És fals que la Generalitat permeti “patrulles de la xaria” a Girona

Els Mossos d’Esquadra desmenteixen els missatges, que aporten com a prova una imatge del que en realitat és una recaptació de fons

Els Mossos d’Esquadra desmenteixen els missatges, que aporten com a prova una imatge del que en realitat és una recaptació de fons

, ,

Què s’ha dit?

Que la Generalitat, per ordre de Salvador Illa, permet “patrulles de la xaria” a Girona, segons haurien avançat fonts dels Mossos d’Esquadra.

Què en sabem?

Que els Mossos d’Esquadra i la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya han negat que aquesta informació sigui certa, i que la imatge que acompanya els missatges mostra en realitat una recaptació de fons. 

Circulen a X (abans Twitter), Facebook i portals web missatges que afirmen que la “Generalitat, per ordre de Salvador Illa” permet “les patrulles de la xaria a Catalunya”. Segons les publicacions, els individus “ja patrullen a Girona”, i “podrien jutjar a homes i dones si no compleixen amb la xaria”, el conjunt de normes religioses islàmiques que regeixen la vida dels musulmans. Les publicacions aporten com a suposada prova la imatge de dues persones amb una armilla en què es poden llegir paraules escrites en àrab, i atribueixen la informació a “fonts dels Mossos” d’Esquadra. 

És FALS. Tant Mossos d’Esquadra com la Unió de Comunitats Islàmiques han negat l’existència de “patrulles de la xaria”. A més, la imatge que es comparteix juntament amb els missatges en realitat mostra dues persones d’un centre islàmic de Girona que feien recaptació de fons per la seva comunitat. 

“La Generalitat, per ordre de Salvador Illa, permet “patrulles de la xaria” a Girona, segons haurien avançat fonts dels Mossos d’Esquadra.”

Els Mossos d’Esquadra van desmentir les publicacions virals a X: “Aquesta informació és falsa. No hi ha patrulles de la Sharia [sic] ni encara menys autoritzades per la Generalitat. Per altra banda, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya ha negat “rotundament” en un comunicat l’existència de “patrulles de la xaria” a Girona, i ha advertit que les publicacions que comparteixen el missatge alimenten els discursos d’odi.

A la imatge que adjunten els missatges virals, en què apareixen dos homes amb una armilla i un cartell a l’esquena, es pot llegir la frase “Centre Islàmic Bilal de Girona”. Aquesta comunitat de culte islàmic ha explicat per telèfon a Verificat que es tracta d’una imatge que mostra la recaptació de fons de la seva organització pels carrers de Girona i que no té res a veure amb unes suposades “patrulles de la xaria”. El mateix centre islàmic ha publicat amb anterioritat a la seva pàgina de Facebook imatges similars de la recollida de fons. 

Tampoc hi ha rastre que s’hagin detectat aquestes patrulles a Catalunya o a Espanya, com demostra una cerca amb paraules clau com “patrulles xaria Catalunya” al cercador de Google

Discurs d’odi

No és el primer cop que aquestes suposades patrulles de la xaria s’empren per desinformar. El 2022, EFE Verifica, mitjà de verificació membre de la International Fact-Checking Network (IFCN, en anglès) com Verificat, va desmentir que un vídeo ensenyés cap patrulla islamista vigilant que es complís amb la xaria, ja que en realitat eren imatges d’enfrontaments entre les comunitats musulmana i hindú al Regne Unit.

Sovint es vincula les persones musulmanes amb postures gihadistes radicals. Però la religió no és el detonant de la radicalització, segons detalla un recull sobre l’evidència publicat a la revista Nature. Es calcula que hi ha 1.800 milions de persones musulmanes arreu del món, segons el Pew Research Center, i les estimacions del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) parlen d’entre 100.000 i 230.000 salafistes gihadistes actius al món, menys del 0,013% de totes les persones musulmanes, com expliquem al nostre portal d’informació sobre migracions, Les Mentides Alimenten l’Odi.