Suplanten la web d’RTVE amb una publicació falsa d’Ana Botín i els reis per vendre criptomonedes

Webs fraudulentes fan servir fotografies i vídeos editats amb intel·ligència artificial per donar aparença de veracitat

Webs fraudulentes fan servir fotografies i vídeos editats amb intel·ligència artificial per donar aparença de veracitat

Captura de publicació falsa d'RTVE.
,

Què s’ha dit?

Que “Ana Botín, sota la direcció del rei Felip, va llançar una plataforma d’inversió” en criptomonedes que promet beneficis de “més de 20.000 euros al mes”.

Què en sabem?

Que es tracta d’una pàgina web fraudulenta que suplanta la imatge d’RTVE i fa servir fotografies i vídeos editats amb IA per vendre criptomonedes.

Circula en un anunci a YouTube l’enllaç a una pàgina web que mostra la imatge corporativa de la web d’informatius d’RTVE amb una suposada notícia que relaciona la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, i els reis d’Espanya amb una plataforma anomenada BitcoinTraderAI per comprar criptomonedes. És FALS.

La pàgina és un muntatge fraudulent que copia la imatge de la web d’RTVE per donar aparença de credibilitat a una publicació inventada que, a més, fa servir fotografies i vídeos modificats amb intel·ligència artificial (IA). L’objectiu d’aquesta pàgina és enganyar a persones inexpertes en el món financer perquè inverteixin en criptomonedes, prometent grans guanys en poc temps, un ganxo habitual en estafes a internet.

“Ana Botín, sota la direcció del rei Felip, va llançar una plataforma d’inversió anomenada BitcoinTraderAI per a tots els habitants d’Espanya. Els participants del projecte guanyen de mitjana més de 20.000 € al mes.”

Suplanta la imatge d’RTVE

El primer indici per saber que la publicació és fraudulenta és l’adreça URL. Totes les notícies d’RTVE estan allotjades a la mateixa pàgina web amb el domini www.rtve.es. Els enllaços de les notícies solen contenir diferents parts, però tots començaran sempre amb el mateix domini. En el cas de la pàgina sospitosa, no és així. Així mateix, a la web d’RTVE no hi ha cap notícia que contingui el titular d’aquesta pàgina dubtosa.

Ni a la web del Banc Santander (bancosantander.es) ni a la web de la casa reial espanyola (casareal.es) existeix cap contingut que faci referència a una plataforma de criptomonedes com la que cita la web fraudulenta.

D’altra banda, una pàgina web està estructurada amb diferents pàgines que s’enllacen entre elles amb botons. El logo, per exemple, sol dirigir a la pàgina principal de la web, i altres botons com “Contacte” o “Preguntes freqüents” accedeixen a les respectives pàgines en aquests àmbits. En el cas de la pàgina web dubtosa, els botons no redirigeixen als llocs que diuen enllaçar, sinó que tornen un cop i un altre a la publicació sobre la plataforma de criptomonedes.

A més, a les metadades del codi font de la web dubtosa (que es pot consultar prement Control+U), el titular original de la peça és “Bruselas propone retirar ventajas comerciales a Israel y sancionar a dos ministros radicales”, una notícia que existeix a la web d’RTVE. Tot fa pensar que els autors de la web fraudulenta han copiat el codi d’aquesta notícia per calcar la imatge d’RTVE fàcilment.

L’estructura del text tampoc encaixa amb l’estil de redacció que utilitza RTVE. El titular no és informatiu, sinó que acaba en una pregunta, i té una llargada de 271 caràcters amb espais; en una comprovació dels titulars publicats a la seva portada el dia 20 de gener, no n’hem trobat cap que superés els 160 caràcters. L’inici del paràgraf tampoc explica el contingut del titular i el nom d’Ana Botín no apareix en cap moment del text, dues pràctiques que serien antiperiodístiques en una peça informativa.

Una imatge manipulada

La pàgina està encapçalada per una fotografia que mostra als reis d’Espanya entregant un premi a Ana Botín, amb un fons blanc en què es pot llegir el logo de la plataforma de criptomonedes, però aquesta imatge està manipulada: no hi ha cap logotip al fons blanc a la fotografia original.

Fent una cerca inversa a Google, hem trobat diverses notícies de mitjans de comunicació que adjunten la mateixa imatge, però sense que al fons blanc surti el logo de la suposada plataforma de criptomonedes. Les imatges estan signades per l’agència de comunicació GTRES.

Una cerca avançada a la pàgina de la casa reial espanyola (casareal.es) revela que es tracta de l’entrega dels premis a Ambaixadors Honoraris de la Marca Espanya el 3 de març del 2020. Botín va rebre el guardó a la categoria de Gestió Empresarial.

La mateixa nota de premsa de la casa reial adjunta un àlbum de fotografies de l’entrega de premis. En una fotografia, es veu el mateix moment de l’entrega del guardó a Ana Botín. Tant la presidenta del Banc Santander com Felipe i Letizia surten amb la mateixa roba que a la imatge manipulada, fet que prova que la fotografia original és d’aquell moment.

També hem trobat una fotografia al compte d’Instagram de GTRES del dia de l’entrega del premi a Ana Botín, que corrobora que l’agència va cobrir l’esdeveniment.

Un vídeo d’IA suplantant els informatius de TVE

A més de la fotografia, la publicació falsa també adjunta un vídeo que mostra, suposadament, un telediari del Canal 24 Horas d’RTVE en què els presentadors Lluís Guilera i Cristina Pampín expliquen les bondats de la plataforma de criptomonedes.

Es tracta d’un vídeo editat també amb IA. En primer lloc, la veu dels presentadors sembla robòtica. A més, comparant el vídeo dubtós amb una captura d’un directe del Canal 24 Horas, veiem que a l’original no hi ha cap logotip d’RTVE en la part superior esquerra i tampoc encaixa el disseny de la barra d’informació inferior.

En una part del vídeo, apareix una suposada sucursal del Banc Santander amb una cua de gent esperant per entrar-hi. Aquest vídeo, que dona aparença de ser real, en realitat està plagat d’inconsistències gràfiques típiques de continguts elaborats amb intel·ligència artificial.

Per exemple, el logotip que apareix en diferents parts de la sucursal no coincideix amb l’oficial del Banc Santander i, en uns missatges escrits a la porta de l’oficina bancària, surten formes que volen representar lletres, però que no encaixen amb l’alfabet llatí. També apareixen un grup de cinc o sis coloms que d’un segon a l’altre passen a ser quatre.

Cap rastre de certificacions oficials

La suposada plataforma d’inversions, al cos de la publicació, es presenta com a “totalment fiable” perquè assegura tenir “llicència oficial i amb inversions assegurades pel Banc d’Espanya, a més d’estar certificat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)”.

Al registre de la CNMV d’entitats autoritzades per prestar serveis d’inversió, no hi ha cap rastre de la plataforma de criptomonedes que presenta la pàgina fraudulenta. Tampoc hi ha rastres al registre oficial d’entitats del Banc d’Espanya.

Els diners invertits en criptomonedes no estan assegurats. Els únics productes que tenen un suport públic del seu valor són els comptes corrents d’estalvi, llibretes d’estalvi i dipòsits a termini fix que estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits, tal com explica el Banc d’Espanya. Aquest fons garanteix que els usuaris rebin fins a 100.000 euros dels seus estalvis en cas que el banc faci fallida.

El mateix Banc d’Espanya descriu les criptomonedes com “instruments de pagament sense suport físic” i que “no estan avalats per un banc central que asseguri el seu valor i el seu preu en funció dels canvis d’oferta i demanda”.

El Banc Central Europeu, a la seva pàgina de divulgació sobre el bitcoin, adverteix: “Una moneda és un dipòsit de valor fiable, és a dir, els ciutadans han de tenir la certesa que amb els diners que tenen avui podran comprar aproximadament les mateixes coses demà o d’aquí a un any. El bitcoin no és estable”.

Alerta amb les inversions falses

Les plataformes fraudulentes d’inversions falses s’han multiplicat als darrers anys, i les webs fraudulentes que suplanten mitjans i empreses són una manera habitual de captar clients per ser estafats, segons adverteix l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe) i ha comprovat Verificat amb anteriors casos (aquí, aquí i aquí).

L’Incibe explica alguns indicis que ens han d’encendre les alarmes d’un possible frau:

  • Promeses de rendibilitat ràpida i sense risc.
  • Inversió inicial mínima.
  • Urgència o pressió per actuar.
  • Animen a compartir la “gran oportunitat” amb altra gent.
  • Busquen persones amb poca experiència en la inversió.
  • Usen tecnicismes per generar una falsa sensació de coneixement del tema, sense aportar més informació útil.
  • Falsegen el suport de persones famoses o mitjans de comunicació.