Aquest article té més de 6 mesos
MIAMI, FLORIDA - JANUARY 26: In this photo illustration, a link to the Grok website is seen in an X post on an ipad on January 26, 2026 in Miami, Florida. The European Commission has launched an investigation into Elon Musk's X over concerns its AI tool Grok was used to create sexualized images of real people. (Photo illustration by Joe Raedle/Getty Images) (Photo by JOE RAEDLE / GETTY IMAGES NORTH AMERICA / Getty Images via AFP)
02/02/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
MIAMI, FLORIDA - JANUARY 26: In this photo illustration, a link to the Grok website is seen in an X post on an ipad on January 26, 2026 in Miami, Florida. The European Commission has launched an investigation into Elon Musk's X over concerns its AI tool Grok was used to create sexualized images of real people. (Photo illustration by Joe Raedle/Getty Images) (Photo by JOE RAEDLE / GETTY IMAGES NORTH AMERICA / Getty Images via AFP)

“@grok, això és cert?” Aquestes quatre paraules apareixen cada cop més sovint i més de pressa en resposta a qualsevol post viral a X (abans Twitter). És, de fet, el missatge més comú enviat al xatbot d’IA en la seva versió anglesa, segons una investigació encara en marxa i no revisada per parells, que ha xifrat en gairebé mig milió (447.083) les interaccions que els usuaris de la xarxa social van tenir amb la IA emprant aquesta fórmula entre març i setembre de 2025.

Incloent altres fórmules i les peticions fetes al xatbot d’IA Perplexity, els investigadors xifren en aproximadament un milió i mig les consultes en què els usuaris demanaven un fact-check a aquests models de llenguatge extens, en temàtiques habitualment vinculades amb l’actualitat informativa. Això representa un 7,6% del total d’interaccions.

Però com d’encertada és la IA? Els investigadors, entre els quals està David Rand, que estudia a la Universitat de Cornell les components psicològiques rere la desinformació i la verificació, van comparar el veredicte de tres fact-checkers professionals amb el de les IA en una mostra de 100 piulades. El veredicte (verdader, fals o incert) va coincidir entre humans i màquines en el 54,5% de les ocasions en el cas de Grok i en el 57,7% en el de Perplexity; els fact-checkers professionals, en canvi, van coincidir entre ells el 64% de les vegades.

Alexios Mantzarlis, director de la Iniciativa de Seguretat, Confiança i Seguretat al centre de recerca Cornell Tech, part de la universitat del mateix nom, conclou a un post a Indicator que els resultats són difícils d’interpretar. L’expert va comprovar l’encert de 38 posts de Grok a piulades sobre l’assassinat d’Alex Pretti a Minneapolis, i va concloure que set d’ells eren imprecisos, i altres 20 contenien alguna errada.

“Les imprecisions durant un esdeveniment de breaking news són comprensibles. Però també són perilloses i molt inapropiades per una eina incrustada en un medi que moltes persones empren per accedir a notícies d’última hora”, escriu. I conclou: “Cal molta més feina per fer a Grok més adequat per la retorçada tasca de verificar informació dubtosa, especialment durant esdeveniments de breaking news. Desafortunadament, aquesta feina no sembla que sigui la prioritat de xAI”, l’empresa que ha desenvolupat Grok.

Caiguda en les notes de la comunitat

L’auge de Grok com a eina de fact-checking immediata i de gran abast, coincideix en el temps en una caiguda en l’ús de les notes de la comunitat, una eina per la qual les plataformes de xarxes socials van apostar fa un any com a alternativa als verificadors de fets. La decisió va topar aleshores amb el rebuig de la comunitat de fact-checking i amb els científics experts en desinformació, tal com vàrem explicar.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M