El papa Lleó XIV sí que ha condemnat els atacs a cristians a Nigèria

Circulen missatges a xarxes socials que afirmen que el papa Lleó XIV no ha alçat la veu ni ha condemnat els assassinats de persones cristianes a Nigèria, mentre que sí que ho ha fet amb les morts de persones musulmanes. Els missatges de xarxes també critiquen que Lleó XIV no visitarà Nigèria durant l’actual viatge per Àfrica perquè la persecució de cristians no “està a la seva agenda”. És ENGANYÓS.

El papa va desaprovar els atacs a Nigèria després de la pregària diària de l’Àngelus del 8 de febrer, i també en diverses publicacions a la xarxa social X. El novembre del 2025 també va publicar missatges a xarxes i va lamentar la situació al país africà en declaracions a mitjans. Si bé el país no forma part de l’actual gira africana, el pontífex es va reunir aquest març amb 70 bisbes nigerians per parlar de la realitat dels cristians a Nigèria, segons diferents mitjans com Aleteia, EWTN Vatican o Vatican News.

“Nigèria, on estan massacrant a cristians, no està a l’agenda [del papa Lleó XIV]. […] Ni una paraula contundent sobre la situació que viuen els cristians a Nigèria, ni una!”

Bertrand Ndongo, activista polític

D’altra banda, tot i que el viatge que està fent actualment el papa a l’Àfrica només inclourà visites a Algèria, el Camerun, Angola i Guinea Equatorial, el papa va visitar Nigèria nou cops abans de ser escollit cap de l’Església catòlica. A més, aquest mes de març el papa s’ha reunit amb una setantena de bisbes nigerians al Vaticà per informar-se sobre la crisi humanitària i de seguretat al país.

El papa Lleó XIV ha criticat diverses vegades la situació de violència a Nigèria 

El pontífex va parlar sobre la situació a Nigèria després de la pregària dominical del 8 de febrer, com va recollir l’oficina de premsa del Vaticà, després que aquell dimarts fossin assassinades més de 160 persones a dos pobles del centre-oest del país, com va informar International Crisis Group. “És amb tristesa i preocupació que he sabut dels recents atacs contra diverses comunitats a Nigèria que han provocat una gran pèrdua de vides”, va dir en el discurs. També va publicar el missatge al seu compte d’X.

Des que va ser escollit cap de l’Església catòlica, Lleó XIV ha publicat tres missatges a X amb apel·lacions a Nigèria, el 16 i el 23 de novembre del 2025 i el del passat 8 de febrer, en els quals lamenta i condemna els “segrests de sacerdots, creients i estudiants” i la “discriminació i persecució de cristians” a diferents països, entre ells Nigèria. 

En declaracions als mitjans el 20 de novembre del 2025, després de la clausura de la conferència de bisbes italians, Lleó XIV va asseverar que “a Nigèria, a certes àrees, hi ha perill per als cristians, i per a tothom. Cristians i musulmans han estat assassinats. És una qüestió de terrorisme, una qüestió que té a veure amb l’economia i el control de les seves terres. Desafortunadament, molts cristians han mort, i crec que és important buscar una manera, el govern amb tots els ciutadans, de promoure la llibertat religiosa i el respecte per a tothom”.

A més, durant dues setmanes aquest març el papa s’ha reunit amb una setantena de bisbes nigerians al Vaticà per informar-se sobre la crisi humanitària i de seguretat al país. Ha estat una visita ad limina, és a dir, una visita que els bisbes de cada comunitat fan periòdicament al Vaticà. En declaracions al mitjà sobre actualitat catòlica Aleteia, el cardenal nigerià John Onaiyekan va afirmar que “tot el que li hem dit, ell ja ho sabia”, afegint que “esperem que continuï fent el que ja fa: parlar per nosaltres, defendre’ns i servint com a portaveu de Nigèria”.

Lleó XIV va visitar Nigèria diverses vegades abans de ser nomenat papa

Certament, els països africans amb més catòlics són Nigèria (29 milions segons World Population Review i 35 segons el mitjà nigerià Business Day que ha tingut accés a l’Anuari Pontifical del 2025) i la República Democràtica del Congo (60 milions segons WPR i 55 segons l’Anuari). Tanmateix, segons explica la periodista Motoko Rich del The New York Times, que actualment acompanya el papa a l’Àfrica, Lleó XIV ha triat parar atenció a les “perifèries” de l’església, on hi haurà “creixement”, com ja va fer el papa Francesc.

Lleó XIV va visitar Nigèria abans de ser nomenat papa, com a Robert Prevost (el seu nom de naixement), nou vegades entre el 2001 i el 2016, com recull la Nigeria Catholic Network. 

Més de 16.000 cristians i 6.000 musulmans assassinats per la violència armada a Nigèria

Sovint a xarxes hi ha usuaris que parlen del “genocidi de cristians” a Nigèria com un conflicte oblidat per la comunitat internacional, a diferència de conflictes com el de Palestina o el de l’Orient Mitjà, fet que atribueixen a un oblit de la comunitat cristiana en pro de parar atenció a la comunitat musulmana. 

La crisi de violència a Nigèria té dos vessants: per una banda, els assassinats, segrests i assalts per part de grups terroristes gihadistes, i per l’altra un conflicte armat sobre el control de les terres de pastura i agricultura. Segons una anàlisi d’Ebenezer Obadare, investigador sobre l’Àfrica al Council of Foreign Relations, la religió “és més explicativa que mai” de la política de Nigèria, ja que és un dels factors més rellevants en els enfrontaments en ambdós conflictes.

Els principals actors violents a Nigèria són els grups terroristes gihadistes Boko Haram i l’Estat Islàmic de la Província de l’Àfrica Occidental (ISWAP, per les sigles en anglès), que és una escissió del primer. Segons el Global Terrorism Index del 2026, Nigèria és el quart país del món més afectat per terrorisme, i és el que ha tingut l’augment interanual més elevat en nombre de víctimes, de les quals el 80% van ser assassinades per l’ISWAP i Boko Haram.

A Nigèria hi conviuen desenes de grups ètnics, però els majoritaris són els iorubes al sud-oest, que són tant cristians com musulmans; els igbos al sud-est, que són cristians; i els fulani al nord, que són musulmans, segons l’informe de país del Ministeri d’Exterior espanyol. El conflicte entre aquests grups té lloc al centre del país, pel control la terra i els recursos agrícoles i naturals.

Els pastors nòmades, tradicionalment musulmans del nord, abans movien el bestiar cap als escorxadors del sud a través de corredors de pastures, però aquestes terres estan sent edificades o convertides en camps agrícoles majoritàriament per cristians del sud, com explica l’informe sobre seguretat al país del Bundestag alemany. A més, hi ha una divisió entre la “riquesa extrema” dels centres econòmics del sud del país i la “pobresa extrema” de les zones rurals del nord, detalla l’informe.

Els pastors fulani ataquen estratègicament les comunitats cristianes, segons una anàlisi publicada per l’Institut d’Estudis Estratègics d’Espanya, i l’organització Genocide Watch denuncia que hi ha un “tres esdeveniments genocides” tenint lloc a Nigèria, inclòs un “genocidi de cristians”, tot i que no ha escalat a nivell judicial internacional. També alerta de persecucions i atacs deliberats contra musulmans moderats i persones LGTBI.

Per altra banda, l’organització independent Armed Conflict Location & Event Data (ACLED) apuntava el 2022 que els cristians no són un dels principals objectius de violència política, sinó que només el 5% dels atacs contra ells estan específicament relacionats amb la religió. Les Nacions Unides, que “s’abstenen” de considerar-ho un genocidi, afirmen que la violència afecta totes les comunitats, tot i que hi ha moltes més víctimes cristianes que musulmanes.

Segons l’Observatori per a la Llibertat Religiosa a l’Àfrica, entre el 2019 i el 2023 van ser assassinats a Nigèria més de 16.700 cristians, més de 6.200 musulmans, i 154 practicants de religions tradicionals, així com més de 7.700 civils dels quals no se’n sap la religió. Els militants hausa-fulani van ser els més mortífers per als cristians, perpetrant el 55% de les morts, seguits de Boko Haram i l’ISWAP. Per altra banda, la categoria “altres grups terroristes”, més petits i regionalitzats, van ser els més mortals per als musulmans (53%), seguits pels pastors fulani armats (24%), Boko Haram i l’ISWAP. 

El 3 de novembre del 2025, la Comissió dels Estats Units sobre llibertat religiosa internacional va declarar Nigèria un “país de particular preocupació” pels “atacs violents a les comunitats religioses” del país que amenacen “l’habilitat dels nigerians d’expressar lliurement la seva religió o creença”. Després, el 25 de desembre del mateix any, Donald Trump va anunciar que havia executat un bombardeig al nord de Nigèria.

A tot això es suma que Nigèria pateix diverses crisis simultànies en matèria de drets humans, desastres naturals, inseguretat alimentària, desplaçaments interns i accés a la salut, l’educació o el sanejament, com explica el Departament de Seguretat Nacional d’Espanya.