Un article sobre plans urbanístics a Tarifa, tergiversat per alimentar la conspiració de requalificació del sòl després d’incendis

És fals que la Llei de Forest prevegi excepcions per a terrenys que s’han venut amb anterioritat

És fals que la Llei de Forest prevegi excepcions per a terrenys que s’han venut amb anterioritat

Captura del vídeo fals sobre els incendis de Tarifa
,

Què s’ha dit?

Que els incendis que han cremat part de la Serra de la Plata, a Tarifa (Cadis), han estat provocats per aconseguir la requalificació del sòl, segons un article d’El Español.

Què en sabem?

Que l’article ha estat tergiversat i que, segons la Llei de Forest, després d’un incendi no es pot canviar l’ús d’un territori protegit o rústic per fer-lo urbanitzable: han de passar, com a mínim, trenta anys.

Un dels vídeos més virals des de l’inici dels incendis que afecten Espanya aquest estiu és el d’una usuària d’Instagram i TikTok, amb més de mig milió de seguidors, que difon la teoria de la conspiració que els incendis són provocats per aconseguir la requalificació del sòl. Segons l’autora, que posa el focus en l’incendi que va cremar part de la Serra de Plata, a Tarifa (Cadis), la requalificació és possible si el terreny s’ha venut abans de l’incendi, cosa que, assegura, permetria evitar la Llei de Forest. Per argumentar-ho cita de manera completament tergiversada un article publicat al digital El Español el passat 13 d’agost, que repassa tots els projectes urbanístics en aquella zona. Aquesta teoria, refutada, és una de les més esteses durant l’onada d’incendis d’aquest agost en diferents comunitats autònomes i recurrent cada any que hi ha grans focs.

És FALS. Després d’un incendi no es pot canviar l’ús d’un territori protegit o rústic per fer-lo urbanitzable, com vam explicar en una verificació el 2022: han de passar com a mínim 30 anys, segons la Llei de Forest. Hi ha dues excepcions previstes: una, que la requalificació hagués estat aprovada o comptés amb una avaluació ambiental favorable abans de l’incendi; l’altra, aprovada el 2015, és que l’Estat i la comunitat autònoma citin “raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, independentment de què hagi passat amb la propietat de la terra. 

“La Llei de Forest prohibeix construir en una zona cremada durant 30 anys. Però si tu has venut el terreny abans de l’incendi el podem requalificar com a zona urbanitzable. Quina casualitat que els terrenys ja estiguessin venuts i que hi hagués vuit projectes en marxa allà”

Marita Rojas, @maritarx a Instagram

La Llei de Forest busca garantir la regeneració de la cobertura vegetal a les zones incendiades, com especifica l’article 50, i el canvi d’ús forestal està prohibit almenys durant 30 anys. Eduardo Rojas Briales, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests, explicava el 2022 a Verificat que si la reforma del 2015 “hagués obert canvis per la porta del darrere, ja s’haurien vist”, però això no ha estat així. Segons l’expert, aquesta modificació tenia la intenció d’evitar que es paralitzés una infraestructura necessària pel fet que un terreny s’hagués incendiat. En aquesta línia, Mónica Parrilla, enginyera tècnica forestal i responsable de campanyes de l’Àrea de Biodiversitat de Greenpeace Espanya, explica a Verificat que “parlar d’especulació urbanística com una de les principals causes dels incendis forestals a Espanya no s’ajusta a la realitat actual”.

Joaquín Farinós, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat de València, subratlla que la qüestió “pot tenir matisos segons la comunitat autònoma”. En qualsevol cas, cap aspecte de la Llei contempla que la requalificació sigui possible si el territori “s’ha venut abans de l’incendi”, com denuncia erròniament el vídeo.

Un article tergiversat i projectes ja en marxa

El vídeo de la usuària, que acumula milions de visualitzacions i centenars de milers de “m’agrada”, fa referència a algunes suposades excepcions de la Llei de Forest que extreu erròniament per haver malinterpretat un article publicat al digital El Español el passat 13 d’agost sobre els incendis que afectaven la regió de la Serra de Plata, a Tarifa, del qual descontextualitza fragments.

Marita Rojas, autora de la publicació, transmet el missatge que els incendis han estat provocats per poder dur a terme projectes urbanístics aprovats a la zona afectada i que no tenien permís per ser executats. En canvi, l’article busca descriure com l’àrea incendiada del municipi de Tarifa, propera a la localitat de Zahara de los Atunes, fa anys que s’ha convertit en un pol d’atracció del sector immobiliari i hoteler, tal com explicava el diari Europa Sur el març del 2025 i criticaven organitzacions com Ecologistas en Acción o Greenpeace. En concret, l’article fa referència a “vuit projectes urbanístics en marxa a la costa de Tarifa”, alguns en zones afectades pels incendis, altres no.

Ecologistas en Acción, una de les ONG que més oposició ha plantejat a aquests projectes, descarta la hipòtesi d’un incendi intencionat amb finalitats urbanístiques a la Serra de Plata. “Ara mateix no hi ha cap projecte urbanístic a la zona”, explica en conversa amb Verificat Juan Clavero, portaveu de l’organització, i apunta a una manca de manteniment del paratge natural com a motiu principal de la gravetat del foc. La superfície cremada frega dues urbanitzacions actualment en construcció: Atlanterra Golf i la coneguda com a “ampliació de Los Alemanes”. Com ja estan en marxa, el seu desenvolupament no es veurà afectat per l’incendi en termes burocràtics.

Clavero apunta que a la zona afectada pel foc sí que hi va haver un projecte urbanístic fa uns anys, però que no va arribar a tràmit administratiu. Es tracta de l’anomenat “Cortijo el Moro”, que s’ha cremat en gran part, però que l’organització no creu que s’acabi requalificant després de l’incendi. “No té major facilitat ara que s’ha cremat, inclús ara té pitjor situació”, afegeix el portaveu de l’ONG en referència a la Llei de Forest, que protegeix la zona calcinada durant trenta anys. De fet, qualifiquen la idea “d’absurda”.

Els altres sis projectes urbanístics que Rojas menciona al vídeo, i que surten d’un informe del 2024 d’Ecologistas en Acción, no es troben a la zona afectada per aquests incendis. També queda apartada la zona on la promotora Altanea impulsa la construcció d’un càmping de luxe (“glamping”), com anuncia el seu propi web almenys des del 2023, segons ha confirmat a Verificat Miguel Arco, periodista d’El Español i autor de l’article que la influencer tergiversa. Es tracta, de nou, d’unes instal·lacions que l’autora del vídeo ubica enganyosament a la Serra de Plata. 

Exercici de comprensió lectora

Desgranem què explicava El Español sobre els projectes i com la creadora de contingut en descontextualitza unes parts per difondre en el seu vídeo una idea completament diferent:

Què diu la influencer

Què diu El Español

“Si tú has vendido el terreno antes del incendio lo podemos recalificar como zona urbanizable y no como zona forestal”

Limitado por la Ley de Montes
En un principio, la conversión de terrenos rústicos afectados por incendios en urbanizables está limitada por la Ley de Montes. Se prohíbe cambiar en 30 años su uso forestal.
Sin embargo, en 2015 se introdujo una modificación que permite a las comunidades autónomas acordar excepciones siempre que se acredite “que el cambio de uso del terreno forestal afectado estaba previsto con anterioridad al incendio”.
Sin embargo, más allá de los que ya están en marcha, no hay ningún desarrollo urbanístico previsto con anterioridad en la zona que hay entre las montañas de Bolonia, donde surgió el incendio, y la zona de Atlanterra.

“Qué casualidad que estaban los terrenos vendidos y que hay más de ocho proyectos pendientes”

Una parte de dichos terrenos son urbanizables […] El fuego estuvo muy cerca de llegar a las casas que hay en los Alemanes, donde ya hay proyectada una ampliación de más de 500.000 metros cuadrados. Llega hasta los límites del Parque Natural del Estrecho.
En otra de las áreas afectadas, la que queda por detrás de las urbanizaciones de Atlanterra, ya está en construcción el proyecto de Atlanterra Golf. Comprende una superficie de 1.279.780 metros cuadrados, un campo de golf, 1.035 viviendas y 1.372 plazas hoteleras.
Dichas urbanizaciones ya están aprobadas por el Ayuntamiento de Tarifa. Han recibido la oposición de Ecologistas en Acción y del Ayuntamiento de Zahara de los Atunes, el núcleo poblacional más cercano de unos 1.200 habitantes y que es considerado Entidad Local Autónoma.
Ocho proyectos urbanísticos
Por el momento, no hay ningún trámite abierto para convertir en realidad este proyecto que es una muestra del marcado interés que tiene el espacio para los promotores turísticos.
De hecho, en la costa de Tarifa hay ocho proyectos urbanísticos en proceso. Otro de ellos, el de la Torre de la Peña se encuentra en la zona afectada por el incendio de la pasada semana.
En principio, ninguno de ellos resultará afectado por los fuegos que han asolado el término municipal en este agosto negro.
Por su parte, el resto de terrenos arrasados por las llamas tendrán la limitación de la Ley de Montes durante al menos 30 años. Se garantiza así la virginidad de unos territorios donde el ladrillo ha ido ganando terreno en los últimos tiempos.

“Van a construir Glampings de cinco estrellas, restaurantes de lujo y hoteles”

Muy cerca de la zona afectada por las llamas, junto a la playa de Bolonia, la promotora Altanea, de la que es socio el chef José Andrés, compró la finca El Lentiscal. Es una superficie de 190 hectáreas dentro del Parque Natural del Estrecho.
Aunque el proyecto no es definitivo, la idea es hacer un glamping de cinco estrellas, una forma de turismo que combina la acampada con los lujos de un hotel. También se proyecta un restaurante y otras instalaciones bajo el sello de la sostenibilidad.
Al estar dentro del Parque Natural del Estrecho, la finca está calificada como suelo rústico. Necesita una recalificación para hacer posible cualquier desarrollo urbanístico.
Además, según las fuentes consultadas, el proyecto, como la mayoría de los que se proyectan en la zona, se enfrenta a grandes limitaciones a la hora de conseguir agua.