Els migrants en situació irregular no opten a més ajudes que la resta de la població, malgrat afirma Orriols

La presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha afirmat al ple del Parlament d’aquest dimecres que a Catalunya es donen més ajudes “als immigrants il·legals” que als ciutadans “naturals que han cotitzat tota la vida” (minut 26:08). És FALS.

La major part de les ajudes directes a Catalunya no tenen la nacionalitat com a factor a tenir en compte, sinó que s’atorguen usualment en funció de criteris econòmics, com la renda. A més, prenent com a exemples la renda garantida de ciutadania, l’ingrés mínim vital o les ajudes al lloguer, totes elles estableixen la residència legal com a requisit fonamental per ser acceptades.

“Un model […] on tenen més oportunitats i ajudes els immigrants il·legals que els naturals que han cotitzat tota la vida.”

Sílvia Orriols, Aliança Catalana

El sistema de protecció social a Espanya i Catalunya articula els seus principals mecanismes d’assistència sota el criteri de residència legal i efectiva, que sol aparèixer com a criteri excloent en les prestacions públiques. La residència legal és una condició indispensable per accedir a tres de les principals ajudes econòmiques: l’Ingrés Mínim Vital, la Renda Garantida de Ciutadania i les ajudes al lloguer.

Les ajudes no es donen per nacionalitat o lloc de naixement

En el cas de l’Ingrés Mínim Vital, del qual el març del 2026 a Catalunya se’n van aprovar 118.920 sol·licituds, un dels requisits indispensables és tenir “residència legal i efectiva a Espanya de forma continuada i ininterrompuda durant almenys l’any anterior a presentar la sol·licitud”, segons la Seguretat Social. A més, els sol·licitants han de trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica; la forquilla va d’un límit de 20.353,62 euros d’ingressos si és un adult sol, a 52.919,41 euros si són quatre adults i un menor.

D’altra banda, la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya requereix no només tenir la residència legal en el moment de presentar la sol·licitud, sinó també estar empadronat a Catalunya durant els dos anys anteriors. Per beneficiar-se’n, la persona sol·licitant ha de trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica; els ingressos de la unitat familiar en els dos mesos anteriors han de ser inferiors a 801,85 euros mensuals en casos individuals, un llindar que puja gradualment fins a 1.459,36 euros en unitats familiars compostes per cinc o més integrants.

Per últim, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya atorga ajudes per al pagament del lloguer. Aquest tipus de subvencions també requereixen de manera indispensable la residència legal a Catalunya per ser acceptades (punt 4.1.A de les bases), i els requisits que s’han de complir es defineixen essencialment per l’indicador de renda de suficiència de Catalunya i la renda de lloguer mensual, per la qual cosa no responen en cap cas a la nacionalitat o al lloc de residència.

Les persones estrangeres poden accedir a serveis i ajudes públiques

En el moment que una persona arriba a Espanya té dret a assistència sanitària (article 12) i ensenyament públic, si té menys de divuit anys (article 9), segons la llei 4/2000 sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya, coneguda com a llei d’estrangeria.

Els estrangers han d’empadronar-se al municipi on resideixen, independentment de la seva situació administrativa, com estableix la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (article 15) i la llei d’estrangeria (article 6.3). Tal com hem explicat anteriorment a Verificat, el padró és una obligació, i la llei d’estrangeria no prohibeix l’empadronament dels estrangers en situació administrativa irregular.

A més de la sanitat i l’educació, les persones que es trobin en situació administrativa irregular també tenen dret a l’assistència jurídica gratuïta i a la protecció davant de situacions de violència de gènere, com estipulen els articles 22 i 31 bis de la llei d’estrangeria.

Per als estrangers amb permís de residència legal, el ventall de drets s’amplia significativament. L’article 14 de la llei d’estrangeria estableix que “els estrangers residents tenen dret a les prestacions i serveis de la Seguretat Social en les mateixes condicions que els espanyols”. D’aquesta manera, opten a diferents ajudes sempre que compleixin els altres requisits. No obstant això, no poden votar en eleccions generals o autonòmiques ni tenen l’opció de tenir una plaça de funcionari destinades a ciutadans nacionals, com detallem al portal Les mentides alimenten l’odi.

Malgrat que les persones migrades en situació administrativa irregular no poden optar a la majoria d’ajudes socials, el govern espanyol té un programa d’atenció humanitària per a atendre les necessitats més bàsiques de qui entra a l’Estat de manera irregular. També existeixen amb programes d’assessorament per a tramitar peticions d’asil. Així, els refugiats (persones que han fugit en estar perseguides per motius de raça, religió o orientació sexual, entre d’altres) poden accedir a algunes ajudes i prestacions.

Les situacions de vulnerabilitat augmenten entre la població estrangera

Malgrat que les ajudes públiques no es donen segons la nacionalitat, hi ha altres factors que poden explicar la necessitat d’aquest col·lectiu d’accedir a ajudes públiques, com és la renda i la situacions de vulnerabilitats que se’n deriven.  

La renda neta per persona l’any passat es va situar en 17.237 euros entre els ciutadans amb nacionalitat espanyola, mentre que els estrangers de la UE i els de fora de la UE van percebre rendes inferiors, de 13.867 i 9.619 euros, respectivament.

Amb tot, la taxa de risc de pobresa amb lloguer imputat el 2025 era de l’11% entre la població amb nacionalitat espanyola, mentre que creix al 31% entre els estrangers de la UE i fins al 49,4% entre les nacionalitats de la resta del món, segons l’INE.