No és cert que la majoria dels metges públics de Catalunya no tinguin MIR: són un 10%

La contractació de metges estrangers sense Formació Mèdica Especialitzada (MIR) ha sigut un dels punt de més debat sobre la situació actual del sistema de salut públic català. Tant a les xarxes com al Parlament, prolifera la narrativa que els estrangers sense especialitat són majoria, que no necessiten acreditar tanta formació com els espanyols per poder treballar, i que això passa perquè els titulats catalans marxen sistemàticament a països on tenen millors condicions laborals. Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana (AC), ha utilitzat aquest discurs en diverses ocasions, com en una intervenció del 20 de novembre del 2025 al Parlament o en una entrevista a El Món a RAC1 el 22 de setembre, que recentment han tornat a circular a les xarxes, coincidint amb la publicació a principis d’abril del balanç demogràfic Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) del 2025.    

En el clip viral, Orriols defensa que hi ha “12.850 metges estrangers exercint la professió sense el MIR […] mentre [els catalans] paguem una quantitat ingent d’impostos per garantir-nos una sanitat pública i de qualitat” . En una altra ocasió, durant l’entrevista a RAC1 (minut 15:44), la presidenta d’AC va defensar que “la majoria [dels metges estrangers que treballen als hospitals catalans] no tenen el MIR”, missatge que a través de les xarxes s’ha difós amb el lema que “un 50% dels metges de Catalunya no tenen la especialitat homologada”.

La idea que els metges sense MIR representen la majoria dels contractats pel sistema públic no és certa. El debat ha ressorgit en les darreres setmanes perquè el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha publicat recentment que el 52% de les noves col·legiacions del 2025 eren metges sense formació especialitzada reconeguda. Aquesta xifra, però, fa referència al nombre de nous metges que es van col·legiar l’any passat a Barcelona, requisit obligatori per poder exercir la professió. Entre el total de col·legiats actius de la demarcació, la proporció cau al 22%. I pel que fa al sistema de salut públic a tota Catalunya, els metges que no són especialistes i que hi treballen representen al voltant d’un 10%. Això són al voltant de 3.000 dels 31.966 dels metges que treballen al sistema de salut pública (SISCAT) en data del 13 de gener de 2026, segons les dades i estimacions facilitades pel Departament de Salut a Verificat.

“És indecent que tinguem 12.850 metges estrangers exercint la professió sense el MIR mentre [els catalans] paguem una quantitat ingent d’impostos per garantir-nos una sanitat pública i de qualitat.”

Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana

La xifra de 12.850 metges estrangers que menciona Orriols equival al 25% dels metges col·legiats a Catalunya, tal com apunten les dades de l’Idescat i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), però això inclou tant especialistes amb MIR com no especialistes, treballadors dels serveis públics i privats i en actiu i jubilats.

Les dades sobre el grau d’especialització d’aquests professionals no estan centralitzades, ja que el sistema de salut pública català funciona a partir de diversos proveïdors de serveis sanitaris. Per aquest motiu, les xifres de metges sense MIR reconegut que apareixen als mitjans, portals digitals i missatges virals parteixen de dades de col·legiació, les quals sovint engloben tant el sistema públic com privat, i metges en actiu com jubilats. A través de més d’una vintena de peticions de transparència iniciades durant el mes de gener, Verificat ha pogut obtenir les dades dels metges amb especialitat reconeguda i sense que treballen per 18 proveïdors de serveis sanitaris públics. Dels 18.445 metges contractats al servei públic que hem pogut analitzar a data 15 de gener, el 12,05% (2.223) eren metges sense especialitat reconegudes. 

Aquestes dades representen el 58% dels 31.966 metges de la salut pública catalana, i provenen de proveïdors com l’Institut Català de la Salut, l’Hospital Clínic de Barcelona, el consorci que gestiona l’Hospital del Mar de Barcelona, el Sistema d’Emergències Mèdiques o el Consorci Sanitari del Maresme que gestiona l’Hospital Universitari de Mataró, entre d’altres. Verificat no ha obtingut resposta, en canvi, pel Consorci Hospitalari de Vic, l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, i l’Institut Català d’Oncologia. 

Més del 80% dels metges sense especialitat reconeguda estan contractats de forma temporal i principalment en serveis d’atenció primària i urgències. El departament justifica que la contractació de metges no especialistes és una mesura extraordinària en aquells serveis on hi ha dificultats per contractar professionals, i “amb l’objectiu de garantir l’accés a l’atenció mèdica”. Per la seva banda, des de l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OMC), alerten en un informe d’aquest mes de març sobre la creixent normalització de la contractació de metges sense títol oficial d’especialista per ocupar places estructurals.

Les dades obtingudes per petició de transparència, ni les dades facilitades pel departament, no distingeixen per nacionalitat i no permeten saber el percentatge de metges estrangers que tenen especialitat i els que no. 

Verificat ha contactat amb Aliança Catalana per saber la font de les seves dades, però en el moment de la publicació no han respost.

D’on surt la dada del 50% de metges sense MIR?

Segons l’últim balanç del Col·legi de Metges de Barcelona, 1.298 de les noves col·legiacions (el 52,5 %) són metges que s’han incorporat al mercat de treball sense disposar de títol d’especialista reconegut i sense perspectives de tenir-lo a curt i mitjà termini. D’aquests, 1.100 col·legiats (el 85%) són metges que van cursar els estudis de Medicina en universitats estrangeres.

A Barcelona, el total de metges sense especialitat reconeguda que treballen en serveis assistencials tant públics com privats de Barcelona són 7.284, el 22,3% del total de col·legiats en edat activa (menors de 66 anys). “Contribueixen a sostenir un sistema de salut que, de fet, està dissenyat per funcionar amb perfils de metges especialistes”, assenyala el CoMB en una nota de premsa. Des del departament de premsa del CoMB remarquen a Verificat que aquestes xifres inclouen tant els metges que no han obtingut una especialitat, com aquells que l’han cursat en altres països, però no la tenen homologada.

Per tal de poder exercir la professió mèdica, el marc legal espanyol requereix que els metges acreditin el títol oficial de Medicina (Llei 44/2003) i estar col·legiat (Reial Decret 1018/1980). La manca d’especialitat reconeguda i homologada no impedeix, per si sola, l’exercici de la medicina, però acreditar el títol d’especialitat és necessari per poder ocupar places de metge especialista, segons explica l’OMC en l’“informe sobre l’exercici a la sanitat pública i privada de metges sense títol oficial d’especialista”. Tanmateix, assenyalen des de l’OMC, alguns exerceixen funcions equivalents a aquestes places, formalment contractats com a generalistes o sota denominacions que eviten la menció expressa a l’especialitat.

El departament de premsa del Departament de Salut va explicar aquest mes de gener a Verificat que “el sistema públic de salut presenta, a vegades, dificultats per cobrir determinades especialitats en zones concretes”. Justifiquen que, quan no és possible contractar metges amb especialitat mitjançant incentius econòmics i altres “accions coordinades que permetin reduir aquesta necessitat”, “els proveïdors contracten metges sense especialitat MIR de manera extraordinària”.

L’informe de l’OMC, per la seva banda, assenyala que aquesta praxi és “estructural i ordinària” en la sanitat pública espanyola i “planteja un problema de legalitat administrativa”, ja que desdibuixa els requisits que estableix  en desdibuixar els requisits que marca l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.

Metges sense MIR amb contractes temporals, sobretot en atenció primària

Dels 2.223 metges sense especialitat reconeguda que hem pogut analitzar a Verificat, 1.857 estan contractats al sistema públic de forma temporal. Són quatre de cada cinc (el 83%), mentre que els contractes d’aquesta mena entre els especialistes són només el 24% (3.904).

Aquest metges llicenciats o graduats en Medicina, degudament col·legiats, que no tenen títol oficial d’especialista, exerceixen funcions assistencials estructurals sobretot en atenció primària i en determinats serveis hospitalaris, segons constata l’informe de l’OMC.

Les dades analitzades per Verificat, si bé representen el 58% del total de contractes del sistema de salut pública català, mostren que els metges sense formació especialitzada reconeguda efectivament treballen majoritàriament en serveis d’atenció primària (1.193, el 54%).
Per darrere es troben els qui treballen en serveis d’urgències i emergències. Concretament, en centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), amb 196 metges sense especialitat (el 9%); en serveis d’urgències generals, 180 (el 8%); i en emergències mèdiques, 111 (el 5%).

L’ICS, el major proveïdor, amb un 13% de metges no especialistes

El CatSalut treballa amb diversos proveïdors de serveis sanitaris, entre els quals l’Institut Català de la Salut (ICS) és el majoritari, amb centres com l’Hospital Universitari Vall d’Hebron o l’Hospital Universitari de Bellvitge. Aquesta entitat té 11.192 metges en plantilla, segons les dades a les quals ha tingut accés Verificat, el 13,38% d’ells, sense especialitat reconeguda.

La gran majoria d’aquests professionals treballen en atenció primària (1.103, el 74%) i, en segon lloc, a força distància, en centres d’urgències d’atenció primària (196, 13%).

El 96% dels contractes dels metges sense especialitat a l’ICS són temporals, segons les dades obtingudes, mentre que el 75,74% dels contractes de metges amb especialitat són indefinits.

Cal homologar el títol de Medicina per poder treballar

El procés d’homologació del Grau en Medicina (requisit indispensable per exercir juntament amb la col·legiació) és competència del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Segons detalla el web del Ministeri, per tal que un títol pugui ser homologat, cal que compleixi, entre d’altres, els requisits següents:

1. Criteris d’avaluació acadèmica segons els criteris establerts per a l’homologació en medicina per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA). Per exemple, acreditar cinc anys d’estudis i almenys 360 crèdits, i un mínim de 1.350 hores de pràctiques. El grau de medicina a la Universitat de Barcelona té una durada de sis cursos, 360 crèdits, i 600 hores de pràctiques curriculars, amb l’opció de fer fins a 500 hores més de pràctiques extracurriculars. 
2. Cal que el títol incorpori les competències i mòduls establerts a l’Ordre ECI/332/2008.

És necessari demostrar un nivell de castellà equivalent al B2, tret que la persona sigui nacional d’un estat amb alguna llengua oficial coincident amb el castellà. També es poden considerar excepcions si el 75 % de la càrrega horària del títol s’ha cursat en castellà, o la formació prèvia a l’accés als estudis s’ha realitzat en castellà.