Així ha circulat la desinformació sobre l’accident de tren d’Adamuz

Imatges generades amb IA i atacs a la Creu Roja i el Govern d’Espanya protagonitzen les primeres hores; es tracta d’estratègies desinformatives ja conegudes pels fact-checkers

Imatges generades amb IA i atacs a la Creu Roja i el Govern d’Espanya protagonitzen les primeres hores; es tracta d’estratègies desinformatives ja conegudes pels fact-checkers

A picture taken on January 19, 2026 shows a view of one of the two trains that derailed the day before, killing at least 39 people and injuring more than 120, in Adamuz, southern Spain. At least 39 people died and more than 120 injured in the deadliest train accident in Spain in over a decade. The crash happened on January 18, 2026 evening when a train operated by rail company Iryo travelling from Malaga to Madrid derailed near Adamuz, crossing onto the other track where it crashed into an oncoming train, which also derailed.
, , ,

Què s’ha dit?

Circulen desinformacions sobre les causes i la gestió de l’accident, així com imatges generades per IA.

Què en sabem?

Recopilem els desmentits dels fact-checkers membres de les xarxes internacionals sobre l’accident d’Adamuz.

El xoc entre dos trens a Adamuz (Còrdova) diumenge 18 de gener, amb una xifra provisional de 41 morts i 39 hospitalitzats en el moment de publicar aquesta verificació, encara no té una causa oficial. Es tracta d’una situació que, juntament amb el nombre elevat de víctimes i les imatges que mostren la gravetat dels fets, fan de l’accident un caldo de cultiu per la difusió de mentides i mitges veritats.

Les narratives que empren els agents de la desinformació són, això sí, conegudes: des d’atacs al Govern d’Espanya tacats de discurs d’odi, fins a imatges generades amb intel·ligència artificial, que han arribat a colar-se, de manera temporal, en alguns mitjans de comunicació. També la Creu Roja ha estat diana dels atacs, com ja va succeir durant la dana que va afectar València la tardor de 2024. T’ho expliquem!

El Govern no va regalar 247 milions d’euros al Marroc

El Govern espanyol en cap cas va aprovar regalar 247 milions d’euros al Marroc “hores després de l’accident” per millorar el seu sistema ferroviari, com assegura una publicació viral. Es tracta de crèdits reemborsables adjudicats el 2019 al Marroc i a l’Uzbekistan, supeditats a la contractació d’empreses espanyoles.

L’adjudicació a l’empresa espanyola Ideco d’un concurs públic per estudiar la viabilitat i desenvolupar l’enginyeria bàsica d’una línia de tren d’alta velocitat al Vietnam també ha estat assenyalada en termes similars, segons ha recollit Maldita.es, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificació. Però qui finança aquest projecte no és el Govern d’Espanya, sinó el del Vietnam.

Rectificació 20/01/2026: Inicialment, havíem informat que el crèdit reemborsable concedit al Marroc no s’havia arribat a executar. Hem corregit la informació per explicar que finalment sí que es va executar, en guanyar Alstom Espanya la licitació.

Les imatges generades per IA es colen als mitjans

La desinformació generada per intel·ligència artificial i verificada per fact-checkers europeus va marcar un nou rècord al darrer mes del 2025, segons les dades recopilades per l’Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO) de què Verificat forma part. L’accident ferroviari ha estat el darrer exemple d’aquesta dinàmica. Una imatge generada per Gemini, la IA de Google, ha corregut àmpliament per xarxes i, fins i tot, va colar-se en una notícia de la Cadena SER, que va rectificar públicament.

L’absència d’una eina que identifiqui de manera fiable les imatges artificials en dificulta la verificació. Aspectes com la marca d’aigua de la IA ens poden ajudar a assenyalar-la com a falsa, però si algú la retalla —com ha estat el cas, segons Newtral— només queda fixar-se en els detalls: en aquest cas, el cap del tren de la fotografia artificial no coincidia amb el disseny real, apunta EFE Verifica.

La Creu Roja, de nou al focus dels atacs

Diversos usuaris han denunciat falsament a les xarxes que la Creu Roja no ha aparegut al lloc dels fets. Newtral ha tingut accés al seu informe de situació i resposta, segons el qual el servei d’emergències andalús va sol·licitar l’ajuda de l’ONG a les 20:41 hores del mateix diumenge. Des d’aleshores, asseguren, l’entitat ha muntat un operatiu centrat en l’atenció sanitària, el suport psicosocial i l’ajuda material als afectats i les seves famílies i entorn, tant a Andalusia com a Madrid.

El paper de l’ONG sol ser el focus d’atacs a xarxes. Ja va succeir amb la dana que va afectar València durant la tardor de 2024, i amb l’arribada de menors migrants a Canàries.

Catalunya, segona per la cua en execució d’inversions d’Adif i lluny de duplicar la d’altres comunitats

En plena crisi ferroviària, les xarxes han posat el focus en el grau de compliment de les inversions previstes d’Adif. Mentre que alguns usuaris han denunciat que Catalunya té una de les pitjors xifres d’execució pressupostària, altres apunten al contrari. Un mapa viral explicava que a Catalunya s’executa el 71% de les inversions previstes, molt per damunt del 22% d’Andalusia.

Adif va executar el 37,6% del pressupost previst per a la xarxa ferroviària de Catalunya, comptant la xarxa convencional i la d’alta velocitat, entre el 2015 i el 2024, segons es desprèn de l’anàlisi dels informes de gestió d’Adif i els informes d’execució pressupostària d’Hisenda. Entre totes les comunitats autònomes, Catalunya té la catorzena posició en execució pressupostària, només lleugerament per sobre d’Andalusia (37,1%). Al capdavant hi són Madrid (77,6%), Navarra (71%) i Castella – La Manxa (68,4%).