara” per a l’àrea mediterrània. Aquest fet també el detallava la predicció per àrees geogràfiques, arxivada el 18 de desembre. 

Tres mesos després, el balanç ha estat d’un hivern “molt càlid” (el sisè més calorós des que hi ha registres) i “sec” pel conjunt d’Espanya. Això no treu, però, que hagin existit diferències entre territoris: mentre ha estat “entre normal i humit” a l’oest peninsular, excepte a punts concrets d’Astúries, Cantàbria i el País Basc, va ser “sec o molt sec” a la meitat occidental.

“Les intenses i abundants pluges dels darrers dies, així com un ambient relativament fresc […] s’analitzaran ja com a dades pròpies de la primavera”, conclou Rubén del Campo, portaveu de l’Aemet, en un fil a X (abans Twitter).  La predicció és que l’estació meteorològica tingui “temperatures per sobre del normal a tot el país”, però “no hi ha una tendència clara quant a les precipitacions, i és tan probable que el trimestre sigui més plujós del normal, com que sigui més sec”.

Un pronòstic probabilístic

Les prediccions estacionals s’expressen en termes de probabilitats, és a dir, que mesuren com és de probable que la temperatura i precipitació d’un trimestre se situï en els valors típics de l’època de l’any, per sobre o per sota. L’Aemet fa una predicció pel conjunt del territori espanyol, però també diferencia per zones geogràfiques, donada la variabilitat climàtica de l’estat.

Cap predicció actual a més de dues setmanes té una fiabilitat elevada, indicava fa dos anys a Verificat Daniel San Martín Segura, director de Predictia, una organització que ofereix sistemes de modelització i gestió de dades en àrees com el clima. “En latituds mitjanes com Europa, l’skill [la capacitat predictiva dels models de predicció] és superlimitada”. Hi coincideix el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que en un article del 2013 al seu web assenyalava que les prediccions estacionals “s’han de considerar com a experimentals i en procés de recerca” a les latituds en què ens trobem. 

“S’utilitzen models numèrics —models matemàtics que parteixen de les observacions atmosfèriques realitzades en aquell moment—, que són com els que s’utilitzen [per a les prediccions] a curt termini”, resumeix San Martín. L’expert assenyala que la diferència principal del pronòstic estacional respecte de les prediccions meteorològiques és que la predicció es fa per conjunts: “Es fan pertorbacions en les condicions inicials, com la temperatura de l’aigua del mar, i cada model llança un munt de simulacions diferents”, generant un conjunt de prediccions.

Rubén Del Campo apuntava en conversa amb Verificat que els mapes estacionals s’obtenen a partir de “drivers o paràmetres, [també els defineix com a factors atmosfèrics, oceànics] que fan que el temps a llarg termini en una escala estacional es comporti d’una determinada manera”. Els meteoròlegs, a través de veure quina és la temperatura oceànica, o de si al llarg de l’estació hi haurà un fenomen d’El Niño o La Niña, poden preveure canvis “en la circulació atmosfèrica que es poden traduir en més pluges al nostre territori”, conclou. Malgrat tot, i tal com recorda al fil de X, la fiabilitat d’aquestes prediccions estacionals és limitada.

El pronòstic estacional no té res a veure amb les projeccions climàtiques

Alguns missatges virals que critiquen el suposat poc encert de la predicció estacional dedueixen que, en conseqüència, les prediccions climatològiques a llarg termini que fa l’Aemet tampoc són fiables. L’argumentació és ENGANYOSA, perquè la predicció meteorològica i les projeccions climatològiques són conceptualment diferents, funcionen de manera diferent i empren escales temporals i espaials diferents.

“Els membres d’AEMET que al desembre preveien que l’hivern seria càlid i sec […] són els mateixos que parlen de les catàstrofes que tindran lloc en 50 o 100 anys, tot i que no són capaços d’encertar ni a un mes vista“

El raonament segueix el que els experts en desinformació anomenen una falsa equivalència: es tracta d’una fal·làcia lògica en què els usuaris comparen dues coses diferents que, en realitat, no són comparables entre elles. 

Les prediccions meteorològiques pronostiquen el temps que farà en un punt concret i en un període de temps determinat i breu —habitualment menor a dues setmanes—, mentre que les projeccions climàtiques mesuren els canvis en la mitjana de les condicions meteorològiques al llarg de molts anys (normalment 30) i per regions geogràfiques més àmplies, tal com explica la Universitat de Reading al seu blog.

“Les projeccions climàtiques inclouen simulacions a llarg termini de les condicions climàtiques del futur basades en diversos escenaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i altres factors socioeconòmics. Aquestes projeccions s’estenen al llarg de dècades i segles i no són prediccions d’esdeveniments meteorològics futurs, sinó escenaris de com pot canviar el clima sota diferents assumpcions de les activitats humanes i els processos naturals”, explica el Centre d’Informació de la Terra dels Estats Units al seu web.

Aquestes projeccions climàtiques no les fa només l’Aemet, sinó que són fruit de l’acord i el consens de desenes d’articles científics que revisa periòdicament el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), la font amb més autoritat en la matèria.

L’entitat va avaluar els impactes de la crisi climàtica en la conca mediterrània en un informe del 2022, considerant-la un “punt calent” del canvi climàtic. En concret, va concloure que, “és probable” que al llarg del segle XXI “la temperatura de l’aire i del mar i els seus extrems (en especial les onades de calor”) continuïn augmentant més que en la mitjana global”, i que el nivell del mar “continuarà pujant durant les pròximes dècades i segles”, entre altres.

Quant a les precipitacions, no hi ha un patró clar al conjunt d’Espanya. La mitjana del total de pluja caiguda al territori no ha canviat massa en els darrers 40 anys, tal com vàrem explicar, però sí que canvia la manera en què cau: sol concentrar-se en episodis més breus, intensos, i separats en el temps. Al conjunt de Catalunya succeeix quelcom similar.