El nou Reglament d’Estrangeria no permet regularitzar persones amb antecedents penals

La posada en marxa del nou Reglament de la llei d’estrangeria, aprovat ja el novembre del 2024, ha generat soroll a les xarxes socials amb informació falsa sobre el seu contingut. Portals web com La Gaceta de la Iberosfera i e-notícies i desinformadors freqüents per xarxes socials han difós que les persones estrangeres amb antecedents penals podran regularitzar la seva situació gràcies a la nova normativa. Líders polítics com Ignacio Garriga, secretari general de Vox, s’han fet ressò d’aquestes publicacions.

És FALS. El nou Reial decret estableix (Reglament 1155/2024, article 126.d) que per poder obtenir la regularització a través de les noves figures d’arrelament que preveu la normativa, cal no tenir antecedents penals a Espanya i als països on s’hagi residit els cinc anys anteriors a l’entrada al país, cosa que ja contemplava la llei vigent fins ara. 

El nou Reglament d’estrangeria permet regularitzar immigrants amb antecedents penals.

Tenir antecedents penals és motiu de denegació de la sol·licitud d’arrelament. Tal com ja es recollia en el reglament anterior (Reglament 557/2011, article 124), les persones en situació administrativa irregular que sol·licitin una regularització de la seva situació no podran tenir antecedents penals ni a Espanya ni al país o països on hagin residit durant els cinc anys previs a la seva entrada al territori espanyol. 

Així mateix, el nou reglament estableix que es podran denegar sol·licituds d’arrelament quan la persona que hi apliqui pugui “representar una amenaça per a l’ordre públic, seguretat o salut pública” (article 126.c).

En quins casos no cal demostrar els antecedents penals?

La Secretaria d’Estat de Migracions va establir en la seva Instrucció 1/2022 que un sol·licitant d’arrelament no haurà de demostrar els antecedents penals a tercers països (és a dir, Estats no pertanyents a la Unió Europea) quan faci cinc anys o més que viu a Espanya ininterrompudament. També ho permet quan la persona interessada ja els hagi aportat prèviament en una altra sol·licitud d’estrangeria presentada en els darrers cinc anys i no hagi sortit d’Espanya des de llavors. Però els antecedents penals a Espanya sempre es tindran en compte.

El nou reglament, que ha entrat en vigor aquesta setmana, inclou dos casos que no apareixen en la versió anterior, del 2011. Tot i això, no són realment nous: ja s’aplicaven des del 2022 gràcies a una instrucció prèvia. A més, el nou text no deixa d’exigir que les persones no tinguin antecedents.

Així mateix, el nou reglament incorpora (article 98) que, per a certs tipus de familiars d’espanyols, “l’existència de condemnes penals anteriors, dins o fora d’Espanya, no constituirà, per si sola, raó automàtica per acordar la denegació de l’autorització o del visat”. Això no obstant, aquest procés no és una sol·licitud d’arrelament que comporti una regularització, sinó un tipus d’autorització excepcional per a familiars de ciutadans Espanyols.

Tampoc és una novetat, donat que el Reial Decret 240/2007 (article 15) ja recollia aquesta condició. L’únic que fa la llei és separar els familiars d’espanyols dels comunitaris (Unió Europea) i crea una autorització més laxa en termes econòmics (no penals), segons explica Verificat Oriol Nebot, advocat i professor de Dret de la Universitat de Barcelona (UB).

L’origen de la desinformació

Una cerca avançada de Google, posant com a referència temporal abans del 21 de maig, dona com a primer resultat una notícia deRac1 del 20 de maig en què s’assegurava, en referència al nou Reglament de la Llei d’Estrangeria, que “aquells qui tinguin antecedents també podran demanar la regularització, mentre que fins ara se’ls descartava”.

Verificat ha contactat amb el mitjà de comunicació, que ha informat que l’afirmació es desprèn d’unes declaracions de Mireia Risco, assessora experta en estrangeria del bufet Lleal Tulsà, recollides en una entrevista amb la cadena.En conversa amb Verificat, Risco ha declarat que es va tractar “d’una mala interpretació” del reglament: va confondre antecedents penals (condemnes) amb policials (per exemple, detencions).

La nova normativa recull que els antecedents policials no són suficients per ells mateixos per denegar l’arrelament a algú (article 130.2), però els penals sí. La Llei vigent fins fa una setmana (Reglament 557/2011), no recollia explícitament que els antecedents policials es tinguessin en compte per denegar una sol·licitud de regularització amb motiu d’arrelament, però Risco assegura que, a la pràctica, fa temps que passava. “Malgrat recórrer al·legant presumpció d’innocència, es denegava igual”, apunta, compartint amb Verificat sentències que ho avalen.

Coincideix amb ella Nebot, que explica a Verificat que, realment, els antecedents policials ja s’estaven valorant a nivell pràctic a les Oficines d’Estrangeria, malgrat que no estava recollit a nivell normatiu. “Aquest tipus d’antecedents poden existir tot i que no s’hagi condemnat a la persona, la qual cosa pot ser qüestionable des de la perspectiva de la presumpció d’innocència”, diu Nebot.

El bufet d’advocats a què pertany l’assessora (Lleal Tusà) han rectificat el contingut a les diferents xarxes socials com LinkedIn. Aquesta confusió s’ha manipulat i utilitzat per part de portals web i usuaris de xarxes socials per generar soroll fals sobre el nou reglament i els estrangers.

Es desconeixen els requisits per a la regularització extraordinària

Paral·lelament a la posada en marxa del nou Reglament de la llei d’estrangeria, el Govern d’Espanya estudia l’aprovació d’una regularització extraordinària, impulsada via Iniciativa Legislativa Popular (ILP) el 2024, que podria beneficiar prop de mig milió de migrants en situació irregular, segons estimacions no oficials.

Aquesta iniciativa és independent de la normativa ja aprovada. De moment, es desconeixen oficialment els requisits que establirà l’executiu estatal per a aquelles persones que es vulguin adherir. Europa Press i El País han publicat en els darrers dies, fruit de converses amb fonts parlamentàries, que la inexistència d’antecedents penals seria una de les condicions per accedir als papers.