Arguments a favor i en contra de la constitucionalitat de la llei d’amnistia

Diverses figures polítiques contràries a la llei d’amnistia dirigida als implicats en el procés fa temps que defensen que el text és inconstitucional. Els últims van ser Jorge Azcón (minut 1:47) i Carlos Mazón (minut 1:36), dirigents autonòmics del Partit Popular, a la Comissió General de les comunitats autònomes del 8 d’abril. Per part seva, Vox ha convertit aquest argument en part de la seva campanya de cara a les eleccions catalanes del pròxim 12 de maig i el senador Ángel Pelayo es va posicionar de la mateixa manera el 10 d’abril.

La constitucionalitat de la llei d’amnistia és un debat entre dues postures enfrontades des d’abans de la seva aprovació al Congrés dels Diputats el passat 14 de març (actualment està en fase d’aprovació al Senat), que ha entrat de ple en la campanya electoral catalana. Alguns lletrats del Congrés van defensar que no hi havia inconstitucionalitats “palmàries”, però el 19 de març els lletrats del Senat, on el PP té majoria, van considerar que la norma és “inconstitucional”. T’expliquem en què es basen les dues postures.

“El més greu és la seva inconstitucionalitat […]. L’amnistia no cabia a la Constitució fins el passat 23 de juliol”

Jorge Azcón, PP

La legalitat constitucional de la llei d’amnistia té dues opinions contràries, però cap definitiva, ja que el Tribunal Constitucional (TC) no s’ha pronunciat sobre aquest tema.

Els lletrats del Senat van argumentar el març de 2023 que tenen “dubtes sobre la seva constitucionalitat”. Defensen la seva postura assegurant que “no existeix una previsió en la Constitució que faculti les Corts Generals a atorgar amnisties mitjançant llei“. Altres drets constitucionals que consideren que la llei d’amnistia vulnera són la “invasió de l’exercici de la funció jurisdiccional (articles 66.2 i 117.1, 117.3 i 118) ” i el “dret fonamental d’igualtat davant la llei i no discriminació (article 14)”.

Alguns lletrats de la Comissió de Justícia van donar el gener de 2024, a través d’un informe avançat per La Vanguardia i explicat per Verificat, diverses raons per a dubtar d’aquesta constitucionalitat de la llei. El text incideix, entre altres coses, en què la indeterminació en la llei de l’aplicació de l’amnistia “podria lesionar el principi de seguretat jurídica”.

La “sí constitucionalitat” de la llei

La constitucionalitat de la llei va ser defensada per altres lletrats, en aquest cas del Congrés, el novembre de 2023, en considerar que no existeix una “contradicció palmària” amb la prohibició de concedir indults generals de la Carta Magna. No obstant això, sí que van admetre que segons la interpretació que fes el TC, podria trobar alguns “incompliments” que “no es derivarien d’una lectura directa de cap precepte de la Constitució, sinó d’una interpretació dels mateixos aplicada a la figura de l’amnistia que hauria de dur a terme l’Alt Tribunal”, tal com recull Europa Press.

És una cosa amb la qual coincideix Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla i exlletrat del TC, qui explica a Verificat que la llei no seria inconstitucional perquè “tot el que no està expressament prohibit per cap article en la Constitució, està permès”.

No obstant això, aquest argument ha estat rebatut per l’últim acord adoptat pel Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Argumenten que la Constitució només ha trencat la “continuïtat de l’ordre jurídic preconstitucional”, és a dir, les lleis prèvies a la Constitució, quan “les normes no han pogut ser interpretades conforme a aquesta”. Destaquen que en el cas de l’amnistia de 1977, els efectes de la norma ja havien s’havien produït fins i tot abans que entrés en vigor la Constitució, per la qual cosa “mancaria de tot fonament declarar la nul·litat d’una normativa la ineficàcia de la qual ja era irreversible”.

Així mateix, Urías assegura que quan s’estava redactant la Constitució, la comissió encarregada d’elaborar-la va triar expressament no incloure el règim de l’amnistia, és a dir, la forma en la qual es concedeix. “No van decidir que no era possible, sinó que la Constitució no s’anava a pronunciar, després implícitament acceptaven que l’amnistia és possible”, apunta.

Urías defensa un tercer argument de caràcter històric en el qual afirma que “en els més de 40 anys que portem de Constitució s’han aplicat diverses amnisties, tant fiscals com d’altres tipus, i ningú ha pensat que fos inconstitucional”. La veritat és que s’han promogut tres amnisties fiscals a Espanya. Dos, la de 1984 i la de 1991, van resultar constitucionals, mentre que una, precisament impulsada pel Partit Popular el 2012, va acabar considerada inconstitucional.

El exlletrat fa referència explícita a l’amnistia de 1977: “L’aproven les mateixes Corts que aproven la Constitució, que aproven alhora una llei d’amnistia, perquè s’admeti durant la vigència de la Constitució. Si és contrària a la Constitució, però anterior, no s’aprovava”.En aquesta mateixa línia, el lletrat Fernando Galindo, secretari general del Congrés, va al·legar que la llei “guarda, des del punt de vista de la seva estructura, una similitud molt més clara amb la Llei d’amnistia de 1977”.

L’informe de la Comissió de Venècia

La Comissió de Venècia, formada pels països membres del Consell d’Europa, va emetre, el passat divendres 15 de març, un dictamen sobre la proposició de llei d’amnistia. En aquest informe, l’òrgan d’experts no es posiciona sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia ni sobre l’adequació de la mateixa al dret europeu, concepte que vam analitzar a Verificat al març.

La Comissió de Venècia considera que la llei d’amnistia cobreix un període molt ampli i creu que hauria de “delimitar-se temporal i materialment” (pàgina 26). Igualment, recomana una aprovació “per majoria qualificada i una tramitació que no sigui d’urgència” (pàgina 27). A més, destaca que “una amnistia no ha de dissenyar-se per a beneficiar a determinats individus”.

La llei d’amnistia espanyola recopila referències a textos constitucionals en països veïns com Itàlia, França o Portugal, on s’ha aplicat aquesta mesura. Així, el dictamen de la Comissió fa també una “anàlisi comparativa de les provisions constitucionals i legislatives existents sobre amnisties” a 54 estats membres de la Comissió. L’informe explica (pàgina 8) que “tots els ordenaments jurídics preveuen instruments per condonar les penes […]. Avui dia, el poder de no castigar o d’alleujar el càstig està més articulat i es comparteix entre els poders legislatiu i executiu del govern”. El Consell d’Europa considera en aquest informe que l’excepció a la sentència dels tribunals és “conseqüència lògica de l’eliminació retrospectiva de la responsabilitat penal” (pàgina 27).

L’informe defineix tres categories depenent de la forma en la qual els diferents estats recullen l’amnistia: 1) a la seva Constitució; 2) la Constitució recull els indults, no l’amnistia; 3) No hi ha previsions constitucionals, però la consideren acceptable i l’han realitzat en ocasions específiques i/o han reconegut la seva admissibilitat en la seva legislació.

A l’espera d’una resolució del TC

Davant la disparitat d’opinions, només podrà dictar sentència el Tribunal Constitucional, òrgan competent “del recurs i de la qüestió d’inconstitucionalitat contra lleis, disposicions normatives o actes amb força de llei de l’Estat i de les comunitats autònomes”.

El Senat considera que la llei d’amnistia és una reforma parlamentària encoberta i que, com a tal, el procediment d’aprovació hauria de ser diferent. És per això que ha plantejat un conflicte institucional amb el Congrés, el qual disposa d’un mes per rectificar si així ho considera. Si no ho fa, la Cambra Alta podrà acudir al Tribunal Constitucional amb l’objectiu de frenar la tramitació parlamentària de la llei, segons explica la llei orgànica del TC.

En aquest moment, serà quan el TC emeti una sentència per a determinar si les Corts Generals poden dur a terme o no la llei d’amnistia i per a resoldre la resta de qüestions que es podrien considerar inconstitucionals.