Biaix d’autoritat: famosos, ‘influencers’ i la (des)credibilitat a les xarxes
Les figures públiques a les plataformes poden influir en la manera com percebem la informació a conseqüència del poder que els atorguem
Les figures públiques a les plataformes poden influir en la manera com percebem la informació a conseqüència del poder que els atorguem
El nostre cantant preferit, la nostra actriu més admirada, l’esportista del moment… Sempre hem tendit a atorgar autoritat a aquelles figures públiques que idolatrem. Ara bé, de vegades, aquestes mateixes figures també esdevenen vehicles de desinformació. Així s’ha evidenciat aquesta darrera setmana amb el cas del futbolista de l’Atlètic de Madrid, Marcos Llorente, qui va relacionar falsament l’augment dels casos de càncer de pell amb les vendes de protectors solars.
Llorente no és el primer cop que desinforma. Anteriorment, havia publicat contingut erroni sobre els deixants de condensació dels avions, tal com va explicar EFE Verifica, o sobre un suposat llit miraculós que promet fer-te més jove. També altres esportistes han divulgat conspiracions: Iker Casillas va qüestionar el 2018 si l’ésser humà havia trepitjat la Lluna, i el tenista Novak Djokovic s’ha mostrat reticent a la vacunació per la covid en diverses ocasions, fet que l’ha posicionat com una figura associada al moviment antivacunes.
A aquest panorama s’hi sumen els influencers. Aquestes figures també poden ser font de desinformació. Qui no s’ha topat amb el vídeo de Marina Yers i la seva famosa “aigua que deshidrata”? Concretament, vídeos com aquests, tot i ser falsos, acumulen milions de visualitzacions i es comparteixen milers de vegades. Marcos Llorente té 2,4 milions seguidors a Instagram i més de cent mil m’agrades a la publicació sobre la crema solar.
Però, quin perill tenen aquests continguts en un context en què les xarxes socials són la principal via d’informació per als joves d’entre 18 i 24 anys, en què els creadors de contingut o les personalitats individuals són una de les seves principals referències? I, per què sovint ens creiem el que diuen els nostres ídols, només pel fet que ho diuen ells?
El biaix d’autoritat: per què creiem els famosos?
El fet de creure una informació només pel fet de confiar en qui l’emet té un nom: biaix d’autoritat. Anna Romeu, experta en intel·ligència emocional i membre de la Secció de Psicologia Clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, explica a Verificat que aquest concepte descriu la tendència a creure algú només perquè li hem atorgat un cert poder, sigui per admiració o perquè li atribuïm autoritat. “Qualsevol cosa que digui”, apunta l’experta, “tendirem a creure’ns-la”.
Es tracta, explica Romeu, d’un mecanisme inconscient produït per l’intent del cervell d’estalviar energia: “en una primera fase, tot allò que ens suposa un esforç cognitiu ens resistim a fer-ho i, si li hem donat a algú el poder de l’autoritat, el cervell no es plantejarà qüestionar-lo”. Així, cada estiu esperem per banyar-nos a la piscina després de menjar perquè des de petits les famílies ens han advertit sobre el risc de patir un tall de digestió, tot i que ha estat àmpliament desmentit, com ha fet Newtral, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN).
Les plataformes com a catalitzadores d’aquest biaix
L’experta afirma que aquest biaix s’accentua en el context de les xarxes socials, on la immediatesa i la producció constant de contingut multipliquen la influència de les figures públiques. La sobreexposició a la informació i a la infoxicació, i la necessitat de crear contingut té conseqüències clares: “La gent parla de temes sense tenir un coneixement específic”. A Desfake, el projecte educatiu de Verificat, aquestes figures reben el nom de “falsos experts”.
Les publicacions compartides per individus prestigiosos es difonen molt més ràpidament que les d’usuaris comuns, tal com evidencia un estudi publicat a la Nature. Segons una altra recerca de la Universitat Complutense de Madrid, la seva estratègia es basa a projectar autoritat, experiència, independència, accessibilitat i confiança sobre els temes que tracten. La familiaritat aparent fa que els seguidors percebin aquestes figures com a més fiables: “Es confon popularitat amb credibilitat”, resumeix Romeu.
Per a l’experta, influencers i celebritats no només són conscients del seu poder d’influència, sinó que sovint el posen en pràctica. La combinació de fama, visibilitat constant i interacció directa amb els seguidors, explica, fa que el cervell tendeixi a acceptar sense qüestionar els missatges provinents d’aquestes figures. Així, s’aprofiten del biaix cognitiu que predisposa els usuaris a creure’ls sense contrastar la informació.
Combatre els “falsos experts”
En un entorn on els “falsos experts” circulen amb tanta freqüència, l’alfabetització mediàtica esdevé una eina imprescindible, i el pensament crític, clau: Posar en dubte allò que llegim o veiem i contrastar-ho amb fonts fiables és el millor mètode per fer front a la desinformació. Això implica reconèixer la diferència entre informació basada en evidència científica i missatges construïts per generar admiració o viralitat, com s’explica al recurs pedagògic de Desfake Pilars del coneixament. En aquest sentit, és clau oferir estratègies concretes per identificar fonts fiables, especialment, en temes de salut, on estudis demostren que la informació procedent d’experts acreditats influeix positivament en la manera com les persones actualitzen les seves creences sobre pràctiques pseudocientífiques.
Romeu recorda que la responsabilitat no és només dels usuaris: “Les figures públiques i els influencers han de ser conscients de l’impacte dels seus discursos i assumir un paper actiu en la difusió responsable de la informació”. La creació de referents positius és essencial, reflexiona, i els professionals i famosos que combinen notorietat amb rigor informatiu poden guiar els usuaris de les xarxes cap a pràctiques de consum crítiques amb la informació.