El Japó no ha prohibit el menjar halal, les mesquites o el burca, com diuen missatges virals a xarxes
Fa més d’una dècada que circulen missatges afirmant que el Japó té lleis restrictives de l’Islam, que han continuat arran de la victòria de la primera ministra conservadora Sanae Takaichi
Fa més d’una dècada que circulen missatges afirmant que el Japó té lleis restrictives de l’Islam, que han continuat arran de la victòria de la primera ministra conservadora Sanae Takaichi

Què s’ha dit?
Que el Japó ha prohibit el menjar halal, les mesquites, la crida a l’oració i el burca.
Què en sabem?
Que al Japó no s’ha aprovat cap llei prohibint cap d’aquestes pràctiques religioses de l’islam.
Circulen missatges virals a xarxes que afirmen que el Japó ha aprovat un seguit de lleis “antiislam” que prohibeixen el menjar halal, les mesquites, la crida a l’oració i el burca. Els acompanyen un vídeo de Fukushiro Nukaga, el president de la Cambra de Representats, suposadament anunciant les noves lleis en mig d’una ovació de l’hemicicle. És FALS.
No hi ha cap document legal ni normativa publicada pel govern del Japó prohibint cap aspecte de l’islam al país. A més, el vídeo que acompanya la publicació mostra Nukaga pronunciant el discurs de dissolució de la cambra baixa del Japó el 23 de gener i els parlamentaris celebrant-ho, i no té cap relació amb cap llei sobre l’islam.
“Les noves lleis antiislam del Japó causen commoció. [El menjar] halal, prohibit. Mesquites, prohibides. Crida a l’oració, prohibida. Burca, prohibit.”
Fa més d’una dècada que circulen missatges per xarxes afirmant que el Japó té lleis restrictives de l’islam per limitar-ne la presència i influència al país.
El Japó no ha aprovat lleis contra l’islam
Els missatges virals mostren un vídeo del parlament japonès, sense subtitular ni contextualitzar, com a suposada prova de l’aprovació d’un paquet de lleis contra l’islam, prohibint el menjar halal, les mesquites, la crida a l’oració i el burca.
El vídeo, en realitat, és del 23 de gener d’aquest any i mostra el president de la Cambra de Representants, Fukushiro Nukaga, anunciant la dissolució de la cambra a petició de la primera ministra, Sanae Takaichi, per organitzar eleccions anticipades el 8 de febrer, segons va publicar AFP. El gest dels parlamentaris japonesos, amb les dues mans enlaire cridant tres vegades “banzai”, és una tradició per mostrar aprovació per la dissolució, segons l’agència de notícies japonesa Jiji.
A la pàgina web de l’Oficina del Gabinet Legislatiu no hi consta cap llei ni proposta de llei relativa a aquestes prohibicions ni en l’actual legislatura ni en l’anterior. L’organització Japan Fact-check Center, membre com Verificat de la xarxa internacional de verificadors (IFCN), ha confirmat a Verificat que no existeix cap proposta legislativa ni cap llei d’aquest tipus.
A més, no han emès cap comunicat sobre aquestes suposades prohibicions ni reacció l’Associació de Musulmans del Japó o la Fundació islàmica del Japó. Tampoc ho ha fet Amnistia Internacional Japó, que sí que s’ha manifestat anteriorment en contra d’algunes polítiques migratòries del país.
Els drets dels musulmans al Japó
Respecte del menjar halal, al Japó operen diferents associacions musulmanes i d’organització del mercat del menjar halal, com l’Associació de Negocis Halal del Japó, l’Associació de Professionals Musulmans del Japó i l’Associació Halal del Japó, que emeten els certificats pels productes. Cap d’elles ha emès un comunicat sobre una suposada prohibició i aturada de les seves operacions.
A finals del 2023, al Japó hi havia 350.000 musulmans, el triple que el 2010, dels quals un 84% són estrangers, segons una llista elaborada pel sociòleg Hirofumi Tanada, professor de la Universitat de Waseda especialitzat en la població musulmana del Japó. En total, l’article va comptar 150 mesquites al país nipó a mitjans del 2024. La més gran del país, a Tòquio, tampoc no ha emès cap comunicat sobre cap prohibició i manté l’activitat pel mes de Ramadà.
No hi ha evidència, tampoc, de cap prohibició del burca ni de peces de roba cobrint la cara en espais públics, ni tampoc hem trobat propostes legislatives al respecte. De fet, tapar-se la cara no és quelcom estrany a la societat japonesa. L’ús de mascaretes és molt habitual, per motius de salut, però també per un component psicològic “de protecció i distracció” segons un estudi d’A.R. Wollock, professor a la Universitat de Daito Bunka (Japó) especialitzat en cultura contemporània japonesa, publicat a la revista Toyo-Kenkyu: The Studies of Asia and Africa.
El programa electoral de la candidatura de la primera ministra Sanae Takaichi no menciona cap pla per limitar o prohibir la presència de l’islam al país, tot i defensar un discurs per enfortir el control sobre els estrangers al Japó. L’acord de govern per formar coalició amb el Partit de la Restauració menciona l’enfortiment del control migratori, però res sobre un grup d’immigrants en concret. També ho ha verificat AFP Fact Check, membre com Verificat de la xarxa internacional de verificadors (IFCN).
Per altra banda, el partit conservador Japó Primer, que no forma part de la coalició de govern i té 14 escons de 465, defensa polítiques antiimmigratòries i una prohibició sobre la “suposada imposició de valors i cultures estrangeres”. Tanmateix, una anàlisi de Yoojin Koo, investigadora dels moviments conservadors japonesos, i Naoto Higuchi, professor de ciències humanes a la Universitat de Waseda (Japó), per al web de l’East Asia Forum, explica que el partit conservador no especifica propostes concretes dirigides específicament cap a les persones musulmanes.
Més d’una dècada amb desinformació sobre els musulmans del Japó
Els missatges que afirmen que el Japó té lleis restrictives de l’islam circulen des de fa més de deu anys, i han continuat arran de la victòria de la primera ministra conservadora Sanae Takaichi.
El 2015, Snopes i PolitiFact, ambdós membres d’IFCN, van desmentir una llista d’altres falses restriccions que el Japó havia aprovat sobre l’islam durant la presidència de Shinzo Abe, entre les quals hi havia les falses prohibicions de donar ciutadania als musulmans, d’ensenyar àrab o “llengües islàmiques” a les universitats, o de llogar un habitatge.
Verificat va desmentir al febrer un missatge viral que afirmava que una tècnica policial d’immobilització de persones violentes o begudes era un mètode de captura i deportació de migrants. També va establir com a falsa l’existència d’un ministeri de deportacions, sinó que el govern nipó ha creat una l’oficina de “coexistència harmoniosa amb els estrangers” que col·labora amb Justícia per impulsar deportacions, però no és l’ens encarregat de dur-les a terme.