Barcelona és “l’única Administració” amb una unitat antidesnonaments a Catalunya, però no a nivell estatal

Barcelona és “l’única Administració” amb una unitat antidesnonaments a Catalunya, però no a nivell estatal

Foto | Ada Colau

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar en una entrevista a Catalunya Ràdio (minut 42:38) que la capital catalana era l'única administració que havia creat una unitat antidesnonaments. 

És correcte que Barcelona és un municipi pioner a Catalunya, però a Espanya, ciutats com Bilbao, Palma de Mallorca o Cadis també tenen serveis similars encarregats de mediar en cas de desnonament i d'acompanyar a les famílies afectades. Malgrat no ser l'única a Espanya, la de Barcelona és la que més desnonaments ha parat.

“Com Barcelona [...] som l'única Administració que ha creat una unitat antidesnonaments, encara que no tenim competències, però l'hem creat igualment i, a través de la mediació, hem parat al voltant de 10.000 desnonaments”.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

El 2016, quan Ada Colau va arribar a l'alcaldia de Barcelona, l'Ajuntament va crear la Unitat Antidesnonaments, coneguda formalment com a Servei d'Intervenció en la Pèrdua de l'Habitatge i Ocupació (SIPHO), que ofereix ajudes i solucions a les persones que no poden assumir el pagament del seu habitatge. D'una banda, l'organisme dona ajudes econòmiques per al lloguer o per a cobrir els deutes acumulats, però també ofereix mediació entre propietari i inquilí per evitar “processos judicials i situacions traumàtiques”, segons informa la seva pròpia pàgina web.

Des del departament de premsa d'Habitatge i Rehabilitació del consistori afirmen a Verificat que “a nivell català, l'Ajuntament és l'única administració que té aquest servei especialitzat”. També expliquen que a nivell espanyol, Barcelona va ser pionera el 2016, quan es va crear la Unitat antidesnonaments. 

Barcelona no ha estat pionera a crear un servei enfront dels desnonaments

Abans que existís aquest servei a Barcelona, l'Ajuntament de Bilbao ja havia creat l’any 2013 un servei municipal d'atenció davant els desnonaments amb funcions similars, com “coordinar l'estratègia municipal davant situacions de despossessió de l'habitatge” a causa de la crisi econòmica. Per tant, la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona no ha estat pionera a Espanya. 

El 2015, l'Ajuntament de Cadis també va crear el protocol antidesnonaments, posat en marxa per l'Oficina Municipal de Defensa de l'Habitatge, i a Còrdova es va crear aquell mateix any l'Oficina Municipal de Defensa de l'Habitatge i un Pla de Contingència per atendre les persones desnonades. 

També el 2015, es va impulsar l'Oficina Antidesnonaments de Palma de Mallorca per a la “prevenció, intervenció i mediació en situacions d'urgència socials derivades de situacions de vulnerabilitat en matèria d'habitatge”. Enguany, l'Ajuntament de la capital mallorquina ha ampliat la plantilla per poder donar solució a la “allau de desnonaments i el gran volum d'informes de vulnerabilitat arran del decret 37/2020”, que prohibia els desallotjaments en el marc de la pandèmia, segons explicava la regidora en roda de premsa al maig.

Iniciativa a nivell autonòmic

La Comunitat Valenciana ha creat enguany la seva pròpia Unitat d'Ajuda davant Desnonaments, que opera a nivell autonòmic. Fins ara, existia la Mesa antidesnonaments de la Conselleria d'Habitatge, que en tres mesos havia aconseguit evitar 410 desnonaments. Ara, amb aquesta nova unitat específica volen donar una resposta integral als desnonaments gràcies a la seva coordinació amb els serveis territorials, amb oficines a Castelló, Alacant i València.

Per tant existeixen altres iniciatives municipals o autonòmiques, com en el cas de la Comunitat Valenciana, que ofereixen serveis similars a la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat això, costa comparar l'impacte de cadascun d'aquests serveis perquè no tots els Ajuntaments ofereixen dades obertes sobre els casos que atenen i, en cas que ho facin, a vegades no són estrictament comparables entre si ja que alguns parlen, per exemple, de “persones ateses” i altres de “nombre de mediacions amb les entitats bancàries”. 

10.000 desnonaments frenats

Al juliol, Colau va afirmar en una entrevista al diari local Línia Eixample que “tenim l'orgull de ser l'única ciutat de tot l'Estat que té una unitat antidesnonaments que ha parat 10.000”. Entre els organismes d'aquest tipus que publiquen dades de les seves accions, és cert que la Unitat antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona és la que més accions ha realitzat. 

Per exemple, a Còrdova, l'Oficina Municipal de Defensa de l'Habitatge el 2020 va donar atenció directa a 505 demandes i va obrir 238 nous expedients de persones que necessitaven els seus serveis. La Unitat antidesnonaments de Barcelona ha treballat en poc més d'un mes, entre 18 de gener i 28 de febrer de 2021, en 450 processos de desallotjament, que han afectat 1.592 persones. 

Des de la seva creació, el SIPHO de Barcelona ha intervingut en més de 10.000 desnonaments, segons la pròpia unitat. En canvi, l'Oficina antidesnonaments de Palma entre 2015 i 2019 ha parat 1.455 llançaments, una xifra molt menor. 

No obstant això, la població de les tres ciutats també és molt diferent. Barcelona (1.664.182 habitants) és cinc vegades més gran que Còrdova (326.039 habitants) i quatre vegades més que Palma (422.587 habitants).

Terrassa, unitat antidesnonaments en construcció

Encara que a Catalunya no han existit fins ara altres serveis similars al de Barcelona, a Terrassa, l'Ajuntament i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca estan treballant per crear una unitat antidesnonaments, segons va explicar el tinent d'alcalde de Drets Socials Noel Duque en aquesta notícia de Canal Terrassa. Des del departament de premsa de l'Ajuntament de Terrassa confirmen a Verificat que “s'està treballant en la creació d'aquest servei amb entitats del tercer sector de la ciutat”, però que el projecte s'acabarà de concretar el 2022. 

Cal destacar que en números absoluts Catalunya és la comunitat autònoma on es practiquen més “llançaments”, seguida d'Andalusia i la Comunitat Valenciana. El 2020 es van fer 5.737 desnonaments a Catalunya, 1.069 a conseqüència d'execucions hipotecàries i 4.211 en el cas dels lloguers. En els primers sis mesos de 2021 la xifra de desnonaments ha ascendit a 5.061.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Podeu llegir la versió en castellà aquí.