‘Cherry picking’: així s’utilitzen els vídeos descontextualitzats per reforçar el vincle enganyós entre migració i delinqüència

Després de tres apunyalaments, amb dues víctimes mortals, i un possible tiroteig ocorreguts el cap de setmana de l’1 al 3 de maig en diferents localitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les xarxes s’han inundat de vídeos descontextualitzats, antics o sense verificar de persones racialitzades cometent delictes. Les imatges no tenen res a veure amb les notícies d’actualitat, de les quals ha transcendit poca informació, ja que es troben sota secret de sumari, tal com ha informat a Verificat el gabinet de premsa dels Mossos d’Esquadra, però contribueixen a consolidar l’associació enganyosa entre migració i delinqüència.

En un dels casos d’apunyalament amb una víctima mortal, ocorregut a Esplugues de Llobregat el dia 2 de maig, sí que s’han viralitzat de dos vídeos on es mostra el presumpte assassí: en una de les gravacions, l’home apareix amenaçant un veí amb una arma, perseguit pels cossos policials en el moment de la seva detenció. A partir d’aquests vídeos, mitjans i usuaris descriuen que la persona és d’origen magrebí, que ha dut el debat digital ràpidament dels fets concrets cap a la generalització, l’estigmatització i el discurs d’odi.

L’estratègia del “cherry picking”

El cas d’Esplugues es troba sota secret de sumari, tal com ha informat a Verificat el gabinet de premsa dels Mossos d’Esquadra, de manera que encara no hi ha informació confirmada més enllà del procediment judicial habitual. Però és precisament en aquest buit informatiu on prolifera una estratègia molt habitual a les xarxes: el cherry picking.

Aquesta estratègia, tal com expliquem a Desfake, el projecte educatiu de Verificat, consisteix a centrar-se només en la informació que s’alinea amb l’argument que es vol perpetuar, obviant el conjunt de les dades. En aquest cas, arran de l’apunyalament d’Esplugues, s’han compartit a les xarxes casos previs similars alimentant la percepció que existeix un patró generalitzat que relaciona immigració amb violència, seleccionant només aquells exemples que reforcen el relat, que és enganyós.

El dilluns 4 de maig, el primer dia després dels fets, a X circulen vídeos subtitulats amb sarcasme, amb missatges com: “grup de delinqüents importats de segona generació forcen un cotxe i roben les seves pertinences”, com “un enginyer recentment regularitzat per Pedro Sánchez” agredeix a una persona o “immigrants magrebins a la recerca de víctimes”.

Tots aquests vídeos es comparteixen amb la intenció de convertir-se en “proves” per alimentar missatges com ara que “tots els immigrants venen a delinquir”. El potencial emocional d’aquests vídeos afavoreix que es viralitzin, com explica aquest estudi de Nature publicat el gener del 2025, que eldefineix com un factor determinant, especialment quan és negatiu o extrem. Alguns d’aquests vídeos acumulen més de 76.000 visualitzacions en poques hores.

No hi ha relació causal entre migració i delinqüència

Tot i que a les xarxes socials sovint s’associen inseguretat i immigració, les dades no permeten establir una relació causal simple entre ambdós fenòmens. De fet, un estudi finançat per la Unió Europea a 17 països diferents, inclosa Espanya, desmenteix aquesta vinculació. 

Al portal Les mentides alimenten l’odi, on recollim dades per desmentir discursos d’odi, expliquem com la criminalitat no ha augmentat de manera proporcional al creixement de la població estrangera. La relació entre immigració i delinqüència és complexa, ja que depèn de múltiples factors socials i econòmics. Per altra banda, la població migrant sol estar sobrerepresentada a les estadístiques.

El 2023, per exemple, les persones estrangeres eren el 17,2% de la població de Catalunya, però van ser el 51% de les detencions i el 41% de les condemnes, segons dades del Ministeri de l’Interior i de l’Institut Nacional d’Estadística. Això vol dir que apareixen en aquestes xifres més del que els correspondria si fos proporcional a la seva presència a la població. Tot i això, les persones de nacionalitat estrangera que no han comès un crim o no han estat mai detingudes per la policia són l’enorme majoria, com es pot observar en el següent gràfic.

La publicació Delincuencia de inmigrantes y motivaciones delictivas explica que “el fet de ser immigrant no aporta res a la motivació delictiva, sinó que ho és el context de manca d’oportunitats estructurals legítimes”. Segons dades de l’Idescat, les persones estrangeres es concentren de manera desproporcionada en els trams de renda més baixos. 

Però les dades no ho expliquen tot ni són un reflex exacte de la realitat. Com indica Elisa García España, catedràtica de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Màlaga a la publicació Inmigración y delincuencia: la falacia de una sospecha, aquestes poden estar subjectes a un “indici de més selectivitat policial amb la població estrangera per dos possibles motius: gerencialisme (liberalització administrativa) i biaixos policials”. 

Per altra banda, Encarna Bodelón, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i directora del Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat, ja va explicar a Verificat que fer servir les dades policials i penitenciàries per estudiar el fenomen estructural de la criminalitat “és un error”. La doctora apunta que existeixen biaixos en els patrons de denúncia i en les actuacions policials de detenció i investigació.

Els fets violents ocorreguts aquest cap de setmana i l’atenció centrada en el cas d’Esplugues, que és l’únic del qual hi ha imatges del presumpte autor,  evidencia que el focus, per tant, no és només denunciar una situació de violència o inseguretat, sinó transformar la identitat d’una persona en una eina de discriminació col·lectiva. És així com es construeixen i es propaguen els discursos d’odi en moments en què l’actualitat és més emocional que racional.