No són reals aquests vídeos de càmeres de seguretat gravant ciutadans en bombardejos a l’Orient Mitjà, són IA

Inconsistències visuals i moviments poc naturals permeten verificar vídeos sintètics que cada cop són més sofisticats

Inconsistències visuals i moviments poc naturals permeten verificar vídeos sintètics que cada cop són més sofisticats

Imatges falses.
, ,

Diversos vídeos a X i Instagram els últims dies mostren suposades escenes gravades per càmeres de seguretat en aeroports o oficines plenes de gent just en el moment dels bombardejos dels Estats Units i Israel sobre l’Iran, o els atacs de Teheran als països de l’Orient Mitjà en represàlia. Els vídeos mostren suposades escenes de caos i destrucció. Són FALSOS.

La majoria dels vídeos estan fets amb intel·ligència artificial i no mostren escenes reals. Alguns també són vídeos reals, però van ser gravats en el passat i estan trets de context, fent-los passar com si fossin actuals.

Aquests vídeos mostren escenes gravades per càmeres de seguretat d’aeroports o oficines plenes de gent en el moment de bombardejos

Un dels vídeos és la recopilació de quatre fragments diferents que mostren, suposadament, oficines militars iranianes plenes de soldats en el moment que són bombardejats. Fent una cerca inversa a Google Images dels quatre fragments, trobem nombroses publicacions en xarxes socials que repliquen aquests vídeos, però no hi ha cap font de qualitat que els publiqui.

El mateix vídeo té una marca d’aigua amb el nom de l’usuari d’Instagram que va fer circular el vídeo que ens permet trobar el vídeo original: es va publicar l’1 de desembre del 2025, per tant, no correspon als bombardejos dels Estats Units d’aquest cap de setmana sobre l’Iran. El missatge d’aquest vídeo inicial fa referència als atacs d’Israel sobre l’Iran en el marc de les hostilitats creuades durant més d’una setmana al juny de l’any passat.

Tres fragments falsos

Tres dels quatre fragments del vídeo (el primer, el segon i el quart) són falsos i estan fets amb intel·ligència artificial. Són molt versemblants, en la mateixa línia que altres vídeos i imatges falses que circulen al voltant dels atacs sobre l’Iran. Tanmateix, tenen alguns detalls poc naturals que no corresponen a les formes normals de la realitat.

En el primer, que mostra una sala amb ordinadors i un mapa a la paret del fons, la imatge mostra inconsistències visuals. El mapa de la paret mostra la zona de l’Orient Mitjà, però la forma del Golf Pèrsic no correspon a la realitat. La distància entre el Golf Pèrsic i el mar Mediterrani, que alberga països com Iraq, Jordània, Síria, el Líban i el nord de l’Aràbia Saudita, també apareix molt més estreta del que és en realitat.

A més, hi ha una pantalla que es difumina irrealment amb el mapa de fons. També hi ha alguns elements, com ordinadors, llums del sostre o algun operari de la taula de l’esquerra, que no es mouen del lloc després de l’explosió, quan a l’altra banda de la petita sala fins i tot sembla que cau part de la paret.

En el segon fragment, on s’observa una sala de comandament, trobem elements com algun rostre desfigurat o els números del rellotge, que agafen formes que no corresponen amb els aràbics. També és poc natural el moviment de la persona que sembla complir funcions de comandament: mentre que l’exposició prové de la dreta de l’habitació, ell cau en direcció contrària al foc.

Finalment, el quart fragment, malgrat ser curt i tenir poc moviment que pugui derivar en pistes sobre la seva validesa, falla en uns auriculars amb formes irreals i fusionades entre si, mostrant que s’ha creat o com a mínim editat amb IA.

Altres portals com NewsMeter o FactCrescendo, membres com Verificat de la xarxa internacional de verificadors (IFCN), han verificat les imatges i han arribat a les mateixes conclusions.

Un fragment verídic, fora de context

L’únic fragment que no conté indicis d’haver-se creat amb intel·ligència artificial correspon a un vídeo antic i, per tant, no il·lustra els bombardejos d’aquesta setmana. Les imatges, que mostren uns militars en una sala en el moment d’una explosió, van ser emeses per la televisió iraniana, en el context d’un reportatge sobre un atac israelià sobre l’Iran durant les hostilitats creuades entre tots dos països al juny de l’any passat.

Hi ha indicis que el tercer fragment del vídeo és real i que correspon als atacs creuats entre l’Iran i Israel el juny de l’any passat, que van acabar amb bombardejos dels Estats Units sobre instal·lacions nuclears iranianes. A diferència de la resta dels fragments, en aquest no es troben al vídeo elements poc naturals o amb formes que no es troben amb la realitat.

Després d’una cerca inversa a Google Images, hem trobat que el fragment va ser publicat per la televisió iraniana SNN al seu canal de Telegram (minut 0:45). 

Al vídeo de la SNN es parla de “guerra imposada de 12 dies”, segons la traducció de l’àudio obtinguda amb la intel·ligència artificial Gemini. Aquesta “guerra” va ser l’intercanvi d’atacs que van durar 12 dies arran dels bombardejos dels Estats Units sobre instal·lacions nuclears el juny del 2025, i va ser anomenada “the 12-day war” (“la guerra de 12 dies”, en català) pel president dels Estats Units, Donald Trump.

El bombardeig a l’aeroport de Dubai, recreat amb IA

Una segona publicació viral, que acumula milers d’interaccions a Instagram, mostra, suposadament, l’aeroport de Dubai just en el moment d’un atac iranià.
El vídeo està fet amb intel·ligència artificial i és FALS. En aquest cas, el vídeo mostra inconsistències gràfiques evidents.

Aquest vídeo mostra el moment de l’atac iranià a l’aeroport de Dubai

Abans de la suposada explosió, hi ha un home que travessa una cinta de seguretat com si no existís, les lletres de les pantalles tenen formes que no s’adeqüen del tot amb cap alfabet i hi ha separadors volant que no estan subjectes a res.

L’explosió és una ràfega de llum taronja que desapareix a l’instant sense que després derivi en fum o algun altre rastre. A més, quan les persones reaccionen a l’atac, hi ha noies que apareixen de sobte del no-res, objectes que es mouen sols com ara carros per portar maletes o pals separadors, i dos homes travessen diverses cintes separadores sense arrossegar-les. 

Aquest vídeo fals aprofita un context verídic per fer-se viral. Els atacs de l’Iran han afectat diverses zones de Dubai, també a l’aeroport. Un vídeo publicat per la BBC mostra un passadís de l’aeroport de Dubai ple de fum i mobiliari trencat per terra després d’un atac de l’Iran.