Els adolescents amb menys recursos són més vulnerables als efectes de l’ús compulsiu de les xarxes socials

El debat sobre l’impacte de les xarxes socials en la salut mental dels joves és viu, però l’evidència científica continua sense oferir respostes clares. En aquest context, però, un estudi internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d’Estudis Demogràfics (CED), publicat al World Happiness Report 2026, estableix una correlació rellevant (que no una relació causal): l’ús problemàtic de les xarxes s’associa  amb un pitjor benestar adolescent, i aquest impacte és més fort entre els joves d’entorns socioeconòmics més desafavorits.

La investigació compara dades de més de 330.000 adolescents d’entre 11 i 16 anys de fins a 43 països, entre els quals Espanya, i mostra que un ús més compulsiu de les xarxes s’associa amb més malestar psicològic i menys satisfacció de la vida; uns efectes que es reforcen en famílies menys afavorides.

L’ús problemàtic de les xarxes i el malestar: una relació bidireccional

El comitè d’experts del Govern espanyol suggeria al seu informe del 2022 el terme ús problemàtic d’Internet per referir-se a la possible dependència a Internet i les xarxes socials. En aquest sentit, Pablo Gracia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics i el principal autor de la investigació, defineix l’ús problemàtic de les xarxes socials, que mesura amb una escala validada acadèmicament, com aquell “potencialment addictiu, excessiu o que pugui implicar que l’usuari que les fa servir no tingui massa control sobre el seu ús”. 

Nombrosos estudis han analitzat la relació entre l’ús de les xarxes socials i la salut mental dels joves, però les síntesis d’evidència han trobat generalment efectes petits, fins i tot, contradictoris. Aquesta nova recerca no trenca amb la cautela: presenta una correlació, no una causalitat, que és bidireccional. “Un ús molt excessiu de les xarxes et porta a una pitjor salut mental però, alhora, hi ha estudis que indiquen que les persones que tenen problemes de salut mental tendeixen a passar més temps a les xarxes”, explica l’investigador a Verificat.

Un risc que no afecta tothom per igual

Els resultats de la investigació revelen un patró en els 43 països: un ús problemàtic de les xarxes socials s’associa amb menys benestar adolescent, incloent-hi més queixes psicològiques i una valoració més baixa de la vida, una relació que es reforça en les famílies menys afavorides.

Els adolescents de baix nivell socioeconòmic són els que pateixen les conseqüències més grans de les conductes digitals compulsives o addictives, mentre que els seus companys amb més recursos estan relativament més protegits d’aquests efectes. En paraules de Gracia, “aquest ús problemàtic i la seva vinculació amb el malestar general existeix per a tots els grups, però és entre les classes més desafavorides on el factor de risc és més pronunciat”.

Les dades ho quantifiquen: els adolescents de nivell socioeconòmic alt mostren una associació d’entre un 5 i un 10% més feble entre l’ús problemàtic i les queixes psicològiques, i una reducció d’entre un 10 i un 13% en la relació negativa entre aquest ús i la satisfacció amb la vida.

Pel que fa a la situació geogràfica, Espanya se situa dins del bloc mediterrani, el grup de països on la relació entre l’ús problemàtic de les xarxes i la reducció del benestar és menys acusada. Tot i això, els investigadors subratllen que Espanya destaca negativament dins d’aquest grup.

L’estudi també apunta una variable d’edat: la relació entre l’ús problemàtic de les xarxes i el benestar és més forta entre els adolescents més joves, d’11 a 12 anys. Això assenyala l’adolescència primerenca com un període de desenvolupament especialment sensible pel que fa a l’ús de les xarxes socials.

La detecció, primer pas per fer-hi front

L’evidència científica encara no permet determinar amb exactitud quins factors fan que un adolescent sigui més vulnerable que un altre, però la recerca liderada per la UAB i el CED apunta a una combinació d’elements: des de la genètica o l’entorn familiar, fins a aspectes més immediats, com la supervisió a casa o el cercle d’amics.

Pablo Gracia, l’autor principal de l’estudi, subratlla que la detecció és clau per mitigar el comportament compulsiu i les possibles conseqüències. “Si fas un ús addictiu de les xarxes, tenir un entorn que ho identifiqui pot ajudar a revertir-ho”, afirma. Comptar amb referents propers i grups de suport en moments difícils, afegeix, “marca la diferència”.

En aquest sentit, l’estudi assenyala que les famílies amb un nivell socioeconòmic més alt tenen més capacitat per mobilitzar recursos: suport familiar, estratègies de criança digital i competències digitals més desenvolupades. Aquesta diferència en recursos no és menor: adolescents de contextos socioeconòmics baixos són un 35% més propensos a no comparar fonts d’informació en relació amb aquells de famílies de nivell socioeconòmic més alt. 

En la mateixa línia, les evidències apunten que les famílies amb menys nivell socioeconòmic tendeixen a dedicar més temps a l’ús de pantalles. Una revisió sistemàtica del 2015 va concloure que els infants d’aquests entorns presentaven amb més freqüència hàbits sedentaris, com ara menjar davant de la televisió o tenir un aparell televisor a l’habitació. No obstant això, el mateix estudi també assenyala que no hi ha proves suficients per afirmar que les famílies amb menys ingressos siguin més permissives pel que fa a l’ús de pantalles.

Ni tecnofília ni tecnofòbia: cap a una educació digital crítica

A escala pedagògica, Gracia advoca per superar els extrems que han marcat el debat educatiu. “A Catalunya hem passat de la tecnofília a la tecnofòbia a les aules, d’un extrem a l’altre”, apunta. Per a ell, la solució implica invertir en formació docent perquè aquests temes no quedin al marge de les escoles, i per donar suport a les famílies a través dels centres educatius i la comunitat per gestionar tot el temps que els adolescents passen fora de les aules. Sobre l’ús de la tecnologia a l’aula i molt altres temes relacionats amb les pantalles en vam parlar en el debat “Pantalles: amenaça o eina educativa”.