El canvi climàtic va agreujar la dana de València: un nou estudi confirma pluges un 21% més intenses

Amb el tren de borrasques d’alt impacte que ha encadenat la península Ibèrica aquest any (una desena des de l’inici de gener), moltes veus han sortit a responsabilitzar-ne ràpidament al canvi climàtic. No és estrany, de fet, que davant de fenòmens extrems proliferin a xarxes els missatges que consideren la crisi climàtica com a principal causa.

Però com ja vam explicar amb la DANA que va afectar el País Valencià el 29 d’octubre del 2024, tot i que hi ha evidència científica que el canvi climàtic fa que les pluges torrencials siguin més freqüents i intenses, cal temps per quantificar de manera completa el paper que juga en cada episodi concret. Ara, més d’un any després de l’episodi, l’estudi més precís al respecte confirma que el canvi climàtic va modificar la dinàmica de la tempesta, amb pluges un 21% més intenses que van afectar una àrea un 55% més gran. T’ho expliquem.

Què ens diu el nou estudi sobre la DANA de València?

Poc després del fenomen que va provocar fortes pluges, inundacions i la mort de 237 persones a València el 29 d’octubre de 2024, iniciatives com World Weather Attribution i ClimaMeter ja van apuntar que el canvi climàtic havia jugat un paper important. Aquestes eines són observacionals i d’atribució ràpida. Comparen situacions actuals amb altres de similars ocorregudes en el passat (entre el 1950 i el 1987), quan el clima estava menys influenciat per l’activitat humana, i avaluen si l’episodi recent ha estat més intens a causa del canvi climàtic.

“Les depressions similars a la DANA que causen inundacions al sud-est d’Espanya són fins a 7 mm/dia ​​(un augment de fins al 15%) més humides […] en l’actualitat que no pas en el passat”, detallaven des de l’informe de ClimaMeter del 2024.

Ara, l’estudi titulat “Amplificació del canvi climàtic induït pels humans en la dinàmica de les tempestes en la inundació catastròfica sobtada de València del 2024”, que ha publicat aquest dimarts la revista Nature Communications, empra models climàtics d’alta resolució per analitzar per primer cop el paper que va tenir el canvi climàtic en la intensitat de la pluja per hores, l’extensió afectada i els mecanismes dins de la tempesta.

“El nostre treball és una atribució física a l’esdeveniment de la DANA de València. És el primer estudi que es fica dins de la tempesta.”, detalla a Verificat Carlos Calvo-Sancho, un dels autors de l’article i investigador de la Universitat de Valladolid i del grup Climatoc-Lab del Centre d’Investigacions sobre Desertificació del CSIC i la Universitat de València. 

Els investigadors van simular l’esdeveniment de la DANA de València en el clima actual i el van comparar amb la simulació de 15 models de tipus preindustrial (1850–1879) per saber com hauria sigut la tempesta si hagués tingut lloc en un clima no alterat per l’activitat humana, explica Calvo-Sancho.

Els resultats van demostrar que, en el clima actual, l’atmosfera tenia més vapor d’aigua disponible (un 11,9% més del que hagués tingut en l’era preindustrial). Això va desencadenar canvis en la dinàmica de la tempesta, que va alliberar més calor (un 29,5% més), va tenir ratxes de vent verticals més intenses (un 11,9% més) i inclús va alterar la microfísica dels núvols. Aquestes diferències, al seu torn, es van traduir en acumulacions de precipitacions més elevades, una densitat més alta de valors de precipitació extrems i una àrea afectada més gran a causa del canvi climàtic.

“Utilitzen models de molta alta definició per simular com hagués sigut la tempesta, i aquest factor del canvi climàtic està molt més representat”, explica a Verificat Mireia Ginesta, investigadora a Oxford Sustainable Law Programme i autora d’anàlisis de ClimaMeter, comparant-ho amb els estudis d’atribució ràpida.

En aquest en sentit, Dominic Royé, científic del clima i investigador a Misión Biológica de Galicia – CSIC, també comenta a Verificat que els models utilitzats en l’estudi publicat aquest febrer tenen una resolució espacial molt més gran i permeten quantificar l’atribució al canvi climàtic amb molt més detall. “El que hi ha de diferent ara és que han entrat en una atribució hora a hora”, descriu Royé.

Tot el que va contribuir a la DANA de València

Markus Donat, professor d’investigació a ICREA i codirector del Grup de Variabilitat i Canvi Climàtic del Barcelona Supercomputing Center (BSC), valora en declaracions a Science Media Centre que “aquest estudi representa una contribució altament rellevant per il·lustrar els processos que amplifiquen els episodis de precipitacions intenses en un clima més càlid, fent que aquests traspassin la línia entre un esdeveniment extrem «ordinari» i un desastre”.

El treball explica com “unes temperatures més elevades de la superfície del mar aporten més humitat a l’atmosfera, i una atmosfera més càlida pot retenir més vapor d’aigua, que posteriorment es converteix en pluja i comporta un increment de les precipitacions”, descriu Donat, que també ressalta la identificació de “mecanismes de retroalimentació que van potenciar el moviment vertical de l’aire i la humitat dins de la tempesta, amplificant encara més la seva intensitat”.

Un canvi climàtic complex, i no lineal

El detall del nou estudi permet determinar com el canvi climàtic va influir en la DANA de València del 2024, però no respon a si el canvi climàtic va fer que fos més probable que passés.

“El nostre resultat s’ha d’interpretar com a condicional (“si un esdeveniment com les inundacions de València s’hagués produït en un clima preindustrial, com hauria canviat?”) en lloc d’afirmacions probabilístiques sobre la probabilitat que passés”, detallen els investigadors en el mateix article.

Dominic Royé assenyala que “no és descartable” que un fenomen com la DANA de València pugui repetir-se en altres punts del Mediterrani, però la particularitat de la zona de València també va influir en les ràpides inundacions que es van produir i en les conseqüències catastròfiques que hi va haver. “Cada conca tindrà unes situacions diferents”, explica.

Una de les dificultats en preveure futurs episodis o determinar si són ja més freqüents és que “el canvi climàtic és complex i no és lineal, i per això no és tan fàcil dir que si augmenta una variable passarà alguna cosa concreta”. “Cal entendre aquest comportament caòtic, no lineal, i que té força incertesa”, recomana Royé.

En les últimes setmanes, també, són moltes les veus que han atribuït la situació d’aquest inici d’any amb més de 10 borrasques seguides a la península al canvi climàtic. Des de l’Agència Espanyola de Meteorologia expliquen a X que es deu als bloquejos anticiclònics del nord que han desviat les borrasques més cap al sud, però que estudiar la relació d’aquest fenomen és una cosa molt complexa.

“Cal estudiar la tendència de molts al llarg de temps llargs i veure si la seva posició i durada mostren algun canvi en les tendències”, assenyalen en la publicació.

Royé apunta que “no és la primera vegada que hi ha una sèrie de borrasques com aquesta” (de fet ja s’ha detectat en altres ocasions, com apunta un article de Divulga Meteo), “sobretot al nord d’Europa”. “Aquest any les borrasques han estat més al sud, fins a Andalusia, cosa que ho fa una mica més anòmal, també perquè algunes precipitacions han sigut molt extremes”, descriu.

Així ho detalla també una nova anàlisi del consorci de recerca ClimaMeter. El treball d’atribució ràpida (seguint la mateixa metodologia que les anàlisis de la dana del 2024) indica que les condicions meteorològiques observades de la borrasca Nils d’aquest febrer, que va causar fortes ratxes de vent a Catalunya per les quals Protecció Civil va enviar un avís ES-Alert, van ser més intenses que les de fenòmens similars ocorreguts en el passat. Concretament, amb un augment de les precipitacions de fins a 4 mm/dia (prop d’un 10 % més), un efecte amplificat pel canvi climàtic causat per l’ésser humà.

“En el cas de la tempesta Nils, teníem bastants bons anàlegs [condicions meteorològiques similars en el passat que permeten fer la comparació], i el nivell de confiança és bastant elevat, però depèn bastant de l’esdeveniment”, explica Mireia Ginesta, coautora de l’anàlisi.

Mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic

Ginesta explica que, en fenòmens com el de la DANA a València, el canvi climàtic fa que augmenti la intensitat, però també intervenen altres factors com la vulnerabilitat de la zona, el sistema de prevenció o l’ús de les alertes. 

“El canvi climàtic ens està afectant, que vagi a més depèn de nosaltres, però no es pot atribuir tot només al canvi climàtic”, puntualitza la investigadora, advertint que creure-ho pot fer que la gent interpreti que no hi ha res a fer quan en realitat cal entendre com interactuen diversos factors per poder mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos a aquesta nova realitat.

Per la seva banda, Royé defensa que “qualsevol fenomen extrem que succeeix en el clima actual tindrà una atribució al canvi climàtic perquè ja està succeint en un nou clima” i que tant el sistema de les alertes o els plans d’inundacions, com l’urbanisme o la gestió de l’aigua s’han pensat seguint les normes d’un clima que ja no existeix.

“El problema és que cal treballar amb moltíssims enfocaments per disminuir el risc, i que el risc zero no existeix, i també va canviant”, explica.

Carlos Calvo-Sancho, autor del nou article sobre la DANA a Valencia, apunta que el següent pas és veure si els canvis detectats en el seu estudi “també succeeixen a escala regional, continental o global”, i remarca també la necessitat d’“implementar estratègies de resiliència i adaptació al canvi climàtic”. “Els escenaris futurs projectats per a episodis de pluja extrema ja s’estan fent evidents”, conclou l’estudi. “Aquestes troballes emfatitzen la necessitat immediata d’accelerar el desenvolupament i la implementació d’estratègies d’adaptació al canvi climàtic, millorant la resiliència urbana en resposta a aquesta amenaça creixent, especialment a la regió de la Mediterrània occidental”.