Gravacions de videojocs compartides com a imatges de guerra: t’expliquem com identificar-les

Els atacs dels Estats Units i Israel a l’Iran i el Líban i els bombardejos iranians a diversos països de l’Orient Mitjà han provocat una allau de vídeos amb imatges de guerra, d’avions i drons militars suposadament actuant a la zona.

Entre aquests vídeos, hi trobem imatges realitzades pels testimonis dels atacs, però també nombrosos continguts generats amb intel·ligència artificial i, com adverteixen alguns usuaris de les xarxes, fragments de dos videojocs de simulació bèl·lica, l’Arma 3 i el War Thunder. T’expliquem com identificar-los i apliquem la guia a tres exemples.

Els dos jocs bèl·lics que s’han convertit en font de desinformació es caracteritzen per tenir gràfics molt realistes, amb vehicles i aeronaus militars actualitzats fins als models actuals. Arma 3, a més a més, és un videojoc de món obert, és a dir, l’experiència és lliure i completament personalitzable, cosa que permet a l’usuari dissenyar i jugar amb els avions, per exemple, que se sap que estan operant actualment a l’Orient Mitjà, o recrear els escenaris reals on està havent-hi atacs.

Com identificar imatges de videojocs que es fan passar per reals

L’empresa desenvolupadora d’Arma 3, Bohemia Interactive, va alertar el 2023 de l’ús de gravacions del videojoc en publicacions que afirmen que són imatges de situacions reals de guerra, que ja van identificar en el context de la guerra a Ucraïna, a la Franja de Gaza, a Síria o al Pakistan.

La companyia va publicar una guia per identificar vídeos que s’hagin originat al videojoc, amb els següents trets distintius que han de fer sospitar els usuaris:

• Resolució molt baixa per dissimular la qualitat i la textura típica d’un videojoc.
• Gravació tremolosa amb ampliacions sobtades.
• Passa de nit perquè és més fàcil amagar el detall insuficient dels paisatges.
• Manca de so o sons distingibles dels reals.
• El vídeo no inclou persones, només vehicles.
• Mostra la interfície de l’usuari en una de les cantonades.
• Efectes antinaturals en explosions, fum, foc i pols, i com interaccionen amb l’entorn.
• Vehicles, uniformes o equipaments no reals (requereix coneixements militars avançats).

A continuació, apliquem la guia a tres exemples de vídeos que estan circulant per xarxes com si fossin imatges reals, però que realment mostren fotogrames dels videojocs.

El vídeo d’un dron perseguint un avió de caça és fals

Diversos comptes a xarxes han compartit un vídeo d’un dron perseguint un avió de caça que acumula milers de visualitzacions. Molts el presenten com un avió americà fugint d’un dron iranià, però és FALS. Són fotogrames del videojoc Arma 3. 

Seguint els passos de la guia, es veu que la resolució és molt baixa i la imatge està molt pixelada. A més, fa zoom de forma sobtada, però tremola molt poc i té la capacitat de seguir l’avió sense desenquadrar la imatge en cap moment, una acció difícil per a un gravador aficionat tenint en compte la velocitat a la qual volen aquests vehicles i els seus moviments inesperats.

No passa de nit, però tampoc no hi ha paisatge. El primer segon del vídeo sí que mostra molt breument un bosc amb unes cases, però molt poc detallats, amb la textura típica d’un videojoc, sense elements naturals llunyans i que podria correspondre a un mod (modificació personalitzada) publicat a la botiga de Steam per al videojoc. Els núvols també tenen un aspecte artificial, esborronat. El vídeo no inclou persones, ni cap veu comentant l’escena.

El vídeo sí que té un so que sembla replicar un motor funcionant i podria correspondre a un avió de caça i les explosions que s’hi observen, com es pot comprovar en contrast amb vídeos d’avions reals gravats per aficionats i compartits per canals de contingut temàtics. 

En un altre vídeo similar publicat a YouTube, amb una escena similar d’un videojoc (un míssil perseguint un avió de caça i enlairant-se des d’un bosc de tardor), se sent com el so de fons és exactament el mateix que en el primer vídeo: un gran rebombori al principi seguit per un soroll més fluix quan apareixen la resta de les imatges. Al final del vídeo, quan l’avió és atrapat pel míssil, se sent una veu en anglès que ho celebra, molt mecànica i pròpia d’un videojoc.

El vídeo del vaixell disparant contra l’avió de caça és fals

També s’ha viralitzat un vídeo d’un buc militar americà disparant contra un avió de caça iranià que, de nou, és FALS. De fet, el governador de Texas Gregg Abbott ha esborrat un missatge d’X on republicava el vídeo després que se sabés que eren imatges del videojoc War Thunder, com ha informat The Houston Chronicle. El vaixell del vídeo és un buc del videojoc, l’USS Tennessee, que té dues armes de triple canó, una disposició similar de les armes més petites, i treu fum.

Aplicant la guia d’identificació, veiem que al principi la resolució és prou alta, cosa que permet veure detalls del buc. Això permet, també, identificar-hi els tripulants i altres detalls del vaixell, que es veuen molt digitalitzades i poc orgàniques. Les persones a bord estan assegudes, sense moure’s, tota l’estona en la mateixa posició. Les ampliacions d’imatge ràpides, els canvis de pla i els moviments tremolosos pretenen replicar els moviments d’una mà, però distreuen i fan més complicat identificar que no és un vaixell real.

A més, no ha transcendit cap informació contrastada que un vaixell nord-americà hagi obert foc contra avions iranians, fet que també resta credibilitat al vídeo.

L’escena tampoc passa de nit, fet que permet identificar que els núvols estan desenfocats i que apareixen molt difuminats en la imatge. L’aigua, d’altra banda, també es veu digital i rígida, amb poca reacció al moviment al buc, en moviment perquè està disparant incessantment. També s’observen objectes caient a l’aigua, però el mar no reacciona de manera natural. Ni tan sols quan cau l’avió al final del vídeo no es veu ni una esquitxada ni un canvi en les onades.

El vídeo també té so, soroll que podria correspondre a la realitat, tot i que les grans explosions tenen un retard amb relació a la imatge (per exemple, quan l’avió és impactat, el so arriba abans que la imatge).

Per altra banda, el fum que surt del vaixell no és propi d’un buc modern, ja que el buc rere el qual està modelat, l’USS Tennessee, va ser construit a finals de la Primera Guerra Mundial, segons War Thunder. Els bucs moderns ja no cremen carbó ni altres materials que emetin tant de fum negre. De fet, el Per exemple, en un vídeo de AFP del 28 de febrer on es mostra el vaixell portaavions més gran del món, es veu com navega sense emetre fum.

El vídeo de l’avió de combat sent perseguit i abatut per un dron és fals

També s’ha viralitzat un vídeo que mostra un avió de combat sent perseguit per diversos drons iranians i finalment sent abatut,però és FALS.

La resolució és prou alta per veure detalls de l’avió quan el vídeo amplia la imatge, que com en altres casos mostra una textura molt digital. A més, en comptes de fugir dels drons en línia recta, fa piruetes que l’alenteixen i permeten que el dron l’atrapi.

A diferència d’altres casos, la gravació és extremadament estàtica, que també ha de fer sospitar, segons els desenvolupadors del videojoc, ja que les falses gravacions tremoloses serveixen, precisament, per amagar que és un vídeo fals.

Com en els altres vídeos, passa de dia perquè no hi ha cap paisatge per amagar, simplement un cel de color verdós sense cap núvol ni profunditat. El so està amagat per la  cançó, però quan l’avió explota no genera cap mena de soroll, tot i que sí que es pot sentir cert soroll de motor durant el vídeo. 

Finalment, l’explosió envia peces de l’avió cap a tot arreu amb una bola de foc gairebé perfecta, però, tot i això, l’avió té gairebé totes les parts quan emergeix del foc.