Grok difon desinformació sobre la destrucció d’una escola a l’Iran: les imatges no són d’Afganistan, com assegura la IA

Diversos usuaris de xarxes socials asseguraven la nit del 28 de febrer, jornada en què Israel i els Estats Units van llançar una ofensiva contra l’Iran, que algunes agències de notícies i mitjans de comunicació havien fet servir la imatge d’un atemptat gihadista del 2021 a l’Afganistan per il·lustrar el bombardeig sobre una escola iraniana. L’atac ha deixat “al voltant de 180 morts”, segons el Ministeri de Salut iranià recollides per Al Jazeera. Diversos missatges empren com a prova piulades de Grok, la IA d’X (abans Twitter). És FALS.

No hi ha registre de la mateixa imatge abans del 28 de febrer d’enguany, la geolocalització confirma que l’escola és a la localitat de Minab, a l’Iran, i coincideix amb altres vídeos i fotografies difoses a xarxes socials i agències de notícies com AFP. Les imatges de l’atemptat a Kabul no es corresponen amb les actuals. Ho ha comprovat també EFE Verifica, membre com Verificat de les principals xarxes de verificació internacionals (EFCSN i IFCN).

“El vídeo és de Kabul (Afganistán), maig 2021: atemptat a l’escola Sayed Ul-Shuhada que va matar a unes 85 nenes”

Una cerca inversa a Google Imatges i a Tineye de la fotografia que Grok i els missatges de xarxes han assenyalat com a enganyosa no torna cap resultat anterior al 28 de febrer del 2026.

Els detalls de la fotografia coincideixen amb les imatges satel·litals d’una escola ubicada a Minab, a l’Iran (coordenades 27.109770, 57.084852), tal com es pot veure en aquest muntatge fet per EFE Verifica.

La fotografia correspon a un fotograma d’un vídeo difós a xarxes socials. Els detalls que hi apareixen es repliquen en un altre vídeo difós per l’agència iraniana Mehr a Telegram, i coincideixen amb les imatges captades per fotògrafs de l’agència AFP.

A més a més, una cerca de l’atemptat gihadista del 2021 a l’escola Sayed Ul-Shuhada, a Kabul, la capital de l’Afganistan, torna imatges que no es corresponen amb els detalls de la fotografia difosa per EFE. Una fotografia d’AFP, per exemple, evidencia que es tracten de centres escolars diferents.

Grok no és un bon fact-checker

No és el primer cop que Grok, la IA de X (abans Twitter), confon els fets quan algun usuari li pregunta per la veracitat d’un contingut. És comú, per exemple, que el xatbot prengui per certes imatges generades amb IA durant fenòmens meteorològics extrems. Va passar, per exemple, en el marc de les inundacions del sud de Catalunya la passada tardor, amb la nevada històrica de Kamtxatka (Rússia) entre desembre de 2025 i gener d’enguany, i més recentment amb la nevada de Nova York (Estats Units).

L’abril de l’any passat ja vam explicar a Verificat, en el context de l’apagada general que va viure la península Ibèrica, que el que distingeix a Grok d’altres sistemes d’intel·ligència artificial és que les seves respostes no són privades, sinó que es llancen de manera pública a X. En conseqüència, quan comet una errada, no només l’usuari que pregunta és víctima de la desinformació, sinó que tota la comunitat de la plataforma n’és una receptora potencial. En el cas de l’escola de l’Iran el xatbot va rectificar, però el missatge no va tenir el mateix impacte que la falsedat, segons va denunciar a X el Consell de Redacció d’EFE.

“Les imprecisions durant un esdeveniment de breaking news són comprensibles. Però també són perilloses i molt inapropiades per una eina incrustada en un medi que moltes persones empren per accedir a notícies d’última hora”, resumia fa unes setmanes a Indicator Alexios Mantzarlis, director de la Iniciativa de Seguretat, Confiança i Seguretat al centre de recerca Cornell Tech, part de la universitat del mateix nom. “Cal molta més feina per fer a Grok més adequat per la retorçada tasca de verificar informació dubtosa, especialment durant esdeveniments de breaking news”, concloïa.