Avortaments i anticonceptius, dianes de la desinformació contra els drets reproductius de les dones

Imatges descontextualitzades d’avortaments, publicacions sobre suposades síndromes sense reconeixement científic o alarmes infundades sobre efectes no demostrats de la píndola anticonceptiva proliferen a les xarxes socials, amb un degoteig desinformatiu constant que es dispara en moments d’actualitat informativa. Lluny de tractar-se d’un fenomen aïllat, són peces d’una narrativa molt present a internet en cercles contraris a l’avortament, que sovint recorren a la desinformació per justificar els seus arguments.

Darrere de la desinformació sobre l’avortament, els anticonceptius i la llibertat sexual hi ha un mateix relat de fons: la idea que la llibertat per decidir com i quan tenir fills o exercir la sexualitat sempre té un cost ocult per a les dones, sigui físic, psicològic, moral o social. En molts casos, els continguts combinen la desinformació amb experiències personals negatives de persones que apel·len els sentiments de l’audiència. 

Els raonaments mèdics no neguen possibles experiències negatives, però sí que permeten diferenciar entre els riscos reals, degudament documentats i contrastats, i els mites o alarmes que circulen sense cap base científica. 

Imatges enganyoses d’avortaments per exagerar el procediment

Un dels focus de la desinformació contra els drets reproductius és el dret a l’avortament. Amb l’objectiu de desincentivar la decisió d’interrompre l’embaràs, aquesta narrativa alerta de perills no demostrats sobre la salut de la dona i exagera el que aquest procediment suposa per al fetus. 

N’és exemple una sèrie de vídeos recollida per Verificat on es barregen imatges d’avortaments fora de context o directament falses amb advertències i missatges sense fonament científic sobre l’abast del procediment, qüestionant-ne l’ètica amb imatges manipulades. Els analitzats vídeos sumen més d’1,2 milions de reproduccions a Instagram, Tiktok, X i YouTube.

Una d’aquestes imatges mostra un fetus de 20 setmanes, donant a entendre que els procediments en aquesta etapa de la gestació són comuns. A Espanya, però, la interrupció voluntària de l’embaràs està reconeguda només fins a les 14 setmanes i el 96% dels casos es donen abans d’aquesta data. 

Un altre exemple és fer passar per habitual la tècnica de la dilatació i evacuació que consisteix a extreure el fetus amb pinces a través del coll uterí prèviament dilatat. A Espanya, aquesta situació només es dona en el 8,6% de les ocasions, ja que s’utilitza habitualment per a interrompre embarassos en el segon trimestre. En entorns castellanoparlants de la xarxa X es va viralitzar un vídeo que procedia de Live Action, un grup antiavortista dels Estats Units.

El fals fetus que lluita contra les pinces quirúrgiques

La manipulació més important ve d’un vídeo que fa anys que circula on apareix una ecografia on el fetus apareix resistint i esquivant les pinces quirúrgiques que el volen extreure. Es comparteix com si fos una gravació mèdica real per defensar que els fetus són conscients del procediment i que l’intenten impedir activament. 

En realitat, es tracta d’una recreació cinematogràfica de la pel·lícula antiavortista Unplanned (2019), i metges especialistes entrevistats per DW Fact Check, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificadors, coincideixen que l’escena no reflecteix els moviments fetals durant un avortament.

No hi ha consens científic absolut sobre si el fetus sent dolor o no, però sí que la comunitat científica coincideix que això requereix connexions formades entre el cervell i el tàlem. Segons els instituts d’obstetres i ginecòlegs dels Estats Units i el Regne Unit, aquestes connexions no es formen fins ben entrada la gestació, a partir de la setmana 24, quan a Espanya ja fa deu setmanes que no es pot avortar de manera voluntària.

La síndrome post avortament, viral però sense cap base científica

A banda d’exagerar les implicacions d’un avortament per al fetus, la desinformació contrària al dret a l’avortament també alerta de suposades conseqüències psicològiques per a la persona que s’hi sotmet.

És el cas de l’anomenada síndrome post avortament, un suposat tipus d’estrès posttraumàtic que, segons asseguren diversos missatges, podria causar depressió, ansietat, culpabilitat o més risc de pensaments de suïcidi. A xarxes es poden trobar desenes de vídeos i missatges defensant que és real, i s’utilitza com a argument per a limitar el dret a interrompre l’embaràs.

Tanmateix, aquesta síndrome no té base científica; no està inclosa en els principals manuals que recullen els trastorns mentals. Un article de l’Associació Americana de Psicologia del 2022 conclou que “més de 50 anys de recerca internacional” permeten afirmar que l’avortament no està relacionat amb problemes de salut mental.  

Un estudi clau, del 2018, va concloure que el sentiment més comú a llarg termini entre les dones que van tenir l’avortament va ser l’alleujament, i el 99% consideraven cinc anys després que la decisió havia estat la correcta, fet que no nega que algunes van reportar haver sentit pena, penediment o culpa a l’hora de decidir.

Aquest diagnòstic inventat va arribar a les institucions. A finals del 2025, l’Ajuntament de Madrid va aprovar una iniciativa de Vox per la qual caldria informar les dones que vulguin avortar d’aquest suposat risc. Després que el PP hi votés a favor, l’alcalde popular José Luis Martínez-Almeida va admetre que aquesta “síndrome” no era una “categoria científica reconeguda” i va retirar la mesura.

Mites per desincentivar els anticonceptius hormonals

Una altra cara de la desinformació sobre l’autonomia corporal ataca els mètodes anticonceptius intentant generar desconfiança cap a la seva seguretat.

Un exemple d’aquesta desinformació és la creença que els anticonceptius hormonals provoquen infertilitat a llarg termini, impedint l’embaràs fins i tot un cop es deixen de prendre. Tanmateix, no hi ha evidència clínica que demostri que sigui el cas a llarg termini. Els mètodes com la píndola, l’anella vaginal o el pegat inhibeixen l’ovulació únicament durant el temps en què s’utilitzen, de manera reversible, i un cop es retiren el cos torna al cicle menstrual normal. 

«Els anticonceptius hormonals poden causar infertilitat«

És cert que alguns mètodes, com l’anticonceptiu injectable de progestàgens, poden comportar un petit retard ocasional en la recuperació de la fertilitat a causa de la seva acumulació en teixits i una eliminació més lenta, però el consens científic coincideix en que aquest retard no té efecte ni en l’èxit dels embarassos posteriors ni en la salut dels nadons. Els experts consultats per Verificat remarquen que el principal factor que redueix la fertilitat no és l’ús d’un anticonceptiu hormonal, sinó l’edat, i que confondre’ls porta moltes dones a atribuir a l’anticoncepció dificultats reproductives que, en realitat, responen al pas del temps. 

A les xarxes socials també són habituals els missatges que destaquen una vinculació dels anticonceptius hormonals combinats (estrògens i progesterona) amb el càncer. L’associació és un “risc relatiu” de desenvolupar càncer de mama si es mescla amb altres factors, tal com explica el protocol de la Societat Espanyola de Contracepció. De fet, l’OMS la considera un risc cancerigen de tipus 1, tot i que també assenyala que redueix el de patir càncer d’ovari, endometri i còlon.

La píndola anticonceptiva, com qualsevol altre fàrmac, no és lliure d’efectes secundaris. En el cas dels combinats hormonals (estrògens i progestàgens) poden anar des de les nàusees i els vòmits (10% dels casos) a la hipertensió (5%), alteracions de l’estat d’ànim (2%) i trombosis (menys de l’1%). 

Una altra de les idees desinformadores més habituals afirma que els mètodes anticonceptius fan el mateix efecte que un avortament, és a dir, que interrompen l’embaràs. En realitat, ni els mètodes barrera, ni les hormones, ni els dispositius intrauterins (DIU), ni la vasectomia o la lligadura de trompes ho fan, ja que en tots els casos s’actua abans que hi hagi un embaràs, bloquejant l’arribada dels espermatozoides o inhibint l’ovulació.

«Tots els anticonceptius en realitat són abortius o compleixen ambdues funcions (excepte els preservatius)«

El raonament d’aquests missatges parteix de que alguns mètodes anticonceptius poden, sobre el paper, dificultar la implantació en l’úter de l’òvul fecundat. Això pot constituir un avortament d’acord amb l’ideari d’alguns sectors de la població, però no per la comunitat científica: un embaràs només està consolidat un cop l’embrió ja s’ha implantat en l’úter. 

Tots aquests missatges que atribueixen suposats efectes secundaris o mecanismes d’acció sense fonament poden tenir efectes en la vida de les persones, en la llibertat de prendre decisions sobre sexualitat i reproducció de manera informada i en el seguiment de tractaments indicats per professionals de la salut. 

Els drets reproductius com a vehicle de la conspiració del “Gran Reemplaçament”

Part d’aquests grups no conceben els avortaments com una decisió individual, sinó que els vinculen a dinàmiques demogràfiques que afecten a tot el continent i els utilitzen per responsabilitzar les dones que decideixen avortar d’un suposat declivi d’Occident.

Concretament, hi ha usuaris que presenten l’avortament com una eina deliberada que causa la baixada natalitat que es registra actualment a la majoria del món occidental. El vinculen a la teoria de la conspiració del Gran Reemplaçament, segons la qual els governs i les elits europees fomenten la substitució demogràfica de la població local per immigrants, principalment musulmans o d’origen africà. Un dels arguments de la teoria, que no té suport empíric i que hem desmentit a Les mentides alimenten l’odi, és que la inclusió del dret a l’avortament als marcs legals busca en realitat una caiguda de la natalitat entre la població local, precisament afavorint aquesta “substitució”.

«Estem en un país en què no es fomenta la natalitat, mentre que entra gent que està substituint, i a sobre em dius que avortar és [tan senzill] com anar al Mercadona.»

La baixada de la natalitat és un fenomen demogràfic mundial que no es pot atribuir únicament a la legalització de l’avortament. Estudis assenyalen factors socioeconòmics relacionats amb el cost de tenir descendència, culturals, com l’entrada de la dona al mercat laboral i la reordenació de les prioritats vitals, i biològics i mediambientals, com els efectes de la contaminació sobre la salut reproductiva.

Els territoris dels Estats Units que han prohibit l’avortament lliure han viscut petits augments de l’1% en el nombre de naixements, segons un estudi nord-americà. Aquest creixement es va donar sobretot en els estats amb sistemes sanitaris i de serveis socials menys desenvolupats; la investigació assenyala un potencial eixamplament de desigualtats socials causat per la prohibició a avortar.

En tot cas, aquestes prohibicions també comporten riscos per a les persones gestants, ja que moltes acaben recorrent als avortaments clandestins. Un informe de l’ONU explica que el 60% dels embarassos no desitjats s’interrompen voluntàriament, i que el 45% de tots els avortaments són insegurs. Les pràctiques insegures, habituals en contextos de clandestinitat i prohibició, causen entre el 5% i el 13% de les morts maternes registrades al món.

Reportatge elaborat per Ariadna Mañé, Marc Masip, Ona Sindreu Cladera i Alba Tobella.