Invasió d’una zona protegida i la resposta pendent de la UE: els principals dubtes sobre l’ampliació d’El Prat

Diverses organitzacions ecologistes han convocat manifestacions tant aquest diumenge, 15 de juny, com el 28 de juny, contra la proposta anunciada uns dies abans pel president de la Generalitat, Salvador Illa, per millorar i modernitzar l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat de Barcelona. El projecte, que no és públic, però que el Govern ha presentat adjunt a la nota de premsa oficial, és fruit d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transports espanyol, amb el vistiplau de l’operadora pública AENA. 

La reactivació de l’ampliació ha generat reaccions, tant per part de moviments ecologistes i partits que s’oposen al projecte, que el consideren “negacionisme climàtic”, com per patronals i altres formacions polítiques que valoren que Catalunya “va tard” amb aquesta infraestructura. La proposta d’Illa inclou allargar en 500 metres una de les pistes de l’aeroport envaint una zona protegida per la xarxa Natura 2000, que requereix encara l’aprovació de la Unió Europea. T’HO EXPLIQUEM!

Com afecta l’ampliació a La Ricarda?

La pista del mar de l’Aeroport d’El Prat, que es preveu ampliar amb el projecte, està flanquejada per tots dos costats per zones d’especial protecció, amb la reserva natural parcial de Remolar-Filipines al sud i la reserva natural parcial de La Ricarda-Ca l’Arana al nord. Com es pot consultar a les bases cartogràfiques d’espais naturals que proporciona la Generalitat, els aiguamolls del Delta del Llobregat són una zona d’especial conservació (ZEC) de la xarxa Natura 2000, una xarxa europea d’alt valor de biodiversitat que està estructurada en zones d’especial protecció.

Totes dues reserves naturals que limiten la pista del mar tenen zones humides d’alt valor de biodiversitat, encara que el focus de la polèmica està ara a l’estany de La Ricarda, la llacuna que es veuria afectada per l’allargament de la pista.

Entre les propostes que s’han posat sobre la taula els últims anys per ampliar la capacitat de l’aeroport, hi havia la possibilitat d’estendre la pista del costat mar únicament pel cantó que dona a La Ricarda. Això implicaria travessar totalment l’estany de La Ricarda. En canvi, la proposta actual envaeix en part la llacuna del parc, però sense tallar-la del tot.

Com es pot observar als mapes de la Generalitat, l’ampliació de la pista del mar cap al nord entra a La Ricarda, afectant una part de l’estany. Davant d’això, el projecte contempla uns “compromisos ambientals” compensatoris, com ara guanyar prop de 250 hectàrees de sol renaturalitzat (unes 10 hectàrees per cada hectàrea afectada per l’ampliació), una anella verda a l’entorn de l’aeroport amb usos agrícoles i de protecció ambiental, o alinear les emissions de CO₂ de la infraestructura als objectius europeus del Green Deal i de NET ZERO al 2030. També inclou reconfigurar la ubicació de la llacuna de La Ricarda per mantenir la superfície d’aigua i compensar la part afectada per l’ampliació.

La UE i la declaració “d’interès públic de primer ordre”

Encara que el Govern, Ministeri de Transport i AENA s’hagin posat d’acord en l’ampliació, el projecte encara necessita la valoració de la Comissió Europea. Quan es tracta de modificar espais protegits de la xarxa Natura 2000 que alberguin un algun tipus d’hàbitat o espècie assenyalada com a prioritari, la llei 42/2007 (la que incorpora a la legislació espanyola la directiva europea 92/43/CEE per la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres a la UE) estableix només dos supòsits pels quals es poden modificar els límits d’aquestes zones (article 45, punt 6): “les relacionades amb la salut humana i la seguretat pública” i “les relatives a conseqüències positives de primordial importància per al medi ambient”.

Tanmateix, marca un tercer punt més ambigu: “altres raons imperioses d’interès públic de primer ordre, prèvia consulta a la Comissió Europea”. A més, obliga les administracions públiques competents a prendre les “mesures compensatòries que siguin necessaris” per garantir que la “coherència global de Natura 2000 quedi protegida”.

El delta del Llobregat està catalogat com a zona d’especial conservació de la xarxa Natura 2000 des del 2014. Dins aquesta protecció, segons detalla la informació oficial de la xarxa Natura 2000, el delta conté desenes d’hàbitats naturals i espècies prioritàries que tenen especial protecció (recollides als annexos I i II de la llei 42/2007).

La consulta a la Comissió Europea és obligatòria en aquest cas, i està inclosa en la línia de tràmits que preveu el Govern en el document explicatiu del projecte. L’executiu català detalla que caldrà el dictamen de la Comissió en relació amb “les raons imperioses d’interès públic de primer ordre”. Per justificar l’actuació mínima, diu el Govern, caldrà “demostrar que no hi ha alternatives reals viables tècnicament i socialment”, a més de “demostrar que és una instal·lació necessària i imprescindible” i “adoptar totes les mesures necessàries per garantir que la coherència global de la Xarxa Natura 2000 quedi protegida”.

Els dictàmens són un procediment reglat a la Unió Europea no vinculants, però que serveixen per alinear els objectius de la legislació comunitària amb les accions que fan els estats membres. Encara que els dictàmens no siguin vinculants, Brussel·les té mecanismes per instar al compliment de la legislació europea, inclosa la possibilitat de remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), encara que, però la majoria dels casos es resolen abans d’arribar als tribunals.

Ara bé, abans d’iniciar la nova ampliació, Brussel·les demana mesures per garantir la protecció adequada del Delta del Llobregat. És una petició que representants de la Comissió van traslladar a AENA i la Generalitat de Catalunya en una reunió a principis d’abril, segons va informar l’agència de notícies EFE. En 2021, la Comissió ja va fer arribar per carta una petició perquè Espanya adoptés les mesures necessàries per evitar un deteriorament més gran del delta del Llobregat “a conseqüència de l’execució de grans projectes d’infraestructures” com l’ampliació de l’aeroport i el port de Barcelona.

Un centre internacional de connexions

Illa, en una entrevista a RAC1 aquest dimarts que vol convertir El Prat en un centre internacional de connexions entre diferents ciutats. Això vol dir que, a més de les persones que tinguin com a destí Barcelona, també serà un aeroport de pas com a intercanviador de vols. Illa defensa que el sud d’Europa necessita un nou “hub” del transport aeri perquè el continent europeu competeixi en aquest mercat amb altres aeroports de pas com Qatar o Istanbul.

Un “hub” és un centre d’operacions on una aerolínia concentra gran part de la seva activitat per connectar vols de curt i mig radi amb vols de llarg radi, segons explica Pere Suau-Sánchez, catedràtic de la UOC, en un article. Per tant, un aeroport per si sol no constitueix un “hub”, sinó que ho fan les aerolínies.

Alguns “hubs” internacionals, segons Suau-Sánchez, són Air France a l’aeroport París-Charles de Gaulle, Alitalia a Roma-Fiumicino, Emirates a Dubai, o Qatar Airways a Doha.