Les expectatives irreals de l’estiu a les xarxes

Un cafè a domicili per 22 dòlars, dues torrades i dos cafès per esmorzar per 60, un dinar de 90, dos cafès més per 15, dues samarretes i uns pantalons per 150, maquillatge per valor de 130 i 48 dòlars en desplaçaments amb transport privat. En total, 620 dòlars en un sol dia a Miami. És la despesa que Lolalolita, una de les influencers més seguides d’Espanya amb gairebé 14 milions de seguidors a TikTok i 23 anys, assegura haver fet durant un viatge a la ciutat nord-americana. Només en un dia, aquesta despesa equival a gairebé la meitat del salari mitjà brut mensual dels joves catalans d’entre 18 a 25 anys. 

Aquest tipus de contingut contribueix a construir una determinada imatge de les vacances: viatges constants, destinacions exclusives, restaurants, compres i experiències que es presenten com a part d’un estil de vida desitjable. A través de les xarxes socials, els influencers projecten una versió idealitzada de l’estiu que afavoreix la comparació social i pot generar enveja, frustració i expectatives poc realistes sobre com haurien de ser les vacances. 

Des de l’abril, Lolalolita ha compartit viatges a deu destinacions, entre les quals Palm Springs, Sevilla, Colòmbia, Zanzíbar, Miami Beach, Menorca i Sicília. Un ritme molt allunyat del de la població espanyola, que el 2025 va fer entre tres i quatre viatges de mitjana, la majoria de menys de quatre nits i dins del territori espanyol, segons l’INE.

Entre la inspiració i la frustració 

“L’espectacularització de les vacances és un fenomen vinculat a la societat de consum en què ens trobem i que segueix la lògica de l’acumulació”, lamenta Juan Evaristo Valls, professor de filosofia de la Universitat Complutense de Madrid i autor del llibre JOMO: el arte de perder (Anagrama). 

Segons una investigació publicada a Nature, els influencers poden despertar la inspiració per viatjar a través de les seves publicacions, però d’altres també apunten que les publicacions de viatges a Instagram poden provocar enveja i FOMO (la por de perdre’s alguna cosa). 

Per a Anna Romeu, psicòloga experta en gestió emocional i membre de la Secció de Psicologia Clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, una de les diferències entre les xarxes i les revistes del cor, que eren el nostre vincle amb les persones famoses, és la proximitat: “Abans hi havia una distància molt gran entre qui les comprava i qui hi sortia”, explica. Ara, en canvi, “els influencers els veus més propers a tu i creus que els pots arribar a imitar”. I és aquí, diu, quan pot arribar la frustració. 

A més, a diferència de l’imaginari que configuren els xarxes, “la majoria de gent no està de vacances; està treballant i intentant arribar a final de mes”, afirma Romeu. De fet, aquest 2025, aproximadament el 32,2% de la població espanyola no es va poder permetre una setmana de vacances fora de casa, segons les dades de l’INE. En aquest context, “el que fan les xarxes és semblar que tothom està en un lloc diferent”, assenyala la psicòloga. Aquesta percepció, explica, pot fer que les persones acabin valorant més negativament la seva pròpia vida i deixin de donar valor a les seves pròpies coses. 

Tots dos experts recorden que aquestes figures públiques viuen de crear contingut i que, en molts casos, els viatges i els luxes formen part de la seva feina. “Maria Pombo és una treballadora”, apunta Valls. Romeu, però, considera important que els influencers siguin transparents i indiquin quan un viatge o un contingut està pagat o forma part d’una col·laboració. “És una manera de crear una distància crítica”, afirma. Una transparència que no sempre es compleix: aquest 2026, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha fet cinc requeriments a influencers, entre els quals Lolalolita, per la identificació incorrecta de comunicacions comercials a les xarxes. 

Vacances per formar part del feed

I com afecta tot això la manera com vivim les nostres pròpies vacances? Avui, una part de l’experiència passa també per compartir-la a les xarxes. “Les persones som éssers socials i necessitem estar associats i connectats amb altres persones”, explica Anna Romeu. Però aquesta connexió, segons Juan Evaristo Valls, també es produeix dins d’un sistema que ofereix “una atenció abstracta basada en l’estratègia algorítmica”. Així, les vacances poden acabar convertint-se en una altra ocasió per produir contingut i buscar l’aprovació dels altres. 

Un estudi publicat a Frontiers in Psychology assenyala que la pressió per mostrar una imatge perfecta del viatge pot augmentar l’ansietat a l’hora de publicar i, especialment entre les persones més propenses a comparar-se, reduint la satisfacció amb les vacances. La força d’aquesta tendència és tal que algunes platges, com es Caló des Moro, a Mallorca, fa anys que acumulen cues de visitants disposats a esperar per aconseguir la foto perfecta durant les vacances d’estiu. 

“Desconnectar per connectar” és una frase que s’ha convertit gairebé en un tòpic, sobretot per l’ús que s’ha fet a les xarxes, però els experts apunten que prendre distància d’aquestes plataformes i les seves figures públiques pot ajudar a reduir la pressió de mostrar unes vacances extraordinàries, i de voler-les. Valls assenyala que cada vegada hi ha més consciència sobre els privilegis que hi ha darrere d’aquest tipus de contingut i defensa que “escoltar aquesta ansietat i el malestar de la cultura de les vacances extraordinàries ens hauria de portar a desconnectar”. Romeu també considera que, quan les xarxes afecten el benestar, “cal protegir-se i cuidar-se i no veure-ho com un càstig”.