Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents, recopilem l’evidència científica més recent sobre el seu impacte en la salut mental i el desenvolupament, i analitzem les mesures per reduir els efectes perjudicials.
Per Laura Cercós, Marc Masip, Sílvia Pascual i Mariona Pina
16 de setembre 2026
Introducció
La prohibició de les xarxes socials a menors d’edat s’ha convertit en una mesura popular. Seguint les passes d’Austràlia, pionera a limitar l’edat d’accés als menors de 16 anys, la Comissió Europea proposa prohibir l’accés a les xarxes als menors de 13 anys a tots els estats després que governs com l’espanyol, o el francès haguessin anunciat restriccions similars.
Amb la intenció de protegir infants i adolescents tant de l’exposició a contingut perjudicial per a la seva salut i benestar, com del disseny addictiu d’aquestes plataformes, el debat ja no se centra només en com afecten les hores d’exposició a les pantalles. Però quina evidència hi ha realment darrere d’aquesta preocupació i com d’efectives poden ser aquestes mesures?
El tema està envoltat de dubtes, mites i soroll que dificulten la presa de decisions, ja sigui en famílies i escoles, com en entorns responsables d’elaborar les polítiques i regulacions pertinents. Verificat ha recollit en aquest especial les darreres dades, estudis i consensos basats en l’evidència científica que contribueixen a tenir un debat lliure de desinformació.
Què se sap i què no dels efectes de les xarxes socials?
Actualment, a Espanya, l’edat d’accés al primer smartphone es produeix abans dels 12 anys, just al pas de primària a secundària. Tot i que això no implica un accés directe a les xarxes, aquests dispositius en són la principal via d’entrada i, com es detalla en la secció de Les dades, l’ús de les xarxes socials per part dels menors d’edat a Espanya i Catalunya és massiu.
Segons l’evidència recollida a l’apartat Salut Mental, el temps total de pantalla no prediu quines conseqüències tindrà en la salut i benestar dels més joves, i no hi ha una evidència forta que hagi demostrat causalitat directa entres l’ús de les xarxes socials i perjudicis concrets, en part perquè el tipus d’estudis que permetrien fer-ho són èticament inadmissibles. Tanmateix, sí que s’han trobat associacions entre un patró d’ús addictiu, potenciat pel disseny de les plataformes, i un empitjorament de la salut mental.
De fet, l’ús intensiu de les xarxes socials contribueix a una caiguda important del benestar en la població de menys de 25 anys, particularment en els i les adolescents dels països de parla anglesa i l’Europa occidental, segons conclou l’Informe Mundial de la Felicitat del 2026 de les Nacions Unides.
La infància i l’adolescència, sobretot entre els 11 i els 15 anys, són dues etapes especialment sensibles als efectes d’aquestes plataformes, que tenen elements com l’scroll infinit (la possibilitat de consumir continguts desplaçant la pantalla sense arribar mai a un final), algorismes personalitzats, notificacions i sistemes de recompensa social que poden reforçar patrons d’ús problemàtic.
En aquestes etapes això pot alterar activitats essencials per al benestar, com el son o l’activitat física, i tenir implicacions en la capacitat d’atenció, aprenentatge i rendiment acadèmic, com detallem a l’apartat Educació.
De la digitalització de les aules a recuperar el valor d’allò analògic
La preocupació sobre aquest tema ha portat els sistemes escolars europeus a aplicar des de prohibicions estrictes fins a l’ús condicional o supervisat del telèfon mòbil dins dels centres educatius.
D’altra banda, l’empitjorament progressiu de l’assoliment de competències bàsiques en matemàtiques, comprensió lectora i ciències entre l’alumnat de 15 anys, al temps que les competències digitals milloraven, ha portat a replantejar quin paper han de tenir les noves tecnologies a les aules. Davant l’evidència que no en tots els casos suposen un avantatge, països pioners en la digitalització educativa a principis de segle com Suècia, Dinamarca o Noruega han pres mesures per limitar la presència de pantalles i tornar a potenciar eines analògiques com els llibres.
A Catalunya, el Departament d’Educació ha restringit completament l’ús dels dispositius mòbils a les etapes d’educació obligatòria a partir del curs 2025-26 i s’ha impulsat el Pla de digitalització responsable que busca mantenir “un ús moderat dels dispositius” i centrar-lo “en aquells usos que realment afavoreixen l’aprenentatge”.
Quines solucions funcionen?
Una de les mesures per fer front als potencials efectes perjudicials de les xarxes ha sigut la prohibició d’accés a menors de 16 anys. El govern espanyol ho ha anunciat seguint el fil d’altres països com Austràlia. Ara bé, encara no hi ha estudis que permetin saber quins beneficis pot tenir aquesta mesura concreta a llarg termini, i si realment s’està complint. Les primeres enquestes al respecte apunten que les plataformes no han aconseguit identificar ni eliminar els comptes de menors de 16 anys i que la majoria d’adolescents encara continuen tenint accés als seus perfils.
La regulació i rendiment de comptes a aquestes plataformes és precisament una altra de les vies per trobar solucions. Des de la Unió Europea, s’ha impulsat la Digital Services Act, un marc normatiu que exigeix a les grans plataformes analitzar els riscos que el seu ús comporta per als usuaris, i emprendre accions per mitigar-los.
En aquest sentit, la Comissió Europea ja investiga TikTok, Instagram i Facebook (ambdues propietat de Meta) per no complir correctament la normativa, i s’han posat sancions econòmiques a X per la seva falta de transparència.
A la secció Solucions, podreu trobar tant aquestes mesures com d’altres basades en l’evidència científica i les recomanacions d’associacions pediàtriques per aplicar a casa.