Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

Dades

Espanya és el quart país europeu que més visita TikTok, tant en nombres absoluts de perfils actius al mes com pel que fa a nombres relatius a la població, segons l’informe de transparència entre juliol i desembre del 2025 presentat per la pròpia xarxa social a la Unió Europea. Amb una mitjana de 25 milions d’usuaris i usuàries mensuals en actiu, es col·loca només per darrere de França, Alemanya i Itàlia en nombres absoluts. Si mirem en relació amb la població, Espanya se situa per darrere de Xipre, Letònia i Malta, tres països on els comptes actius al mes representen més de la meitat de la població total.

En aquesta línia, segons un estudi de Qustodio, una empresa dedicada a promoure el control parental a través d’una aplicació de mòbil, la xarxa social més popular entre infants i adolescents de 4 a 18 anys és Instagram, però allà on passen més temps és a TikTok, amb gairebé dues hores d’ús diari. Entre el 2024 i el 2025, aquest temps va augmentar mitja hora cada dia. L’estudi, que no té una metodologia transparent ni ha estat revisat per parells, apunta que la segona aplicació amb més minuts és Instagram, seguida de Pinterest, X, BeReal i Reddit.

La gran majoria d’adolescents fan servir les xarxes socials d’una manera més aviat passiva, per navegar-hi, comunicar-se i compartir els continguts que hi troben amb altres persones, més que no pas de forma creativa. Així ho apunten les dades d’una enquesta de l’OCDE sobre els usos que fan dels dispositius digitals els i les estudiants de 15 anys. A Espanya, un 96,5% fa servir els seus dispositius per navegar a les xarxes socials, i un 84,3% per comunicar-se amb altres. En canvi, només un 60,2% fan servir els seus dispositius per crear o editar el seu propi contingut. 

Les xarxes són la principal manera d’informar-se

Les dades del Digital News Report, del Reuters Institute del 2025 apunten que les xarxes socials són la principal font de notícies per a joves d’entre 18 i 24 anys, i que les consumeixen sobretot en format audiovisual.

Instagram (30%) i TikTok (22%) són les úniques amb una tendència creixent com a plataformes preferides per al consum de notícies, i lideren la llista juntament amb YouTube (23%), que es manté estable. Les plataformes que donen més pes al text com X (20%) o WhatsApp (15%) es mantenen constants, mentre que Facebook (16%) cau.

L’informe també assenyala que només un 24% de joves consumeix les notícies directament en webs i aplicacions dels mitjans de comunicació (fa 10 anys, la xifra era del 36%). Una de les conseqüències d’aquest canvi és que moltes persones accedeixen a les notícies de manera menys intencionada i més circumstancial, assenyalen. 

Per a la majoria, el mòbil arriba abans del 12 anys

Tenir mòbil no implica necessàriament accedir a les xarxes, i a la inversa, però són dos debats que van de la mà. El mòbil és, amb diferència, la porta d’entrada majoritària al consum digital: el 92,8% de les persones es connecta a Internet a través d’aquest dispositiu, segons l’enquesta “Navegantes en Red” de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC). En aquest sentit, les dades sobre l’edat d’accés al primer mòbil ajuden sovint a contextualitzar quan comença, a la pràctica, l’exposició als continguts de les xarxes socials. 

Actualment, a Espanya, l’accés al primer smartphone es produeix abans dels 12 anys. Un estudi publicat l’any 2025 amb dades de 31 centres educatius gallecs el situa concretament als 11,7 anys, just al pas de primària a secundària, mentre que l’informe d’Unicef avança l’edat del primer smartphone fins als 10,8 anys (11,02 en el cas de Catalunya).

En les seves últimes recomanacions, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) indica que entre els 7 i els 12 anys els dispositius haurien d’utilitzar-se sempre sota supervisió i mai més d’una hora diària, comptant tant tasques educatives com moments d’oci. L’AEP, de fet, no parla de l’accés al primer mòbil amb internet (smartphone) fins a la franja dels 13 als 16 anys, i recomana endarrerir-lo el màxim temps possible.  Tanmateix, més de la meitat d’infants a Espanya disposen ja de telèfon mòbil propi als 12 anys, segons l’INE.

Ara bé, les dades mostren que entre el 2021 i el 2025 s’ha endarrerit molt lleugerament l’edat del primer mòbil, i els percentatges d’infants i adolescents amb mòbil a cada edat, especialment entre els de 10 i 11 anys, son alguns punts inferiors. 

Històricament, l’edat del primer mòbil ha estat inferior en noies que nois, a excepció del 2023.

El temps davant les pantalles: més enllà de les xarxes i el mòbil

Les xarxes socials i els mòbils centren la major part d’un debat que, en els darrers anys, girava entorn al temps que passen infants i adolescents davant les pantalles: tots aquells dispositius electrònics que permeten el consum de continguts audiovisuals, eminentment digitals. Segons el darrer Eurobaròmetre (juny 2026), adolescents europeus d’entre 13 i 18 anys passen una mitjana de 4,5 hores entre setmana i 6,1 hores els caps de setmana davant de pantalles.

De fet, més de la meitat d’adolescents de 15 anys a Espanya passen més de 30 hores setmanals davant aquests dispositius tant per oci com per aprendre, segons l’informe de l’OCDE sobre la vida de menors en l’era digital publicat el març del 2025. Són pràcticament les mateixes hores davant una pantalla que a l’escola.

Si ens fixem en l’ús que hi donen, el 32% passen més de 20 hores a la setmana davant de les pantalles per activitats relacionades amb el seu aprenentatge, mentre que el 43,6% dedica aquest mateix temps a l’oci.

El mòbil i la televisió, els més utilitzats

El mòbil i la televisió són els dispositius més utilitzats per menors a Espanya, per davant de les videoconsoles, els ordinadors d’escriptori, els portàtils i els rellotges intel·ligents.

En aquesta línia, un estudi longitudinal de la Fundació Gasol eleva la dada i evidencia que els nens i nenes de 8 a 16 anys d’Espanya passaven el 2025 una mitjana de gairebé 5 hores (4 hores i 53 minuts) al dia davant d’una pantalla (que pot ser el mòbil o la televisió) entre setmana, i els caps de setmana aquesta xifra augmentava fins a les 6 hores i 18 minuts. Aquest informe permet comprovar que, des del 2022, el consum de pantalla ha augmentat de mitjana en 100 minuts al dia entre setmana i 90 minuts durant el cap de setmana. 

Gran part de la recerca s’ha centrat a estudiar el temps total passat davant de les pantalles i els possibles efectes que això pot tenir, però estudis més recents han donat més pes a aspectes concrets del seu ús, tal com recull amb més detall l’apartat Salut Mental. 

Primers contactes amb les pantalles digitals

És més complicat trobar dades sobre els infants més petits. Algunes expertes, de fet, qüestionen que s’exposi els infants a les pantalles per estudiar-ne els efectes, mentre que les autoenquestes sobre el temps d’ús dels dispositius són difícils de dur a terme en aquestes edats.

No obstant això, un estudi liderat per una infermera de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) conclou que el 68% de menors de 12 anys partícips de l’enquesta van tenir el primer contacte amb pantalles digitals abans dels dos anys i que el 61% dels infants miren pantalles mentre mengen. L’estudi es va fer amb més d’un miler de famílies al municipi del Prat de Llobregat. 

Més mòbils en joves de famílies amb rendes intermitges

Fa una dècada, els i les adolescents de famílies amb menys ingressos eren qui menys accés al mòbil tenien. Ara, però, la tendència s’ha invertit, segons dades de l’INE del 2025. Els infants i joves d’entre 10 i 15 anys de famílies amb més recursos econòmics (rendes superiors als 4.400 euros al mes) que tenen mòbil representen el 62%. En canvi, en famílies de rendes inferiors als 1.400 euros al mes, la dada puja al 68%. Els grups amb més mòbils, però, corresponen a les rendes intermitges.

A més pobresa infantil, més ús de pantalles

A Espanya, la primera part de l’estudi PASOS (Fundació Gasol) publicada el 2023, diu que hi ha més ús de pantalles per part de l’alumnat de centres educatius situats en una zona censal amb més pobresa infantil que en aquells situats on n’hi ha menys. 

Concretament, en aquelles zones amb un cens amb més pobresa infantil, entre setmana es passen 3 hores i 30 minuts davant de la pantalla, una xifra que augmenta a les 5 hores i 2 minuts durant el cap de setmana. En canvi, les escoles en zones amb menys pobresa infantil tenen un consum de pantalles de 2 hores i 53 minuts entre setmana i de 4 hores i 48 minuts durant el cap de setmana.

L’evidència apunta que les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tendeixen a passar més temps davant de les pantalles. Una revisió sistemàtica del 2015 va concloure que els infants de les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tenien en major freqüència hàbits sedentaris, com menjar davant de la televisió o tenir una televisió a l’habitació. Tanmateix, el mateix estudi deixa clar que no hi ha evidència per concloure que les famílies amb menys ingressos són més permissives amb les pantalles. Revisions més recents com una del 2023 o una altra del 2025 tampoc no han trobat correlació entre factors socio-econòmics i l’actitud dels progenitors davant l’ús de pantalles.