Espanya no s’ha convertit en un “aiguamoll”: un trimestre humit no demostra un canvi en el clima

Diverses publicacions virals a X, antic Twitter, i Facebook asseguren que “Espanya sencera ja és un aiguamoll” segons les dades d’un mapa que mostra tota la regió de color blau, especialment la conca del Mediterrani. Defensen que “la humitat del sòl del primer trimestre del 2026 desafia les prediccions de desertització”. És ENGANYÓS.

El mapa mostra el mostratge de la sequera meteorològica de tres mesos, entre la segona quinzena de desembre del 2025 i la segona quinzena de març del 2026, segons l’Índex de Precipitació i Evapotranspiració Estandarditzada (SPEI), que té en compte la precipitació i la demanda d’aigua per part de l’atmosfera, però no ofereix detalls de la humitat del sòl. Els registres d’altres indicadors específics sobre el sòl demostren que les zones amb clima àrid i les regions desertificades a Espanya han augmentat en les darreres dècades. La imatge viral, que mostra aquest índex de tres mesos que han estat especialment humits, tampoc no serveix per treure conclusions de tendències climàtiques a llarg termini.

«Espanya sencera ja és un aiguamoll segons les dades. […] La península Ibèrica ha experimentat un augment significatiu en la humitat del sòl el primer trimestre del 2026, desafiant les prediccions de desertització»

De fet, si agafem com a referència les precipitacions i evaporació dels darrers dos anys, el mateix mapa ens dona una imatge força diferent, en què zones del nord i el sud de la península i les Balears tenen un índex SPEI extremadament sec.

La publicació viral exemplifica un cas de cherry picking: una tècnica de desinformació que consisteix a agafar un conjunt incomplet i no representatiu de dades per, enganyosament, apuntalar un argument que en aquest cas vol negar l’evidència científica d’un canvi climàtic provocat pels humans. 

Captures del mapa de l’Índex de Precipitació i Evapotranspiració Estandarditzada (SPEI), a tres mesos (esquerra) i a 24 mesos (dreta). Font: AEMET.

Un hivern humit no desmenteix el canvi climàtic

Com ja hem explicat diverses vegades des de Verificat, de la mateixa manera que nevades excepcionals no neguen la tendència a l’alça de les temperatures, una temporada de pluges intenses a la conca mediterrània tampoc no nega el canvi climàtic. 

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) recollia en un informe del 2020 que la freqüència i la intensitat de les sequeres podria haver augmentat en algunes regions com la Mediterrània (amb una probabilitat d’una mica més del 50%, segons els nivells de confiança amb els quals l’IPCC valora les seves hipòtesis).  El canvi climàtic no implica necessàriament que hi hagi menys aigua disponible (de fet, el volum anual de pluges a la península Ibèrica no ha variat en els darrers 42 anys), però això no nega que els patrons de pluges s’alterin a causa del canvi climàtic, amb fenòmens extrems com en el cas de la dana de València.

“Que un trimestre sigui plujós no trenca la tendència general o la manca de tendència en aquest cas”, explica en declaracions a Verificat Rubén del Campo, portaveu d’AEMET.  L’expert descriu que els últims registres mostren que “plou ara una mica menys de mitjana que a mitjans del segle XX”, però les proves estadístiques no mostren una tendència significativa real. 

“No podem afirmar que a Espanya plogui ara clarament menys que abans, i ni de bon tros podem afirmar que plogui clarament més pel fet que un trimestre hagi estat plujós com aquest hivern passat”. 

La humitat del sòl no està en màxims

Víctor Granda, biòleg investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), assenyala a Verificat que amb les darreres pluges continuades alguns sòls s’han recuperat del període de sequera anterior, però que això és temporal. “Els arbres la faran servir, s’evaporarà… A llarg termini, mentre no es mantingui, podem tornar ràpidament a la sequera en què estàvem”, explica. 

De fet, si observem les dades de la humitat del sòl d’AEMET (que no són les del mapa viral), actualment només la zona del Cantàbric, el Pirineu aragonès, la Vall d’Aran i Mallorca tenen percentatges d’aigua disponible del 90%. Hi ha altres regions de la península, com al sud-est d’Andalusia, on el sòl és molt sec.

Captura del mapa que mostra el percentatge d’aigua disponible (humitat del sòl) dels darrers set dies. Font: AEMET.

Climes més àrids i zones desertificades

El canvi climàtic ha contribuït al fet que el patró climàtic sigui més caòtic i amb fenòmens més extrems, assegura Granda. “No plou igual, i no s’aprofita igual”, assenyala.

Les sequeres dels últims quatre anys a Catalunya, per exemple, han sigut més severes que en anys anteriors, segons un estudi del Meteocat que remarca també que les precipitacions posteriors a aquests períodes de sequera no compensen del tot el dèficit acumulat (pel cas més recent, les dades de precipitacions arriben fins a 31 de maig de 2025). 

També hi ha estudis que assenyalen que les zones amb climes àrids (quan la quantitat d’aigua que es podria evaporar supera la quantitat de pluja que cau) a Espanya han augmentat les darreres dècades, com aquest informe d’AEMET. “Han duplicat la seva extensió a Espanya en els darrers 70 anys”, remarca del Campo. “Han passat d’ocupar al voltant del 6-7% de la superfície espanyola a ocupar al voltant del 13-14%”.

Això ve donat, no tant per un descens de les precipitacions, com per un augment de les temperatures. “Fa que l’aigua s’evapori molt més ràpid, i no només això, sinó que també posa la vegetació al límit”, assenyala Granda. 

Quan les terres i la biodiversitat de zones àrides, semiàrides i subhumides seques es degraden és quan parlem de desertificació. “La desertificació és un dels problemes mediambientals principals d’Espanya. “La seva gravetat i extensió no deixen d’augmentar —de la mateixa manera que s’expandeixen les zones àrides— a causa del procés actual de canvi climàtic”, recull l’Atles de la desertificació d’Espanya (ADE).

Davant d’aquest augment de les temperatures provocat per les emissions humanes, tal com assenyalen els informes de l’IPCC, les projeccions climàtiques són d’una Espanya més àrida, on probablement anirà també disminuint la quantitat de pluges que cauen al territori de mitjana anualment, explica del Campo des d’AEMET. I insisteix: “perquè un trimestre hagi estat molt plujós, no podem parlar d’una tendència a un clima més humit a Espanya.”