La llengua és el primer motiu de discriminació pel CEO, però hi ha més denúncies per racisme o LGTBI-fòbia

La portaveu de Junts al Parlament de Catalunya, Mònica Sales, ha afirmat durant la sessió de control d’aquest dimecres (minut 1:55) que “la llengua és ja el principal motiu de discriminació de Catalunya”. Ho ha dit després d’enumerar exemples de catalanofòbia en institucions, comerços o al registre civil. El departament de premsa del partit ha indicat a Verificat que es basa en els resultats de l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Si bé l’enquesta longitudinal del CEO situa la llengua com el motiu de discriminació més habitual, les denúncies a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació i als Mossos d’Esquadra són principalment per racisme i LGTBI-fòbia. T’ho expliquem!

[Després d’enumerar casos de catalanofòbia] “La llengua és ja el principal motiu de discriminació de Catalunya“

Mònica Sales, Junts

No hi ha una única manera de mesurar quines són les discriminacions més habituals a Catalunya. Mentre que les enquestes poden tenir limitacions tècniques, les dades de denúncia no inclouen les persones que n’han patit i que no les han denunciat.

El CEO situa la llengua com motiu més habitual de discriminació

L’afirmació de Mònica Sales sobre que la llengua és el principal motiu de discriminació de Catalunya coincideix amb els resultats de la darrera enquesta longitudinal del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que es repeteix anualment amb les mateixes preguntes per observar canvis en les creences i opinions de la ciutadania. La darrera enquesta va ser administrada a finals de 2025 a una mostra de 6.700 persones i publicada aquest març. 

Segons aquesta enquesta, el 37% de la població assegura haver estat discriminada. Dins d’aquest grup, la llengua és el motiu més freqüent de discriminació: el 41% de les persones que afirma haver-ne patit citen aquesta causa. La segueixen les raons de nacionalitat o lloc d’origen (39%) i l’origen ètnic o cultural (22%).

De totes maneres, l’enquesta no especifica quina llengua parlaven aquestes persones en el moment de patir discriminació lingüística. Per tant, no queda clar quina proporció fan referència a situacions de catalanofòbia. Prop d’una de cada tres persones que van patir aquest tipus de discriminació té el català com a llengua materna o d’identificació, segons mostra l’encreuament de les variables.

Es denuncia més racisme i LGTBI-fòbia

Aquestes conclusions, però, no coincideixen amb les estadístiques de denúncies a les administracions públiques. Segons dades de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat, que recull denúncies administratives des del 2022, el racisme sempre ha estat la principal causa de discriminació. De les 759 denúncies que ha rebut en tres anys, 270 són per racisme i 125 per LGTBI-fòbia. La llengua és la setena causa més repetida: s’han denunciat 23 discriminacions lingüístiques.

Les mateixes dades obertes mostren que l’ens públic ha registrat un augment de denúncies des de la seva posada en marxa: de 127 el 2022 a 350 el 2024, el darrer any amb dades. 

Les dades de denúncies per odi i discriminació dels Mossos d’Esquadra presenten una imatge similar: de més de 3.100 casos en quatre anys, 1.180 són per LGTBI-fòbia i 1.042, per raó d’ètnia o origen. Es tracta de denúncies per fets penals o infraccions administratives, i no n’apareix cap específicament per discriminació lingüística.

A l’AMB, la discriminació lingüística la pateixen catalanoparlants i parlants de llengües estrangeres

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Enquesta de relacions veïnals i convivència 2024 de l’Institut Metròpoli va registrar que el 29% de la ciutadania havia patit almenys un episodi de discriminació. Els motius més citats, segons qui les ha patit, són el fet de ser dona (14%) i la llengua habitual (12%). Segons el mateix estudi, però, qui més pateix aquesta discriminació lingüística són les persones que, de manera habitual, no parlen ni el català ni el castellà, sinó altres llengües, encara que seguits de prop pels catalanoparlants.

Concretament, el 16% dels parlants habituals d’altres llengües, així com dels catalanoparlants, afirma haver patit discriminació lingüística. Entre els castellanoparlants, el percentatge és del 10% dels castellanoparlants. Els qui usen ambdues habitualment ho reporten en un 7% dels casos.

Un informe de l’Ajuntament que també recull aquesta enquesta afegeix que en el cas de les persones estrangeres, aquest tipus de discriminació “s’intersecciona amb racisme/xenofòbia i, si es té en compte que les llengües estrangeres no tenen normatives locals que les protegeixin, aquestes situacions discriminatòries normalment queden invisibilitzades”.

L’Ajuntament de Barcelona recull, sobretot, casos de racisme

A la ciutat de Barcelona, el mateix informe de l’ajuntament també apunta al racisme i a la xenofòbia com al motiu més recurrent de discriminació, d’acord amb les incidències registrades per l’Oficina de No Discriminació i el Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació. El 2024 van recollir 314 casos relacionats amb el racisme i la xenofòbia, seguits del gènere (280), la salut (267) i l’LGTBI-fòbia (226). La discriminació lingüística va ser el cinquè motiu més freqüent, amb 192 casos.

El document destaca també la persistència de la infradenúncia, “no només entre les persones que decideixen no comunicar a ningú el fet discriminatori, sinó també en els qui opten per compartir-ho tan sols amb la família o amb amistats, probablement per por, per manca d’informació i perquè han normalitzat la discriminació”. Afegeix que tenir una situació administrativa regularitzada és una garantia de seguretat per a la denúncia.

Quina és la definició de discriminació, segons la llei

La Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació (article 4.j) estableix que la discriminació és “qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada” en algun dels 12 motius a què fa referència l’article 1 d’aquesta normativa. La llengua o identitat cultural formen part d’aquesta llista. 

La definició detalla també que aquestes accions han de tenir “per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones, llevat que la mesura estigui objectivament justificada per una finalitat legítima i que els mitjans per a aconseguir-la siguin apropiats i necessaris”.