Looksmaxxing: quan la “millora personal” amaga pseudociència i misogínia a les xarxes
Rutines virals per “maximitzar” l’atractiu físic que manquen de base científica i reforcen estereotips de gènere i jerarquies socials
Rutines virals per “maximitzar” l’atractiu físic que manquen de base científica i reforcen estereotips de gènere i jerarquies socials
Mandíbules marcades, rutines extremes de cura personal i promeses de transformar el cos, sobretot el dels nois joves, “al màxim”. A TikTok, fòrums i canals de YouTube, el terme looksmaxxing, de looks (aparença) i maxxing (maximitzar), s’ha popularitzat com una suposada estratègia per optimitzar l’atractiu físic i augmentar el “valor” personal. Però darrere d’aquesta tendència, s’hi amaguen pràctiques sense base científica i un marc ideològic vinculat a la mascloesfera digital.
L’home Chad: blanc, masculí, atractiu i heterosexual
Segons una investigació publicada a la revistaBody & Society, el fenomen looksmaxxing no neix a TikTok, sinó en comunitats digitals com fòrums de Reddit vinculats a la subcultura incel (Involuntary Celibate, en anglès), formada majoritàriament per homes heterosexuals que atribueixen les seves dificultats afectives i sexuals a factors com l’aparença física. La mateixa investigació assenyala que aquests espais promouen una jerarquia de l’atractiu basada en criteris pseudocientífics.
Un dels conceptes clau és l’anomenada escala PSL, definida com una escala que classifica les persones segons el seu “valor genètic” percebut a partir de trets facials i corporals. Segons un article de la revista Crime, Media, Culture, aquest sistema construeix una jerarquia racialitzada i de gènere que associa determinats trets, sovint occidentals, amb la superioritat estètica. En aquest imaginari, la figura ideal és el Chad: un home blanc amb trets tradicionalment masculins, com una mandíbula prominent, associats a l’èxit sexual.
Pràctiques virals basades en desinformació
A les xarxes socials, aquestes idees es tradueixen en continguts que promouen rutines i hàbits per modificar l’estètica. Molts dels vídeos mostren el físic “abans i després”, reforçant la idea que es pot transformar la fisonomia amb hàbits quotidians: des d’entrenaments al gimnàs i cures a la cara (conegut com softmaxxing), fins al consum d’hormones de creixement.
En aquest context, proliferen especialment els consells orientats a modificar l’aspecte facial a través d’aconseguir una mandibula perfecta. Prometen canvis substancials a partir d’exercicis diaris. No obstant això, aquestes pràctiques no tenen base científica. Anna Simón, doctora especialista en cirurgia maxil·lofacial a l’Hospital de Bellvitge, ho deixa clar a Verificat: “Els exercicis poden treballar la musculatura, però no canvien l’estructura òssia”. Això vol dir que les rutines que recomanen poden donar una sensació puntual de més volum muscular, però no alteren la forma de la mandíbula o la fisonomia de la cara. De fet, poden comportar riscos. “En persones amb bruxisme [aquelles qui estrenyen les dents], aquests hàbits poden agreujar la patologia i generar molèsties o lesions”, adverteix l’especialista.
En els casos més extrems (hardmaxxing), el looksmaxxing promou pràctiques més radicals com la fractura d’ossos facials, (bonesmashing, en anglès) amb la creença que així “creixeran millor”. Aquestes idees no només són enganyoses, sinó que poden tenir conseqüències greus per a la salut, avisa Simón. Les intervencions quirúrgiques que modifiquen l’estructura facial existeixen, com la cirurgia ortognàtica, però estan indicades en casos mèdics concrets i es realitzen sota criteris clínics estrictes. A més, l’experta explica que es tracta d’operacions amb riscos on “hi pot haver infeccions, alteracions de la sensibilitat o danys dentals”.
De la “millora personal” a la mascloesfera
El looksmaxxing no és només estètica. Segons Jorge Garcia, professor de la Universitat Complutense de Madrid i investigador en estudis de gènere, aquests espais, sota l’aparença de continguts d’autocura i la millora personal (com els gymbros), funcionen com una “caverna” digital on es reforcen idees compartides, sovint antifeministes.
En paraules de l’investigador, els continguts de fitness, estètica masculina o autocura poden servir per difondre discursos masclistes i, sovint, racistes o LGTBI-fòbics, tot connectant amb “valors d’individualisme i jerarquia”, situant els homes blancs heterosexuals al capdamunt de la societat. “La masculinitat hegemònica s’ha construït històricament en oposició a altres identitats subordinades”, recorda Garcia. De fet, segons la tendència del looksmaxxing, un home negre no pot esdevenir Chad pel simple fet de ser negre.
És en aquest ecosistema on figures com l’influenciador nord-americà @kingclavicular guanyen rellevància. Amb més de 8 milions de visualitzacions en els seus vídeos d’Instagram i vinculat a creadors com Sneako (que ha defensat obertament que les dones no haurien de tenir dret a vot, tal com recull el documental Louis Theroux: Inside the Manosphere), el seu contingut barreja disciplina corporal, estètica i posicionaments ideològics. En aquest sentit, part d’aquests discursos han estat objecte d’interès en estratègies de comunicació dirigides a joves homes; fins i tot per institucions com la Casa Blanca, la qual ha utilitzat aquest mateix llenguatge, amb el joc de paraules maxxing, fent referència a la guerra.
Davant d’això, Garcia apunta a una responsabilitat que va més enllà de les xarxes: “No n’hi ha prou amb el que diem, sinó amb el que fem”. Els adults no només transmeten valors amb el discurs, sinó sobretot amb l’exemple. I sovint, alerta l’acadèmic, el model que projecta la societat continua premiant actituds com la competitivitat agressiva, la dominació o fins i tot la violència, que conserven una certa capacitat de seducció. Per això, el repte no és només desmuntar discursos com el del looksmaxxing, sinó oferir alternatives reals i visibles de masculinitats alternatives.
En aquesta línia, recursos pedagògics de Desfake (el projecte educatiu de Verificat) com “Discursos masclistes i antifeministes a les xarxes” treballen en la línia d’analitzar com molts referents que seguim a xarxes socials projecten un model únic de bellesa i sexualitat, mostrant sovint cossos hipersexualitzats que reforcen estereotips o discursos masclistes