Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

Solucions

Davant les evidències que certs usos dels telèfons mòbils i les xarxes socials poden tenir efectes perjudicials durant la infància i l’adolescència, són diverses les solucions que es proposen per contrarrestar-los. Més enllà de limitar el temps de les pantalles per dedicar-lo a altres activitats, moltes mesures que es plantegen van precisament dirigides limitar l’accés a aquestes plataformes, reformar-les o exigir responsabilitats a les empreses que les gestionen.

Des de la comissió de psiquiatria sobre la salut mental en joves de The Lancet, assenyalen que cal “un moviment transformador urgent […] per abordar adequadament la crisi de la salut mental juvenil” que tingui en compte els impactes de “l’auge dels telèfons intel·ligents, les xarxes socials i l’augment del temps dedicat als dispositius digitals i les noves tecnologies (sobretot en la IA)” i, entre diverses mesures, recomanen “desenvolupar polítiques per limitar els danys causats a la salut mental juvenil per les plataformes de xarxes socials i els telèfons intel·ligents”.

Prohibició, una solució real?

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat el 16 de setembre de 2026 que prohibirà l’accés a les xarxes als menors de 13 anys, i que fins als 15 anys només es podran crear comptes sota supervisió parental amb restriccions, com per exemple, límit de temps. Espanya, pel seu compte, havia anunciat a principis d’aquest 2026 la prohibició de l’accés a les xarxes socials a tothom amb una edat per sota dels 16 anys.

Aquestes mesures s’alineen amb les de països com Austràlia, pioner a limitar l’edat d’accés per “protegir els joves australians de les pressions i els riscos als quals poden estar exposats” tant pel disseny d’aquestes plataformes que “els animen a passar més temps davant de les pantalles” com el “contingut que pot perjudicar la seva salut i benestar”.

Tanmateix, com hem explicat des de Verificat, la comunitat científica encara no ha estudiat els possibles efectes d’una prohibició d’aquestes característiques i són mesures que ara com ara no compten amb un consens científic ampli que les avali, però tampoc que les rebutgi.  

D’una banda, com es recull a la secció Salut Mental d’aquest especial, no hi ha una evidència forta que hagi demostrat causalitat directa entre les xarxes socials i perjudicis concrets. També perquè no està clar que la prohibició es dugui a terme. De fet, a Austràlia el 61% d’adolescents d’entre 12 i 15 anys encara tenen accés a un o més comptes de xarxes socials tot i la prohibició, segons una enquesta a més de 1.000 adolescents feta per la Fundació Molly Rose. A l’informe de l’enquesta, apunten que “en la majoria dels casos, les plataformes no han aconseguit identificar ni eliminar els comptes de menors de 16 anys” i que la mesura “corre el risc d’oferir als progenitors una falsa sensació de seguretat”.

Un document de treball de la Universitat de Chicago, que va trobar que només un de cada quatre dels més de 700 joves enquestats d’entre 14 i 15 anys a Austràlia complia amb la prohibició, assenyala que “perceben qui compleix com a menys popular que qui no compleix” i apunten que per millorar el grau de compliment amb la mesura caldrà “combinar la prohibició amb instruments que actuïn directament sobre les normes socials i els incentius individuals”.

S’hi suma ara l’evidència d’un estudi observacional de seguiment a prop de 400 adolescents publicat aquest mes de juny a la revista BMJ i que corrobora que “es van trobar poques proves de reduccions substancials immediates en l’ús de les xarxes socials per part d’adolescents menors de 16 anys” i que el 85% hi continuava tenint accés.

Ara bé, més enllà de si la prohibició es compleix, el cas australià és massa recent per tenir resultats sòlids sobre els beneficis a llarg termini que pugui tenir en la població infantil i adolescent. Tanmateix, en salut pública, “l’estàndard de decisió mai ha estat la certesa causal absoluta, sinó la convergència d’evidència suficient per justificar una acció preventiva proporcionada”, apunta l’informe de 2026 de la Plataforma Control Z, citant textos de l’epidemiòleg britànic Austin Bradford Hill. Aquesta mena de polítiques s’adopten seguint el principi de precaució, establert com a 15è principi a la declaració de Rio de les Nacions Unides en relació amb el medi ambient. Segons aquest, “quan hi hagi un perill de dany greu o irreversible, la manca de certesa científica absoluta no hauria d’utilitzar-se com a motiu per postposar l’adopció de mesures eficaces”. L’Organització Mundial de la Salut també sosté, de manera anàloga, que la incertesa científica no hauria de retardar l’establiment de mesures per garantir la protecció sanitària.

Aquest criteri ja ha guiat la implementació d’altres regulacions, com les restriccions en l’ús de certs pesticides o de possibles disruptors endocrins com el bisfenol A (BPA).

Mesures a casa per limitar les pantalles

Què miren els infants i com ho miren ha canviat de manera dràstica durant els últims 20 anys, ara que els smartphones i les pantalles són molt més comuns a les llars; el 2006 només un 55,9% dels habitatges tenien ordinador, i un 87,2% tenien un telèfon mòbil, mentre que el 2025 el percentatge de llars amb ordinador es va enfilar fins al 83,8% i pràcticament no hi ha cap llar sense smartphone (són el 99,4%), segons dades de l’INE.

L’ecosistema digital actual, format per la televisió, Internet, les xarxes socials, els videojocs i els assistents interactius, inclou “dissenys basats en la participació que són immersius, omnipresents i mercantilitzats”, assenyala la declaració de polítiques de l’Acadèmia Americana de Pediatria Ecosistemes digitals, infants i adolescents (2026), que inclou un seguit de recomanacions per a famílies, professionals, indústria digital i responsables polítics per “promoure un ecosistema digital més centrat en l’infant” . 

Les recomanacions oficials del Ministeri de Joventut i Infància, per exemple, són clares: zero pantalles fins als tres anys i un ús pràcticament nul fins als sis. Des del Col·legi de Metges de Barcelona, fins i tot, es demana evitar l’ús del mòbil en el moment d’alletar el nadó per prioritzar el contacte visual i l’expressivitat amb la criatura.

En la mateixa línia, des de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) també s’han publicat un conjunt de recomanacions similars per a famílies i infants segons les edats que com a línies generals inclouen: 

• Fer un bon ús dels mitjans digitals per fomentar la salut i el benestar

“L’objectiu per obtenir els avantatges i disminuir els riscos que impacten sobre la salut i el benestar és fer un bon ús dels mitjans digitals”, remarca el Pla Digital Familiar de l’Associació Espanyola de Pediatria. Recomanen, per exemple, apagar els dispositius electrònics que ningú estigui fent servir o limitar el temps d’ús de pantalles.

Per contra, un dels usos potencialment perjudicials que més s’ha estudiat és fer servir les pantalles per calmar el malestar en infants petits. Aquesta pràctica s’ha associat amb una major reactivitat emocional i dificultats en la regulació emocional en etapes posteriors del desenvolupament, i s’ha observat que els infants amb menys control emocional utilitzaven les pantalles durant més temps al cap de dos anys de seguiment. A més, una exposició primerenca a pantalles més gran, especialment passiva, prolongada o que substitueixi la interacció persona adulta-infant, s’associa amb pitjors resultats en llenguatge, cognició i cribratges del desenvolupament.

• Crear zones lliures de pantalles i temps de desconnexió

Des de l’Associació assenyalen que la desconnexió “ajuda tota la família a mantenir un equilibri entre allò que està dins i fora de la pantalla i evita riscos com l’abús o les conductes addictives”. Proposen potenciar activitats sense pantalles i evitar el seu ús en el dormitori, bany, a l’hora de menjar, i a les zones de joc.

Una de les mesures que té més evidència científica sobre els seus beneficis és el que es coneix com a “detox digital”, que consisteix en la desconnexió periòdica de les xarxes socials o internet i en estratègies per reduir l’ús de dispositius digitals. De fet, d’acord amb les dades d’Unicef Espanya, més de la meitat d’adolescents, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, manifesten certa necessitat de desconnexió digital.

Un assaig controlat aleatoritzat va demostrar com eliminar l’accés constant a internet a través dels smartphones durant 2 setmanes podia afectar el funcionament psicològic i millorar la salut mental, el benestar subjectiu i la capacitat objectivament mesurada de mantenir l’atenció. “Quan les persones no tenien accés a internet mòbil, passaven més temps socialitzant presencialment, fent exercici i estant en contacte amb la natura”, assenyala l’estudi.

La reducció del temps de pantalla en infants també té els seus beneficis, com demostra aquesta metaanàlisi d’assajos clínics aleatoritzats d’intervencions per reduir el temps de pantalla entre els 0 i 7 anys a la Xina. Altres intervencions controlades també han demostrat que reduir l’ús de pantalles millora el son en infants d’entre 16 i 30 mesos i disminueix els problemes de comportament internalitzants i millora les interaccions socials positives tant en infants com en adolescents.

Sobre l’accés a les xarxes, també una metaànalisi de 32 assajos controlats aleatoritzats va concloure que “hi va haver una associació significativa entre la restricció de l’ús de les xarxes socials i la millora del benestar subjectiu general”.  

• Tenir oci digital amb contingut de qualitat

L’evidència actual suggereix que alguns continguts, sobretot fantàstics i de ritme ràpid, poden captar fortament l’atenció dels infants i interferir temporalment amb les funcions executives, ja que el cervell dels infants té unes capacitats limitades per processar la informació i controlar l’atenció en comparació amb el de les persones adultes.

Les recomanacions de l’AEP inclouen escollir una programació de qualitat, amb continguts apropiats a l’edat i amb presència adulta sempre que sigui possible, i fomentar l’ús creatiu de les tecnologies en comptes d’un ús passiu.

Reformar les xarxes i plataformes digitals: treure l’atenció del centre

La troballa conceptualment més rellevant de la literatura recent (que el temps total de pantalla no prediu els desenllaços greus, però un patró d’ús addictiu potenciat pel disseny de les plataformes, sí) desplaça la responsabilitat de la conducta individual de menors i famílies cap al disseny de les plataformes.

A partir d’aquesta premisa, són diversos els organismes internacionals que reclamen que els dissenys dels serveis digitals posin al centre els drets i les necessitats d’infants i joves, en comptes que el disseny estigui centrat en captar l’atenció d’usuaris i usuàries. Així ho reclama, per exemple, l’informe de l’OCDE Cap a la seguretat digital des del disseny per a infants que proposa accions com emprar mecanismes de verificació d’edat que funcionin; prevenir i detectar danys; protegir la privadesa i les dades personals dels infants; o facilitar els canals de queixes.

En aquest sentit, l’Acadèmia Americana de Pediatria també fa un seguit de propostes concretes per fer un disseny de les plataformes menys perjudicial per a infants i adolescents.

El paper de la justícia i la legislació per exigir responsabilitats a les plataformes

L’enfocament que responsabilitza les plataformes d’un disseny potencialment perjudicial requereix d’un marc normatiu que el reguli. És amb aquesta idea que, dins de l’Agenda Digital de la UE, el Consell Europeu va aprovar la Llei de Serveis Digitals (DSA, de l’anglès Digital Services Act) el 2022. 

La DSA té com a objectiu “protegir l’àmbit digital de la difusió de continguts il·lícits i garantir la protecció dels drets fonamentals dels usuaris”, i introdueix obligacions de transparència i diligència a serveis en línia, incloses les xarxes socials. Concretament, la normativa marca un seguit de normes de necessari compliment per les grans plataformes en línia (VLOP en anglès) i els grans motors de cerca (VLOSEs en anglès) que tinguin més de 45 milions d’usuaris i usuàries mensuals a la UE.

Segons estableixen els articles 34 i 35, aquestes grans plataformes són responsables de detectar i mitigar “riscos sistèmics” que es derivin del seu disseny o funcionament, com ara “qualsevol efecte negatiu real o previsible en relació amb la protecció de la salut pública i els menors i les conseqüències negatives greus per al benestar físic i mental de la persona”. 

La llista de les plataformes que la Comissió supervisa sota la DSA inclou el maig de 2026 un total de 24 plataformes digitals i 2 motors de cerca. Un cop s’inclouen en aquesta llista, aquests serveis digitals tenen quatre mesos per complir amb la DSA.

Sota aquest marc, la Comissió Europea ja ha iniciat investigacions i ha publicat informes preliminars que apunten que les plataformes infringeixen la DSA per diferents motius. El febrer de 2026 va assenyalar (de manera preliminar) que TikTok no ha avaluat ni mitigat l’impacte perjudicial de funcions addictives (com ara l’scroll infinit, la reproducció automàtica, les notificacions push i el seu sistema de recomanació altament personalitzat) en el “benestar físic i mental d’usuaris i usuàries, inclosos menors i adults vulnerables”.

L’abril de 2026 un altre informe preliminar assenyalava que Instagram i Facebook de Meta també incompleixen la DSA per no identificar, avaluar i mitigar diligentment els riscos que suposa que menors de 13 anys accedeixin als seus serveis.  Al juliol de 2026, la Comissió va anar un pas més enllà i va trobar de manera preliminar que el disseny addictiu d’Instagram i Facebook, similar al de TikTok, també incompleix la DSA.

També s’han iniciat diligències contra X (antic Twitter), per l’ús de Grok en la creació i difusió de material que representava abús sexual infantil. Paral·lelament, la fiscalia de París també ha obert una investigació aquest 2026 contra X per càrrecs que inclouen complicitat en la possessió i distribució d’imatges d’abús sexual infantil i recopilació il·legal de dades personals, segons informa Associated Press.

Les accions legals que s’han dut a terme fins ara, però, són poques i es basen en sancions econòmiques. És el cas de la multa de 120 milions d’euros a X pel “disseny enganyós de la seva «marca de verificació blava», la manca de transparència del seu repositori de publicitat i la manca d’accés a dades públiques per a investigadors i investigadores”, expliquen en la nota de premsa de la Comissió Europea.

Entre els experts en dret digital, la DSA ha donat lloc a interpretacions contradictòries: alguns actors esperaven que fos més exigent, mentre que altres afirmaven que les obligacions proposades no estan justificades, tal com apunta una anàlisi de la Universitat de Bologna i la Universitat d’Oxford de la literatura al respecte.

Una de les crítiques a la normativa actual és la falta de concreció terminològica dels riscos i que, en lloc d’abordar directament la vulneració dels drets fonamentals, únicament exigeix a les empreses que n’avaluïn els efectes negatius. De com aquest enfocament pot beneficiar les grans tecnològiques a l’hora d’adaptar-se a la normativa sense renunciar als seus interessos també n’adverteix l’experta Rachel Griffiths a la revista European Law Open de la Cambridge University Press.

El debat sobre com s’aplica la DSA i quins beneficis tindrà en la ciutadania europea encara està obert i és necessari, apunten en l’anàlisi, ja que pot servir d’exemple perquè altres països fora de la UE també regulin els serveis digitals i es redueixin els riscos potencials de manera global, però especialment entre les poblacions més vulnerables.