Les verificacions del ple d’investidura de Pedro Sánchez

Segueix el fact-checking del ple d’investidura: totes les verificacions en directe. Verificat comprovarà la veracitat dels discursos polítics.

Les verificacions del debat del ple d'investidura a Verificat

Verificat està comprovant la veracitat dels discursos utilitzats en el debat del ple d’investidura de Pedro Sánchez, iniciat aquest dimecres al migdia al Congrés dels Diputats. En aquesta pàgina i a través de Twitter/X podreu seguir en directe totes les verificacions. 

L’equip de fact-checking està seguint el ple d’investidura i verificant totes les afirmacions seguint una metodologia pública i transparent avalada per la International Fact-Checking Organization, de la qual Verificat n’és signatària.

Aquesta pàgina s’anirà actualitzant amb totes verificacions del debat d’investidura.


ENGANYÓS | Hem collit grans avanços en sostenibilitat: en tan sols quatre anys […] hem aconseguit reduir les nostres emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 14%, amb l’economia creixent.

Pedro Sánchez (PSOE)

És enganyós. És cert que les emissions brutes de gasos amb efecte d’hivernacle es van reduir en un 13,7% entre el 2017 i el 2021, segons les darreres dades oficials del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco). En aquest període el producte interior brut (PIB) va créixer un 5,14%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Ara bé, malgrat la tendència descendent general, les emissions van patir un repunt del 6,1% el 2021 després del descens brusc d’un 2020 marcat per la pandèmia de la COVID-19. Si atenem a les emissions netes —aquelles que tenen en compte la contribució dels usos del sòl—, les xifres tampoc coincideixen: la caiguda va ser del 15,6% (entre el 2017 i el 2021) o del 11,8% (entre el 2018 i el 2022).

Per al 2022 no hi ha dades consolidades, però el Ministeri sí que ha publicat les primeres estimacions. Segons l’Avanç de l’Inventari Nacional de Gasos d’Efecte d’hivernacle per a 2022, les emissions van créixer entorn de l’1,7% respecte a l’any anterior. Tenint això en compte, observem que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es van reduir en realitat un 10,7% en els darrers 4 anys, és a dir, entre 2018 i 2022.


T’HO EXPLIQUEM | “No va ser un govern socialista el que en un sol dia va indultar 1.443 persones sense al·legar ni un sol motiu d’interès general”

Patxi López (PSOE)

A què s’ha referit Patxi López? T’ho expliquem! L’1 de desembre del 2000 el govern d’Aznar va atorgar 1.443 indults, tal com van publicar l’endemà mitjans de comunicació com ara El País, La Vanguardia o l’ABC. El llavors ministre de Justícia, Ángel Acebes, va justificar les mesures de gràcia per “la petició genèrica efectuada per la Santa Seu a tots els països del món perquè amb motiu de l’any jubilar es fessin gestos a favor de la reinserció social”, segons va informar La Vanguardia

El diari El País explicava que, “a més de la petició papal, el ministre es va referir a la coincidència amb el 22è aniversari de la Constitució i a la proximitat de la fi del mil·lenni”. Una data davant la qual, segons va esgrimir el ministre Acebes, “el Govern necessitava donar sortida al conjunt d’expedients d’indult voluminós que tenia sobre la taula”, tal com va recollir l’ABC.

Tanmateix, aquests motius no van estar exemptes de crítiques. Així ho vam explicar a una verificació sobre unes declaracions similars que va fer el portaveu socialista els dies previs a la investidura.


FALS | “Hem millorat en aquests darrers cinc anys la nostra posició a tots els rànquings internacionals de qualitat democràtica”

Pedro Sánchez (PSOE)

És FALS. Encara que ha pujat deu posicions a l’índex del V-Dem Institute, ha baixat tres llocs al rànquing de The Economist i 20 al de Freedom House, l’única de les tres avaluacions que inclou dades del 2023. 

L’Estat espanyol no només ha disminuït la seva posició a aquests dos darrers rànquings, sinó també la seva puntuació. Als darrers cinc anys, la qualificació que li otorga Freedom House ha baixat quatre punts (sobre 100) i només 0,01 (sobre 10) a l’índex de democràcia de The Economist. 

La puntuació d’Espanya al càlcul del V-Dem Institute, però, s’ha incrementat un 0,05 (sobre 1) entre el 2018 i el 2022, l’últim any per al qual hi ha dades disponibles. 


ENGANYÓS | “Què és el que no li agrada de l’article 50 [de la Constitució], que exigeix la revaloració de les pensions amb conformitat amb l’IPC, senyor Feijóo, que vostès van trencar?”.

Yolanda Díaz (Sumar)

És ENGANYÓS: L’article 50 de la Constitució assenyala que “els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”. Tanmateix, no menciona que s’hagi de fer d’acord amb l’Índex de Preus al Consum (IPC).


T’HO EXPLIQUEM | “[Dirigint-se a Feijóo] En la seva fallida sessió d’investidura, vostè va arribar a dir […]: «no perdré ni un segon en discutir sobre el canvi climàtic»”.

Pedro Sánchez (PSOE)

És cert que Feijóo va dir en la seva sessió d’investidura fallida que no “discutiria sobre canvi climàtic”, però seguidament va dir que es proposava afrontar-lo “amb les evidències que la ciència ens aporta” i “amb el sentit comú […] que la majoria d’espanyols reclamen”.


T’HO EXPLIQUEM | “Si tan segurs estan que el que decideixi aquesta cambra seria revalidat a les urnes, per què no deixen que els espanyols votin a les urnes?”.

Alberto Núñez Feijóo (PP)

Un president en funcions no pot dissoldre les Corts: així ho marca la llei del govern de 1997. A més, encara que sortís investit, Pedro Sánchez no podria dissoldre les Corts Generals fins d’aquí a molts mesos. D’acord amb l’article 115.3 de la Constitució espanyola, no es pot donar una “nova dissolució abans que transcorri un any des de l’anterior”.

És a dir, no es podran convocar unes noves eleccions fins al 29 de maig de 2024, la data en què es van dissoldre les corts aquest any. L’única opció que se celebrin eleccions abans d’aquest termini és que ni Sánchez ni cap altre candidat sigui investit abans del 27 de novembre.


ENGANYÓS | “Paraula de Sánchez: ni jo ni el 95% dels espanyols dormirem tranquils amb Podem al Govern”.

Alberto Núñez Feijóo (PP)

És ENGANYÓS: Pedro Sánchez no va dir que no dormiria a la nit si governava amb Unides Podem, sinó en el cas que els ministeris d’Hisenda, Transició Energètica o Seguretat Social fossin designats per Pablo Iglesias. Cap d’aquests ministeris ha estat ocupat, fins ara, per membres de Podem.

El llavors president en funcions va pronunciar aquestes paraules en una entrevista a La Sexta en un context en què ambdues formacions no es posaven d’acord per formar govern després de les eleccions generals del 28 d’abril de 2019.

Concretament, el que va dir Sánchez va ser que “seria un president del govern que no dormiria a la nit” si hagués arribat a un acord de coalició amb Unides Podem en el qual hagués hagut d’acceptar que “el ministre d’Hisenda, el ministre de la política energètica o el ministre que s’encarrega de les pensions al nostre país, de la Seguretat Social, fora una persona del cercle proper i de confiança del senyor Iglesias amb poca experiència política o de gestió pública”.

Uns mesos després que Pedro Sánchez pronunciés aquestes paraules i després de la repetició de les eleccions el 10 de novembre de 2019, cap dels tres ministeris esmentats va recaure en mans de la candidatura liderada per Pablo Iglesias després de l’acord per al govern de coalició al qual van arribar el PSOE i Unides Podem.


ENGANYÓS | “El deute de la comunitat de la Xunta de Galícia, sota la presidència del senyor Feijóo, va créixer un 226%: de 4.454 milions el segon trimestre de l’any 2009 a 11.314 milions d’euros el primer trimestre de 2022”.

Pedro Sánchez (PSOE)

És cert que durant el mandat de Feijóo a Galícia (entre l’abril del 2009 i el maig del 2022), el deute públic va créixer dels 4.282 milions d’euros (segon trimestre del 2009) als 11.823 (segon trimestre del 2022). Ara bé, això va suposar un augment del 176%, 50 punts percentuals menys que el “226%” al que ha fet referència Pedro Sánchez. Així ho indiquen les dades sobre el deute públic que publica el Banc d’Espanya

En aquest mateix període, el deute públic de Galícia va passar de representar un 7,5% del producte interior brut (PIB) de la comunitat a un 17,8%. És a dir, en aquests termes, tampoc es va incrementar un “226%”, sinó un 137%. 

Durant el mandat de Feijóo, a més, l’augment del deute de Galícia va ser inferior al del conjunt de les comunitats autònomes. De fet, la comunitat va passar de ser la sisena més endeutada respecte al PIB a ser la sisena menys endeutada. Quan Feijóo va deixar de ser president, el deute públic de Galícia se situava 7 punts percentuals per sota de la del conjunt de les comunitats autònomes.


ENGANYÓS | “Què és defensar la igualtat? Defensar la igualtat entre espanyols és apujar el salari mínim interprofessional, és aprovar una reforma laboral de la mà dels agents socials que ha recuperat drets per als treballadors i n’ha reconegut de nous, és revertir les retallades infringides durant la crisi financera […], és eliminar els copagaments farmacèutics a les classes més vulnerables […], que hi hagi un milió d’estudiants amb beca […] i revalorar les pensions conforme amb l’IPC. És també impostos a les grans fortunes, a la gran banca i a les empreses energètiques. […] En totes aquestes mesures, senyories, la dreta i la ultradreta han votat sistemàticament en contra”.

Pedro Sánchez (PSOE)

De les mesures citades, no totes han rebut vots contraris de PP i Vox. Verifiquem-ho, mesura per mesura:

  • Apujar el salari mínim professional”: FALS

L’SMI el fixa el govern per reial decret i no necessita l’aprovació ni la convalidació del Congrés. A més, Feijóo, per exemple, s’ha mostrat favorable d’augmentar-lo en algunes ocasions.

  • “Aprovar una reforma laboral de la mà dels agents socials”: CERT

El PP i Vox van votar en contra de la reforma laboral, excepte un dels diputats del Partit Popular.

  • “Eliminar els copagaments farmacèutics a les classes més vulnerables”: CERT

La llei de pressupostos de 2021 va incloure l’eliminació del copagament farmacèutic per als menors d’edat amb un grau de discapacitat, entre altres col·lectius. PP i Vox hi van votar en contra.

  • “Recuperar la universalitat del sistema sanitari públic”: VERITAT A MITGES

El 2018, el PP va votar en contra del reial decret llei sobre l’accés universal al Sistema Nacional de Salut. Però, aleshores Vox no tenia representació parlamentària.

  • “Que hi hagi un milió d’estudiants amb beca”: FALS

Per al curs 2023/2024 el govern ha aprovat 2.500 milions d’euros en beques, un màxim històric, que beneficiarà a més d’1 milió d’estudiants. Però, el Congrés no ho ha votat (s’ha aprovat per reial decret).

  • Revalorar les pensions conforme amb l’IPC: CERT

PP i Vox van votar en contra de la Llei 21/2021, per la qual s’estableix que al començament de cada any es revaloraran les pensions segons la inflació mitjana de l’any anterior.

  • “Aprovar impostos a les grans fortunes, a la banca i a les empreses energètiques”: CERT

Vox i PP van votar en contra de l’establiment d’aquests gravàmens, recollits en la Llei 38/2022. 


VERITAT A MITGES | “Governs del PP van indultar a gent de Terra Lliure, imputats per terrorisme, enmig d’una investidura.”

Pedro Sánchez (PSOE)

És una veritat a mitges. És cert que José María Aznar va indultar 16 membres de Terra Lliure, però el tràmit el va iniciar el seu predecessor, el socialista Felipe González. Ho va fer després que l’Audiència Nacional demanés l’indult en la seva sentència condemnatòria, tal com va explicar Newtral el 2021.


ENGANYÓS | “Igualtat són els 2,3 milions d’espanyols i espanyoles que abans no tenien feina i ara sí que en tenen”.

Pedro Sánchez (PSOE)

És ENGANYÓS, si ho comparem amb el moment en que Sánchez va iniciar el seu primer Govern: el nombre de persones ocupades ha augmentat en 1,8 milions, mig milió menys del que ha afirmat, d’acord amb les dades d’afiliació de la Seguretat Social.

El juny de 2018 hi havia 19 milions de persones afiliades a la Seguretat Social, i la darrera xifra publicada és de 20,8 milions.

De manera similar, l’Enquesta de Població Activa de l’INE xifra la diferència de persones ocupades en 1,7 milions entre el tercer trimestre de 2018 i el tercer trimestre de 2020.

Si mirem com ha evolucionat l’ocupació des de l’inici del segon govern de Pedro Sánchez, el gener de 2020, l’augment de persones afiliades també és d’1,7 milions.

És possible que el candidat faci la comparació amb el pitjor moment de la pandèmia, quan hi havia 2,7 milions d’ocupats menys que avui, d’acord amb l’EPA.