Els virals del conflicte entre Israel i l’Iran, verificats

El passat divendres 13 de juny, un atac d’Israel a l’Iran va iniciar un conflicte que s’ha traduït en un intercanvi d’atacs amb míssils des de fa cinc dies. Ara per ara la campanya de bombardejos entre ambdós països ja ha provocat la mort de 224 iranians i 24 israelites, segons les informacions oficials d’ambdós països. L’escalada del conflicte entre l’Iran i Israel també ha augmentat la circulació de desinformació al respecte els darrers dies. Fem un repàs de les que s’han viralitzat més:

La imatge de l’atac a l’aeroport de Tel-Aviv és IA

Circula per les xarxes socials una imatge que mostra els danys a l’aeroport de Tel-Aviv, suposadament a causa dels atacs iranians. A la imatge, que s’ha publicat amb el peu de foto “Sorpresa… l’Iran ha atacat amb èxit l’aeroport de Tel-Aviv a Israel”, apareixen diversos avions incendiats i amb danys importants. 

És FALS. La imatge prové d’un vídeo creat amb intel·ligència artificial (IA), tal com ho demostren diverses incoherències en la mateixa fotografia i diverses eines de detecció d’IA. Alhora, una cerca de Verificat no ha trobat cap notícia o comunicat que mostri aquests danys a l’aeroport. 

Una cerca inversa de la imatge demostra que aquesta és una captura de pantalla d’un vídeo compartit moltes vegades a YouTube. En aquest vídeo, es detecten diverses incoherències en les imatges que demostren que ha estat creat amb intel·ligència artificial (IA). 

En primer lloc, l’avió més proper a la imatge té un forat de grans dimensions, suposadament causat pels atacs iranians. Ara bé, si ens fixem amb atenció, veiem com continuen havent-hi siluetes de finestres en la part que se suposa que està destruïda. Això succeeix també a l’avió que es troba just darrere. Aquests tipus d’errors són habituals a les imatges creades amb IA. Alhora, eines de detecció d’intel·ligència artificial consultades per Verificat apunten que la imatge hauria estat creada amb IA.

D’altra banda, els avions que apareixen a la imatge semblen ser de la companyia aèria EL AL (Israeli Airlines), reconeixible per ser l’única que porta la bandera del país a la cua de la nau. Ara bé, una cerca de Verificat no ha trobat cap notícia o comunicat de l’aerolínia que parli sobre els danys que mostra el vídeo. A més a més, diverses companyies, inclosa EL AL, van anunciar el passat 13 de juny que estaven traslladant els seus avions fora del país, sense passatgers, tal com informa l’agència Reuters. 

Un article de la verificadora Full Fact, membre com Verificat de la xarxa internacional de verificadores (IFCN), ja va desmentir les imatges i apunta a un vídeo publicat a TikTok com la font original de la desinformació, tot i que, en el moment de publicar aquest article, el vídeo ja no està disponible.

Aquest vídeo no mostra un bombardeig de l’Iran a Israel, és antic

Han circulat diverses publicacions a X (antic Twitter) que mostren un suposat bombardeig de l’Iran a Israel, amb una ràfega de material incandescent que cau del cel nocturn. La gravació va acompanyada de missatges que ho celebren com una “petita demostració de les capacitats reals de l’Iran” actuals.

És FALS. Una cerca inversa de la imatge retorna resultats de la mateixa gravació, que es troba disponible des de mesos abans de l’inici de l’escalada del conflicte actual entre Israel i l’Iran. La cerca inversa també adjunta resultats de gravacions molt similars de la desintegració del coet Starship de la companyia SpaceX, propietat de l’empresari nord-americà Elon Musk. Tot i que no hem pogut accedir al metratge original per confirmar la localització i l’hora exacta de la gravació, sí que hi ha indicis de què el vídeo es tracta d’aquest l’enlairament fallit, com per exemple la similitud amb les imatges que va compartir l’Elon Musk de la fallida. Aleshores, l’Starship va explotar sobre el golf de Mèxic després del seu primer vol de prova.

No és una pilot israeliana capturada per l’Iran, sinó una tinent de l’Armada xilena

Altres missatges a X —abans Twitter— diuen que l’Iran ha capturat una pilot israeliana, Sarah Ahronot, i adjunten una imatge on es veu una dona somrient vestida amb equipament militar. 

És FALS. En realitat la dona que apareix a la imatge és Daniela Figueroa Scholz, tinent de l’Armada xilena, com demostra una cerca inversa de la fotografia. El mitjà Diálogo de las Américas va il·lustrar amb aquesta foto una notícia del 2021 segons la qual Figueroa era la primera dona a aconseguir ser pilot de l’Armada xilena, i atribueix la imatge a l’Armada de Xile. Al seu uniforme també es pot llegir el nom de “Figueroa” i “Armada de Xile”.

Tot i que no hem trobat la imatge exacta a la pàgina web de l’Armada, sí que hi ha entrades d’aquesta institució on es veu a Figueroa en diferents actes institucionals en què se la reconeix com a primera dona pilot de l’armada. EFE Verifica, membre de la International Fact-Checking Network (IFCN, en anglès) com Verificat, recull que el Govern de l’Iran té capturats dos pilots israelians, segons el mitjà iranià Tehran Times, tot i que no ha transcendit informació de la seva identitat. En canvi, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ho neguen, informa el portal Arab News. 

Un vídeo d’un atac de míssils de l’any 2024 es fa passar com si fos actual

Com en altres conflictes, és habitual que es descontextualitzin vídeos antics i se’ls faci passar per nous. Circula una gravació a Facebook i X en què s’observa com cauen míssils sobre una ciutat de nit i s’afirma que és actual. Alguns continguts apunten que seria un atac de l’Iran a Israel, i altres, a l’inrevés. 

És FALS. Una cerca inversa de la imatge demostra que aquest contingut ja estava disponible almenys des de l’1 d’octubre de 2024 i el vinculava a un atac de l’Iran sobre Israel. Tot i que Verificat no ha pogut trobar la font original de les imatges per poder confirmar la localització i quan es va gravar, sí que aquesta troballa demostra que no és actual. En aquell moment, l’Iran va llençar entre 180 i 200 míssils contra Israel, “en el que va qualificar de represàlia per l’assassinat de líders de Hamàs, Hezbol·là i d’un comandant del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC)”, segons un informe de recerca del Parlament del Regne Unit.

Fan passar una intensa explosió a Gaza com a atac sobre Tel-Aviv

També hi ha hagut desinformació amb contingut descontextualitzat a partir de fotografies reals tretes de context. Diversos missatges fan passar per actual una imatge que mostra una intensa explosió, i l’ubiquen en una zona residencial israeliana a Tel-Aviv, fruit dels últims intercanvis de míssils entre Iran i Israel. És FALS.

La imatge és real, però correspon a l’explosió d’un míssil sobre la Franja de Gaza, en un atac que va fer l’Exèrcit d’Israel fa dos anys. L’autor real és el fotògraf Mahmud Hams, establert a Gaza i que treballa per l’agència de notícies AFP. La imatge real està citada dins la pàgina web oficial d’AFP com una instantània feta el 8 d’octubre de 2023 amb la següent descripció: “Un míssil explota a la ciutat de Gaza durant un atac aeri israelià”. No és en cap cas un atac sobre Tel-Aviv.