Els vídeos falsos dels bombardejos dels Estats Units a l’Iran, verificats

El passat diumenge 22 de juny, els Estats Units van anunciar un atac a tres instal·lacions nuclears de l’Iran, en el marc del conflicte entre el país persa i Israel. Aquest atac també va provocar la resposta de l’Iran, que va atacar una base militar dels Estats Units a Qatar. Els anuncis i notícies sobre els diversos atacs han augmentat la circulació de desinformació a les xarxes socials. Fem un repàs dels més virals!

Aquest vídeo no mostra les primeres imatges dels bombardejos entre els EUA i l’Iran

Circula per xarxes socials el vídeo d’un bombardeig que, segons diverses publicacions a Instagram i YouTube, il·lustra les primeres imatges de l’atac dels Estats Units sobre l’Iran. És FALS. El vídeo correspon a un atac d’Ucraïna sobre Rússia l’any passat. 

La cerca inversa d’un fotograma del vídeo mostra que la imatge correspon a una explosió provocada per un bombardeig ucraïnès a la regió russa de Tver. Aquest atac va tenir lloc el passat 18 de setembre de 2024, tal com informa Reuters. A l’article de l’agència de notícies es pot comprovar que el vídeo viral a les xarxes es correspon amb una part del vídeo del bombardeig ucraïnès.

En comparar les imatges, observem diversos arbres a l’horitzó que coincideixen en els dos vídeos, fet que indica que es tracta de la mateixa localització. Un altre factor que ho indica és que la forma que adquireix el núvol de l’explosió en ambdós casos és la mateixa.

Fan passar una demostració aèria a Miami com al retorn dels bombarders estatunidencs

Uns vídeos virals mostren diversos avions suposadament dels Estats Units sobrevolant una platja abarrotada de gent, mentre que sonen sirenes de fons. Els continguts atribueixen el moment al suposat retorn als Estats Units de bombarders nord-americans després d’efectuar l’atac en territori iranià. Però és FALS.

Els vídeos són reals, però no mostren el retorn dels avions als Estats Units després de fer els bombardejos sobre l’Iran. En realitat, són vídeos d’una demostració aèria a la Hyundai Air & Sea Show, celebrada entre els dies 23 i 24 de maig a Miami. Entre els avions que participaven en la demostració, estava prevista la participació de l’avió B-2, molt característic per la seva forma triangular futurista amb pics a la part del darrere. Aquest tipus de bombarder es va fer servir al bombardeig sobre l’Iran, segons va informar l’agència Reuters. 

El mapa d’indicacions del Hyundai Air & Sea Show mostra que el recinte firal estava entre els carrers 15 i 11 de Miami. Si fem zoom en uns dels vídeos, trobem un edifici característic que al terrat té un pic reconeixible. A partir d’aquí, entrant al Google Street View en la zona firal de Miami, just en l’entorn del carrer 13, es pot trobar l’edifici del vídeo. És un indici que el vídeo es va gravar a la zona de l’espectacle aeri.

Fent una cerca inversa d’un fotograma inicial del vídeo i filtrant els resultats perquè només apareguin resultats d’abans del 30 de maig (període que comprèn l’espectacle aeri i alhora exclou el bombardeig dels EUA sobre l’Iran), trobem exactament el mateix vídeo, pujat per un fotògraf al seu compte d’Instagram. La descripció confirma que el vídeo es va gravar al primer dia del Hyundai Air and Sea Show.

A més, la base operativa d’on van sortir els avions B-2 per atacar l’Iran no era Miami, sinó la base Whiteman de la Força Aèria dels Estats Units a Missouri, segons va informar un compte de X associat a la secretaria de Defensa del Govern dels Estats Units. La mateixa Casa Blanca, al seu compte a X (antic Twitter), va publicar un vídeo del retorn dels B-2 a Missouri, 36 hores després dels bombardejos.

No és un bombardeig a l’Iran, sinó una explosió de gas al Iemen

En cas de conflictes, és habitual que es descontextualitzin vídeos antics i es facin passar per actuals. Circula per diverses xarxes socials el vídeo d’una forta explosió a una ciutat. Segons les publicacions, el vídeo faria referència a l’atac dels Estats Units sobre l’Iran. És FALS.

El vídeo correspon a una explosió en una estació de gas a la ciutat d’Aden, al Iemen, l’agost de 2024, tal com demostra una cerca inversa d’un fotograma del vídeo. Diversos mitjans de comunicació, tant del Iemen com internacionals, van informar de l’explosió. A més, el carrer que es veu al vídeo està situat al Iemen, tal com es pot comprovar en comparar les imatges del vídeo amb les de Google Maps: un senyal de trànsit demostra que es tracta de la rotonda Alsalam, a Shayk Uthman, al Iemen, una localització molt propera a Aden. 

D’altra banda, el mateix vídeo s’ha fet servir diverses vegades, atribuït a altres conflictes. El setembre de 2024, es va fer passar per un atac de Hezbollah a Israel, tal com va desmentir Full Fact, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors (IFCN i EFCSN). Més endavant, es va etiquetar també erròniament de la manera contrària, com un atac d’Israel contra el Líban, com va verificar Reuters. 

Un míssil dels Estats Units no va passar a prop d’un avió comercial

El suposat vídeo d’un míssil que passa a la vora d’un avió comercial s’ha viralitzat a xarxes socials com X (antic Twitter), TikTok i Instagram. Alguns dels missatges virals parlen de la “situació de pànic” que els passatgers van viure a l’avió quan el pilot va informar de la presència del míssil. És FALS.

Les publicacions virals asseguren que el pilot de l’avió està informant en aquell mateix moment del míssil. Ara bé, al mateix vídeo es pot sentir una veu que diu en anglès el següent: “Amics, dia de sort, al costat esquerre de l’avió un llançament de coet des de la costa de Florida”.

Alhora, una cerca inversa del vídeo mostra que el moment es va produir el juliol de 2022, quan diversos mitjans a escala internacional se’n van fer ressò i parlaven dels passatgers d’un avió que havien pogut presenciar el llançament d’un coet a l’espai. Tot indica que es tracta d’un coet llençat des de Cape Canaveral, a Florida, on tenen lloc multitud de llançaments cada any. 

En el moment de publicar aquesta verificació, els Estats Units no han llençat cap míssil des del seu territori en el marc dels conflictes actius actualment al Pròxim Orient. L’atac dels Estats Units a l’Iran el passat diumenge va ser amb bombarders. Per tant, no és possible que el que es veu al vídeo sigui un míssil dirigit cap a aquests territoris.

Un altre suposat atac dels EUA, a partir d’un vídeo real tret de context

Els vídeos reals trets de context són un tipus de vídeo de desinformació molt habitual, juntament amb els continguts fets amb intel·ligència artificial. Hem trobat a xarxes socials un vídeo viral que mostra un intercanvi de míssils sobre una badia, en la descripció del qual s’indica: “imatges dels atacs dels Estats Units contra l’Iran”. És FALS, perquè el vídeo no és de l’atac dels EUA sobre l’Iran i mostra, en realitat, el port israelià de Haifa.

Com hem dit abans, l’atac dels Estats Units no va ser un míssil, sinó fet amb bombarders sobre objectius concrets. Per tant, queda desmentit que sigui un vídeo dels bombardejos nord-americans. A més, els atacs dels EUA van ser fora dels nuclis de població, relacionats amb el programa nuclear iranià. En concret, van ser a les localitats de Fordow, Natanz i Isfahan, com va informar el compte a X associat a la secretaria de Defensa nord-americà, i cap d’ells és a la costa, en comparació a la ciutat que apareix al vídeo. El llac proper a la localitat de Fordow i a sota de Teheran que apareix al mapa està sec, tal com es pot comprovar a la imatge per satèl·lit. En tot cas, el llac no té cap ciutat al seu voltant.

Ara bé, què mostra exactament? L’escalada dels últims dies ha comportat un intercanvi de míssils entre Israel i l’Iran que va començar la nit del 12 de juny, a més dels atacs dels Estats Units amb bombarders. Una cerca inversa a Google Images de diverses instantànies del vídeo revela que els primers fotogrames del contingut es van publicar a partir del 17 de juny.

Al vídeo viral, es pot veure una badia amb turó que sobresurt cap al mar des de la part dreta, és a dir, al sud. Mirant les principals ciutats que té Israel a la costa mediterrània, trobem que unes de les ciutats on van impactar els míssils de l’Iran va ser Haifa, segons un recull de France 24, un dels pols econòmics israelians. Aquesta ciutat té la característica de tenir, com mostra el vídeo, una forma amb un salient de terra que sobresurt al mar des del sud, formant una badia. Anant al Google Street View, la forma del terreny que sobresurt al mar a Haifa coincideix visualment amb la del turó del vídeo viral.

Un indici més és el possible origen de les persones del vídeo. Mirant els resultats que donen les cerques a Google Images, alguns usuaris a X han indicat que les persones serien de l’Índia. No és una prova sòlida, però concorda amb el fet que, en 2022, el port de Haifa va ser privatitzat i va passar a ser gestionat per un consorci format per l’operadora índia Adani Ports and Special Economic Zone Ltd (APSEZ) i el grup israelià Gadot, amb un pes del 70% i el 30%, respectivament, segons va informar la mateixa companyia índia en un comunicat.