És enganyós dir que hi ha més gamba que mai, com afirma el conseller Ordeig

En una entrevista a El Món a RAC1 (Minut 03:05) el passat 13 de novembre, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va criticar les limitacions europees als pescadors d’arrossegament catalans, assegurant que els estocs de gamba a la costa catalana s’han recuperat i que “hi ha més gamba que mai”. És ENGANYÓS.

És cert que hi ha informes com les avaluacions del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de Pesca de la Unió Europea (STEFC) o de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) que apunten que la situació d’alguns dels estocs podria haver millorat els últims anys. Des d’ICATMAR confirmen a Verificat que les avaluacions d’estocs de l’STECF “parlen d’una sobreexplotació de la gamba vermella”, però el centre català utilitza dades i metodologies diferents, i asseguren que alguns dels seus models matemàtics apunten a “una millora de la biomassa” d’aquesta espècie. “És estable i està dins del rang més alt de la sèrie històrica [des del 1995]”, expliquen.

Tanmateix, les dades disponibles sobre els estocs d’espècies al mar Mediterrani són molt limitades i contemplen graus d’incertesa elevats. A més, no es pot considerar que la situació sigui estable ni que els estocs de peixos i crustacis estiguin en bon estat, segons puntualitzen des de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC en declaracions a Verificat. 

“Hi ha tanta gamba perquè els estocs s’han recuperat. […] Estem pescant menys dies perquè hi ha més gamba que mai [i en pocs dies els pescadors ja han superat les quotes de quilos de gamba que poden pescar]”

Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha compartit amb Verificat els estudis sobre els estocs als quals feia referència el conseller Ordeig, “State of fisheries in Catalonia 2024” de l’ICATMAR. En aquests, s’analitzen els estocs de cinc espècies demersals (que viuen al fons marí i es pesquen amb xarxes d’arrossegament, i entre les quals hi ha la gamba rosada, el llagostí i la gamba vermella i blava) i dues espècies pelàgiques (que viuen més a prop de la superfície, com són la sardina i l’anxova).

Mentre que per a la gamba rosada en general els models coincideixen a estimar que els estocs estan per sobre dels punts de referència, l’escamarlà té un estat deficient i la gamba vermella té uns nivells baixos però estables. Tanmateix, el mateix estudi dels estocs admet que té diverses limitacions, com que utilitza paràmetres que donen sovint imatges i escenaris diferents i aparentment contradictòries per a una mateixa espècie, o que no es tenen en compte alguns factors ambientals rellevants com l’augment de temperatura o la salinitat del mar. 

Precisament, l’informe assenyala que “els models d’avaluació d’estocs són eines útils […], però els responsables de la presa de decisions han d’evitar considerar els valors obtinguts com atributs inqüestionables dels estocs a causa de la incertesa de tots aquests models”.

Segons l’estudi dels estocs de la Direcció General d’Afers Marítims i de Pesca de la UE d’aquest mes de juny, “al Mediterrani i al mar Negre, l’estat de les poblacions està millorant gradualment, i set poblacions han assolit nivells sostenibles”. Tanmateix, la mortalitat per pesca encara és massa alta entre algunes poblacions clau, i algunes espècies mostren nivells de biomassa molt baixos (com l’escamarlà o el lluç) o baixos (com la gamba vermella, que tot i la recuperació dels últims anys encara es troba per sota del llindar ideal). “Cal un compromís i uns esforços continus per permetre que les espècies i els ecosistemes clau es recuperin completament”, assenyalen en el comunicat.

La fràgil situació de l’ecosistema marí

Consultats per Verificat, els investigadors de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC Marta Coll i Miquel Ortega asseguren que l’ecosistema marí a la Mediterrània està en una situació fràgil a causa de les nombroses i creixents pressions a les quals està sotmès, com les activitats humanes (com la pesca intensiva, el transport marítim, o els usos costaners) o altres pressions externes (el canvi climàtic o la contaminació amb residus plàstics).

“Les avaluacions actuals mostren que tant l’estat dels recursos marins com els nivells de pressions exercides està en molts casos lluny del que es podria considerar un bon estatus de conservació marí”, expliquen.

Per tal de fer front a aquesta situació, el 2019 es va implementar un pla per a la pesca demersal a Espanya, seguint la normativa d’Europa del 2019, que inclou algunes mesures com la reducció de dies de pesca, canvis en les xarxes d’arrossegament, establiment de zones de tancats, o increment del nombre de dies de vedes. Encara és d’hora per saber quin és l’impacte real de les mesures, però des de l’ICM-CSIC assenyalen que “sembla que estan començant a donar uns primers resultats i millorant la situació d’alguns dels estocs”. 

Això, però, no vol dir que els estocs estiguin en aquests moments en bon estat, i molt menys millor que mai. Coll i Ortega assenyalen que “molts estan encara sobreexplotats o mostren uns valors de biomassa molt baixa. Per fer un paral·lelisme és com si una persona que està a l’UCI i puja a planta, es diu que està sa; possiblement està millor, però encara queda un camí important per recórrer”

La regulació de la pesca a Catalunya

La situació de la pesca actualment és delicada. Segons apunten des de l’ICM-CSIC, ha estat i continua sent molt intensa a Catalunya i ara està en un procés de transformació per tractar d’ajustar-se a l’ecosistema canviant, com apunta aquest estudi de l’ICM-CSIC que planteja la necessitat d’aplicar mesures a la pesca d’arrossegament per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible 14, “Conservar i fer servir de manera sostenible els oceans, mars i recursos marins”.

Algunes de les mesures aplicades, però, tenen la seva contrapartida. Segons l’Informe d’assessorament sobre pesca comercial per a la GSA nord 6 (la regió de la costa catalana) d’ICATMAR, “l’any 2025, amb la implementació ferma del límit de captures a l’horitzó, la flota està canviant de comportament i estan apareixent pràctiques que no s’havien observat abans dins la dinàmica pesquera”. 

Per exemple, aquest 2025 es descarten el 7% de les gambes vermelles i blaves capturades, que representaun augment pronunciat respecte a anys anteriors. L’estudi assenyala que això “està clarament relacionat amb la voluntat de no superar el límit de captures, ja que en aquesta situació els pescadors prefereixen quedar-se només els exemplars grans, de millor preu, i descartar els més petits”.

D’altra banda, l’informe també destaca que hi ha captures diàries més elevades quan grans vaixells, originalment destinats a la fondària d’alta mar, treballen en zones costaneres. Per exemple, el 2024, aquests vaixells —que dediquen el 80% o més dels seus dies anuals a la pesca de fondària— “van desembarcar una mitjana de 30 kg de lluç per dia quan pescaven en zona costanera, mentre que la resta de la flota desembarcava 20 kg en aquests mateixos fons”. “En resum, l’esforç pesquer exercit sobre els fons costaners està augmentant malgrat la limitació de dies de pesca”, assenyala l’informe.

---

Rectificació:

En una versió anterior, no s’incloïa la declaració de l’Institut Català de la Governança del Mar (ICATMAR) sobre una millora de la biomassa de la gamba vermella “dins del rang més alt de la sèrie històrica [des del 1995]”.