La desinformació d’una mare contrària a les vacunes a Catalunya Ràdio: és fals que no són segures

Una mare que es nega a vacunar els seus fills ha donat el seu testimoni aquest dijous 9 d’octubre a El matí de Catalunya Ràdio (Entrevista de les 09:55 h), el programa presentat per Ricard Ustrell que acumulava 456.000 oients diaris la temporada passada. En la seva intervenció, la dona ha dit haver deixat de seguir les pautes de vacunació per a ella i per a la seva família pels possibles efectes secundaris i la suposada toxicitat de les vacunes, i perquè defensa que el cos es pot protegir i curar sol. 

És FALS. Els mites sobre els efectes perjudicials de les vacunes fa temps que corren i han estat desmentits anteriorment per la comunitat científica i per membres de la International Fact-Checking Network, com Verificat. Catalunya Ràdio ha donat veu a aquest testimoni arran de la notícia d’un brot de xarampió en una família del Garraf sense vacunar. Alguns dels arguments es van contrarestar amb dades verificades en directe després de finalitzar l’entrevista, però no tots.

Les vacunes, una de les mesures més efectives i segures contra les malalties

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la vacunació és un dels mètodes més efectius per protegir la població davant les malalties. A partir de la seva composició, aconsegueixen que el sistema immunitari generi anticossos concrets per defensar-se contra organismes patògens (virus o bacteris). Algunes vacunes contenen parts debilitades o inactives d’un organisme concret, i d’aquesta forma desencadenen una resposta immunitària dins del cos. D’altres, contenen virus o bacteris sencers debilitats o morts. Algunes més noves contenen ADN o ARN amb la informació genètica dels antígens de la malaltia. En cap d’aquests casos, la vacuna no causarà la malaltia a la persona que la rep, però farà que el seu sistema immunitari respongui de manera molt semblant a com ho hauria fet en contraure aquesta malaltia per primer cop, generant anticossos.

En els últims anys, el qüestionament de les vacunes ha crescut, impulsat per la pandèmia i per usuaris de les xarxes socials com recull un estudi de The Lancet. De fet, l’entrevistada assegurava a El Matí de Catalunya Ràdio haver-se deixat de vacunar arran de la pandèmia, després d’haver sentit declaracions que desaconsellaven l’ús de vacunes amb ARN missatger.

“La persona creadora d’aquest ARN missatger, que és el que porten aquestes vacunes experimentals [contra la covid-19], recomanava i desaconsellava vacunar-se per les malalties i els efectes de llarga durada que es podrien donar.”

És cert que algunes vacunes contra el SARS-CoV-2 contenien ARN missatger (ARNm), com les de Pfizer i Moderna. L’ARNm és un àcid nucleic present en totes les cèl·lules vives que està implicat en la síntesi de proteïnes. Va ser descobert, i no creat, el 1961, i l’únic científic d’aquell equip que continuava viu el 2020, Matthew Meselson, no va fer cap declaració en contra de la vacuna. De fet, es va vacunar, segons explica un article de la revista canadenca Maclean’s on l’entrevistaven. En el cas de les vacunes contra la covid, algunes contenien ARNm del SARS-CoV-2 amb “instruccions” per produir la proteïna S. Això fa que les cèl·lules produeixin aquesta proteïna, i quan el cos se n’adona, desenvolupa anticossos per combatre-la. Així, si després de vacunar-nos ens infectàvem amb el SARS-CoV-2, el sistema immunitari ja estaria familiaritzat amb la seva proteïna S i sabria com lluitar contra ell.

A més, és fals dir que les vacunes contra la covid són experimentals. Tot i que a causa de la situació d’emergència durant la pandèmia es van accelerar processos, qualsevol vacuna se sotmet a proves rigoroses i estrictes a través de múltiples fases d’assajos clínics abans d’introduir-la en un país, assegura l’OMS, i sempre es considera que ha superat la fase experimental. Verificat ja ha explicat en diverses ocasions que les vacunes aprovades contra la covid-19 van seguir totes les fases dels assajos clínics i que, per tant, no són experimentals.

Els efectes secundaris no són pitjors que la malaltia

Un altre dels arguments comuns en els discursos antivacunes són els efectes secundaris que poden provocar.

“El cos té la capacitat per immunitzar-se solet i passar per les malalties. […] A vegades és pitjor el remei que la malaltia.”

És cert que les vacunes, “com qualsevol medicament, poden produir efectes adversos”, segons assegura el Departament de Salut al seu web, principalment reaccions locals al punt d’injecció, febrícula i algunes petites molèsties, però “és més probable patir un trastorn greu per una malaltia que es pot prevenir amb la vacunació que per la mateixa vacuna”. Precisament, l’Agència Europea del Medicament (EMA) establia que una de les condicions per a autoritzar la comercialització de les vacunes contra la covid-19 és que mostrin que “els beneficis de la vacunació són superiors a qualsevol risc conegut o potencial”.

Pel que fa a la immunitat, és cert que el cos pot immunitzar-se de manera natural quan s’infecta per un organisme causant de malaltia, tant si la infecció és simptomàtica com si no. Tanmateix, en alguns casos necessita “aprendre” a combatre algunes malalties abans d’infectar-se, ja que algunes malalties poden ser mortals, almenys per a una part de la població. Per això, a partir de les vacunes, el sistema immunitari s’“entrena” amb microorganismes morts o debilitats i així està preparat per si mai entra en contacte amb la malaltia en si. Les vacunes provoquen una resposta immunitària similar a la de la infecció natural, però evitant la malaltia i les seves complicacions, que poden arribar a ser molt greus. 

Un estudi publicat a The Lancet demostra que, en els darrers 50 anys, 14 vacunes han salvat 154 milions de vides i han reduït la mortalitat infantil un 40% a tot al món. En el cas de la pandèmia, els anys posteriors han evidenciat que les vacunes van ser segures i que van salvar vides. Segons un estudi amb modelació matemàtica elaborat per l’Imperial College i publicat a The Lancet, la vacunació contra la COVID-19 va salvar desenes de milions de vides a tot el món i  va alterar substancialment el curs de la pandèmia. 

La vacunació massiva aconsegueix que la població adquireixi l’anomenada immunitat de grup, que es basa en el fet que el risc de contagi d’una malaltia disminueix a mesura que augmenta el nombre de persones immunes. Això ha permès eliminar malalties en algunes parts del món, o erradicar-les, com és el cas únic de la verola. En canvi, si augmenta el nombre de persones no vacunades de malalties que ja estaven controlades, com el xarampió, augmenta el nombre de probabilitats que se’n produeixin brots. En una nota de premsa, el director regional de l’OMS per Europa, Dr. Hans P. Kluge, alertava que “el xarampió ha tornat”. Segons una anàlisi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, el 2024 es van notificar 127.350 casos de xarampió a Europa i Àsia Central, el doble que el 2023 i la xifra més alta des del 1997. “Sense taxes altes de vacunació no hi ha seguretat sanitària”, advertia el Dr. Kluge en la nota.  

“Està passant ara amb molta gent que té TEA, la gent que té efectes secundaris de llarga durada, per culpa del que va passar al seu moment [amb vacunes voluntàries].”

Excepcionalment, una vacuna pot desencadenar reaccions greus, especialment en persones al·lèrgiques, però els efectes secundaris que es mencionaven durant l’entrevista, com la relació entre el trastorn de l’espectre autista i les vacunes, són falsos. Múltiples estudis científics han demostrat que no hi ha cap vincle creïble entre les vacunes infantils i l’autisme. Aquesta desinformació prové d’un informe del 1998 que afirmava que la vacuna triple vírica causa autisme. The Lancet es va retractar 12 anys després a causa de dades fraudulentes, i l’autor de l’informe va ser sancionat per organismes científics i va perdre la seva llicència per exercir la medicina.

Hi ha moltes teories sobre l’origen de l’autisme que es difonen sense una evidència científica comprovada. Recentment, la Casa Blanca ha vinculat prendre paracetamol durant l’embaràs amb l’autisme en els nadons. L’evidència, però, no demostra que hi hagi una relació entre aquests dos factors, i entitats sanitàries de tot el món han emès comunicats contraris a la tesi estatunidenca. La comunitat científica no ha trobat la causa de l’autisme i, de fet, no és clar que n’hi hagi una de sola. El Departament de Salut de la Generalitat explica al seu web que “és possible que sigui el resultat d’una combinació de diversos factors, tant genètics com ambientals”, quelcom amb què coincideix el consultor d’Obstetrícia Dimitrios Siassakos en les seves declaracions a  Science Media Centre (SMC).