Verifiquem tres consultes dels nostres lectors sobre la regularització extraordinària de persones estrangeres

El 20 d’abril ha començat l’atenció presencial per a presentar sol·licituds per a la regularització extraordinària de persones migrades en situació administrativa irregular aprovada pel Consell de Ministres el 14 d’abril en forma del Reial Decret 316/2026. Aquest procediment estarà obert a sol·licituds fins el 30 de juny i s’aplica a persones que demostrin haver viscut a Espanya ininterrompudament com a mínim cinc mesos abans de presentar la sol·licitud, i abans de l’1 de gener del 2026.

Al voltant de la regularització s’ha generat desinformació i soroll tant a les xarxes com als cercles polítics. T’ho expliquem!

El nombre de persones que es podran acollir a la regularització extraordinària és una estimació

Ens heu fet arribar un missatge al nostre número de WhatsApp (+34 666 90 83 53) que afirma que de les 500.000 persones que podran acollir-se a la regularització extraordinària, “200.000 estan a Catalunya i d’aquests més de 100.000, a Barcelona”. És NO COMPROVABLE.

“Dels 500.000 il·legals regularitzats, 200.000 estan a Catalunya i d’aquests més de 100.000 a Barcelona”

No existeix cap registre de persones estrangeres en situació irregular a l’Estat. Els càlculs del Govern d’Espanya contemplen que en conjunt es veuran beneficiades unes 500.000 persones, mentre que una estimació del think tank Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), estableix que a principis del 2025 hi havia unes 840.000 persones en situació administrativa irregular a l’Estat que es podrien acollir a la regularització. És una dada que obtenen de restar del nombre de població total a les persones amb nacionalitat espanyola i les persones estrangeres amb permís de residència, permís d’estudis o que esperen la resolució de la petició d’asil.

Per la seva banda, la Generalitat calcula que a Catalunya entre 120.000 i 150.000 persones es podran acollir a la regularització extraordinària. Per altra banda, alguns mitjans com El Periódico xifren en 200.000 les sol·licituds previstes, i 135.000 les que s’aprovarien, citant càlculs de Ciudadanía Global. Una moció de Junts per Figueres contra la regularització també va mencionar l’estimació de 200.000 possibles beneficiaris, segons Vilaweb.

També poden generar confusió les paraules del delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, que va afirmar al maig del 2025 que 200.000 persones es podrien beneficiar de la reforma del Reglament d’Estrangeria de novembre del 2024, com va informar Europa Press. Ara bé, Prieto no es referia al procés extraordinari de regularització del 2026 (que no es va anunciar fins a mesos més tard), sinó de canvis en la normativa per incloure la creació de les figures d’arrelament social, sociolaboral, familiar, socioformatiu i de segona oportunitat, tal com va explicar Verificat aleshores.

La dada de Barcelona pot tenir el seu origen en un estudi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona publicat el 2021 en què va estimar que les persones en situació irregular a la ciutat el 2019 eren entre 102.000 i 120.000, seguint la mateixa metodologia que Funcas. Per altra banda, l’alcalde Jaume Collboni va anunciar el gener que l’Ajuntament té constància que 24.000 persones es podran beneficiar del procediment, segons va informar Europa Press.

Com que no hi ha dades oficials exactes sobre migració irregular, no és possible saber quantes persones hi ha a Espanya, a Catalunya o a Barcelona en aquesta situació administrativa. 

Els vídeos de vaixells de migrants no són actuals i l’efecte crida no està demostrat

Circulen vídeos de vaixells amb desenes de persones que suposadament demostren un efecte crida arran de la regularització extraordinària de migrants en situació irregular a Espanya. Són ENGANYOSOS.

“Nombrosos vaixells plens d’immigrants il·legals musulmans surten de les costes del nord d’Àfrica i el Senegal cap a Espanya. L’efecte crida de la regularització desbordarà aquest país.”

Tot i que els vídeos són reals, alguns són antics, com els que han desmentit EFE Verifica i Newtral, membres com Verificat de les principals xarxes de verificació internacionals (EFCSN i IFCN), i d’altres són vídeos d’embarcacions locals de Kenya o Senegal que ha verificat Newtral. 

A més, com hem explicat anteriorment a Verificat, el suposat efecte crida no ha estat demostrat. No ha succeït en cap de les regularitzacions de persones migrades a Espanya, i ni les dades ni els estudis mostren que hagin influït en una major arribada de migrants. El fenomen migratori és molt complex, i hi influeixen factors com la realitat del país d’origen, la situació econòmica o la condició meteorològica o de seguretat de les rutes, entre d’altres.

Els estrangers tenen una taxa d’activitat i d’atur més elevada que els espanyols

També ens heu fet arribar un missatge que afirma que la gran majoria dels migrants “no van venir a contribuir” segons les dades de la Seguretat Social. És ENGANYÓS.

“Amb les dades oficials d’immigrants cotitzants a la Seguretat Social queden clares diverses coses. […] No venen a contribuir. De 10 milions d’immigrants que hi ha a Espanya, només 3,15 milions cotitzen.”

Segons la Seguretat Social, durant el mes de març del 2026 hi ha hagut 18.697.931 afiliats espanyols i 3.162.624 estrangers, és a dir, altes laborals, segons la definició l’INE. Així, els espanyols van ser el 85,5% de les afiliacions i els estrangers el 14,5%. Com vam explicar anteriorment a Verificat, la Seguretat Social comptabilitza situacions de cotització i no persones úniques, a part de no incloure els autònoms ni els treballadors registrats al Sistema Especial de la Llar, ni l’Agrari.

Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE, a finals del 2025, treballaven uns 3.575.900 estrangers, el 58% dels majors de 16 anys, xifra que representa el 16% de la població ocupada d’Espanya. Per altra banda, hi havia 17.666.000 espanyols treballant, el 51% de la població espanyola major de 16 anys i el 78,6% de la població ocupada. A més, hi ha 1.220.000 persones treballadores amb doble nacionalitat, que l’INE compta per separat, i que la publicació compta com a persones estrangeres.

Són nombres proporcionals a la seva representació d’aquest segment poblacional, ja que els ciutadans de nacionalitat estrangera són el 14,4% de la població de més de 16 anys i els espanyols, el 81,3%, segons les dades de l’INE.

Així mateix, els estrangers tenen una taxa d’activitat més elevada que els espanyols (69% i 56%, respectivament), però també tenen una taxa d’atur més alta (14,5% entre estrangers i 9% entre espanyols), segons l’INE.